LA CRÒNICA – ACTUACIÓ A VINÇÀ 25 DE NOVEMBRE

El diumenge 25 de novembre era el dia escollit per a dur terme la última actuació de la temporada que compartíem plaça amb altres colles (amb el permís de la Fira d’Hivern que actuarem en solitari el proper 6 de Desembre a Porqueres).  Ens vam desplaçar fins a Vinçà un centenar d’Esperxats, en el que ha sigut sens dubte el desplaçament fóra la província de Girona més multitudinari de la història de la colla (es diu aviat!). La tècnica feia alguns assaigs que ens havia exposat la possibilitat de dur un castell de 7 a Vinçà, castell que representaria el primer castell de 7 pisos més enllà de la frontera amb França. No sabem si aquest anunci va ser el que va provocar que arrosseguéssim cent camises blauverdes o el que ho va provocar va ser la satisfacció del dinar i el muscat que ens van oferir fa dos anys. Nosaltres som més partidaris de la segona opció.

Actuàvem amb els Pallagos del Conflent i els Castellers del Riberal. Degut al context i a com es va desenvolupar l’actuació ens veiem obligats a canviar el format habitual de redacció de les cròniques. Normalment aquest consisteix en narrar l’actuació dividint-la per l’explicació per cada colla. Aquesta, excepcionalment, la dividirem per cadascuna de les rondes de castells.

RONDA DE PILARS D’ENTRADA

Els Castellers del Riberal van descarregar dos pilars de 4 simultanis un dels quals destacava per tenir un aixecador petit petitet. Els Pallagos del Conflent per la seva banda, van descarregar un pilar de 4. Pel que fa referència als Esperxats, vam descarregar el pilar de quatre aixecat per sota després de gairebé dos anys sense dur-lo a plaça (concretament ens van faltar 13 dies pels dos anys, l’últim el vam descarregar el 8 de Desembre en el marc de la Fira d’Hivern del 2016). Va representar el pilar de 4 aixecat per sota número 13 (Era per dir alguna cosa, la veritat és que va ser avorridot).

Inici del pilar de quatre aixecat per sota o una canalla sobre les espatlles d’una persona en qualsevol moment “ràndom” de la diada

PRIMERA RONDA DE CASTELLS O RONDA DELS ID’S

Els Pallagos del Conflent van iniciar la ronda desmuntant el 3 de 6. El castell es va obrir de manera important al pis de terces i just quan semblava que el castell podria arribar a bon port, i de varis intents de pujar per part de la canalla, van decidir tirar-lo avall.

Els Esperxats actuàvem segons i el castell de sortida era ni més ni menys que el 5 de 6, es diu aviat també. El castell va pujar amb unes mides estranyes sobretot a l’estructura del 3 i a més, alguna canalla no ho va veure del tot clar i vam decidir tirar-lo avall.

Els Castellers del Riberal van escollir de sortida el 3 de 6 amb agulla. El castell va pujar prou bé, i amb acotxadora col·locada l’enxaneta va decidir tirar-lo avall. A més, cal dir que l’acotxadora va entrar igualment a l’agulla. Va ser una mostra clara que van decidir unir-se al club dels intents desmuntats, segurament van estar condicionats per la pressió social i no volien obtenir un resultat diferent al de les altres colles.

REPETICIÓ DE LA PRIMERA RONDA

Els Pallagos van repetir el 3 de 6, amb un resultat idèntic a l’anterior. Tan en l’execució com en el resultat final.

Els Esperxats de l’Estany vam descarregar un 5 de 6 que es va mostrar bastant ferm en tot moment.

Els Castellers del Riberal van descarregar de manera molt solvent el 3 de 6 amb agulla, la qual cosa va demostrar que l’intent desmuntat d’abans havia estat anecdòtic.

Tres de sis descarregat o cinc de sis descarregat per part dels Esperxats de l’Estany? (“todo depende según como se mire”..)

SEGONA RONDA O RONDA DE LES DESCARREGADES A VELOCITATS VERTIGINOSES

Els Pallagos del Conflent van obrir la segona ronda provant el 4 de 5 net. Després de varis intents per part de l’enxaneta de coronar el castell, just quan s’havia començat a baixar, el castell va cedir i va quedar en intent.

Els Esperxats de l’Estany, afrontàvem la segona ronda amb el gran objectiu de la jornada. Una decisió valenta, ja que ens trobàvem davant d’un context gens fàcil pel castell. Un fred i un vent importants i just en aquell moment començaven a caure 4 gotes (les 4 gotes és per afegir un punt més d’èpica perquè gairebé no es detectaven però escrit impressiona més amb tot el context, el periodisme funciona així). Els assajos i els 6 tresos de 7 descarregats al llarg de la temporada ens empenyien a descarregar el primer castell de 7  fóra de la província de Girona. El castell va pujar amb bones mides, tremolós però controlat, igual que la resta de tresos de 7 que hem descarregat aquesta temporada. Amb els dosos i l’acotxadora col·locades, i l’enxaneta a punt de travessar, el pom es va començar obrir i aquest fet, sumat a una aleta força lentota van provocar que el castell es trenqués i el pom es despengés. Per primer cop patíem una caiguda d’un castell de 7 pisos. A vegades va bé recordar la dificultat d’aquests castells i això és el que vam fer a Vinçà. Volíem descarregar el castell de 7 número 10 de la temporada i ens vam haver de conformar amb el 9 + 1. Recordar que tothom està bastant bé i els lesionats s’han anat recuperant amb el pas dels dies i els tenim a tots gairebé al 100 %.

Tres de set carregat per part dels Esperxats de l’Estany

TERCERA RONDA O RONDA DEL MUSCAT

Contra tot pronòstic i després d’una reunió entre caps de colla es va decidir suspendre la diada després del 3 de 7 carregat nostre (la caiguda no va condicionar, la decisió va ser presa amb anterioritat). Es veu que les condicions meteorològiques no van agradar a les colles amfitriones. Tots sabem que van decidir canviar la tercera ronda per partida doble. D’una banda, li volien canviar el lloc passant del carrer a un polivalent, i de l’altra, es volia canviar els castells pel Muscat i les cerveses. Aquesta ronda, va ser la que va acabar amb idèntic resultat a les tres bandes i a més, aquest va ser totalment positiu. Aquí si que vam tenir motius les tres colles per cantar el ” tot descarregat”.