Castells estrenats

En aquesta pàgina volem fer una petita crònica de cada ocasió en què hem estrenat un castell, la història que l’envolta i les anècdotes que el van acompanyar, amb l’ànim de deixar-ne constància pel futur. Començarem a partir dels castells de 6, amb això no volem dir que els castells de cinc fets a l’inici no siguin meritoris.


Tres i quatre de sis

Les dues construccions bàsiques de sis les vam estrenar el dia del bateig, el 17 de maig de 2013. Vam obrir l’actuació amb 3 pilars de 4 simultanis, llavors obríem ronda amb una torre de cinc, fèiem el 3d6 en segona ronda i el 4d6 en tercera. Vam acabar l’actuació amb un vano de 4, que vam batejar com a llom de drac.

Mentre que al tres hi anaven els castellers amb més experiència dins la colla, el quatre estava format pels que havien entrat més tard. Molts d’ells només havien pujat sobre pinya en una sola ocasió abans de tirar el castell a plaça per la dificultat de poder tancar pinyes en un assaig normal.


Pilar de quatre aixecat per sota

L’agost de 2013 uns pocs Esperxats vam anar a actuar a Beuda (Garrotxa). Era una actuació en solitari i modesta, amb el 2d5 com a castell més complicat. Però a la ronda de pilars de comiat, ens vam treure un as de la màniga i vam descarregar el nostre primer pilar aixecat per sota.

Veure vídeo


Tres de sis amb agulla

El primer castell amb agulla el vam fer el 4 d’octubre de 2013 a la Fira de l’Aigua de Caldes de Malavella. El vam acompanyar del 3 i el 4 de sis. Convertint-se d’aquesta manera en la primera actuació amb tres castells de sis. Portàvem molt temps assajant el 4 amb l’agulla però quan l’actuació s’anava acostant ens vam adonar que no tancàvem una pinya de 4d6 amb agulla així que vam decidir treure-li una rengla i fer un tres.

El dia que el vam assajar per primer cop, ningú sabia cap a on havia de mirar l’agulla, així que un cop muntat el castell vam anar provant d’encarar el pilar a les diferents rengles a veure a quina semblava més lògic que mirés. Ens vam decantar per la plena i és per això que els primers 3 amb l’agulla que vam fer Esperxats, l’agulla mirava a la plena. Fins que vam pensar que si la resta de colles feien mirar el pilar a la rengla devia ser per alguna cosa, així que el vam acabar fent com tothom.

 


Pilar de quatre caminat

La primera actuació de barraques de Banyoles amb la camisa blauverda la vam voler començar com fan les colles de veritat. Saludant a plaça amb un pilar de 4 caminat. Era el tronc més pilaner que hem tingut mai i l’havíem assajat de valent, fins i tot en la pròpia plaça de barraques on l’havíem d’estrenar. Tant i tant, que mai més hem estat capaços de fer-ne un altre de millor que aquell. L’any següent a dures penes caminaria i dos després encara va ser més lamentable. En fi, ens quedem amb el record d’aquell pilar i potser algun dia serem capaços d’igualar-lo…

Quatre de sis amb agulla

El quatre de sis amb l’agulla el vam fer per primer cop a l’actuació de barraques de Banyoles del 2013. En aquella mateixa diada havíem d’estrenar també la torre de sis, però després de dos intents la vam aparcar i vam optar per intentar el 4d6 amb l’agulla. En primera ronda havíem fet un 3d6a.

El castell estava molt assajat i no hi hagués hagut cap problema si no fos perquè a última hora vam decidir girar algunes rengles, però sense avisar el pilar. Això va provocar que l’agulla es muntés al revés i quan l’acotxadora va anar per entrar al pilar se’l va trobar de cares. Per sort, un dels dosos va ser prou tenaç com per deixar-se anar i ajudar a l’acotxadora a fer mitja volta i poder entrar al pilar. Mentrestant, al pis de segons hi havia un segon que s’anava enfonsant, va arribar a quedar un parell de pams més avall que la resta de segons del pis. Tot i així, el castell es va descarregar.

No hi ha material gràfic d’aquest castell. Fins i tot hi ha algun Esperxats que assegura que no ha existit mai.


Cinc de sis

El primer castell compost va arribar el març de 2014, per la Diada d’aniversari a la muralla de Banyoles. La tècnica se l’havia plantejat de cara al maig, però les bones proves d’assaig van obligar a avançar-lo a la primera actuació de la temporada. El castell va anar acompanyat d’una gran campanya de comunicació sota el lema “Fem un quinto?”, fet que va fer possible poder-lo assajar amb garanties i ser suficients camises a l’actuació per poder tancar la pinya del castell més ample que havíem fet fins al moment.

Abans d’anar a plaça, el castell havia tingut un sola prova sobre pinya on s’hi van poder col·locar les dues acotxadores. Com que el primer intent es va desmuntar, el segon cop que es va intentar l’equip de pinyes va animar la colla dient: “El castell ara ja porta dues proves sobre pinya”. En aquest segon intent el castell es va poder descarregar.

 


Pilar de cinc

El primer pilar que es podria considerar de mèrit va arribar a l’octubre de 2014 a Olot. Es va fer en la mateixa diada que vam fer el primer cinc de sis fora del Pla de l’Estany. Des del maig que el pilar estava a punt per sortir a plaça, però cada cop que ens el plantejàvem sorgia algun problema. Fins i tot, en una de les ocasions, no es va poder portar a plaça perquè l’enxaneta havia agafat la varicel·la.

Un cop el segon s’havia col·locat, va observar que la rengla de mans per davant no estava ben alineada i després d’intentar-ho corregir sense èxit, es va decidir desmuntar el peu. El segon cop el pilar va anar amunt i es va descarregar. Seria l’únic que faríem amb aquell tronc perquè al cap de poc ens vam veure obligats a canviar l’aixecadora.


Cinc de sis margarida

El cinc de sis margarida és un castell que vam copiar als Ganàpies de la UAB. És un cinc de sis on la rengla, en lloc de baixar amb la resta del tronc, es queda muntada fent un pilar de quatre. El vam estrenar a la primera ronda de l’actuació de barraques de Banyoles del 2014. En una actuació on, com veureu, vam estrenar 3 castells d’una tirada.


Torre de sis

Un any després d’haver fet dos intents, vam tornar a portar la torre de sis a barraques de Banyoles. Era l’octubre de 2014. Aquesta vegada la torre tenia més que garanties de descarregar-se, portava molt de temps a punt per anar a plaça però el romanticisme ens va obligar a esperar altre cop a barraques per intentar-la. Fins al moment era l’únic castell que en què havíem fet un intent.


Sis de sis

Un cop complerts tots els objectius de la temporada, la tècnica va decidir que tocava estrenar un castell. La primera idea, com és lògic, va ser un set de sis. Però després que pinyes veiés molt complicat lligar una pinya de set amb el gruix de camises de la colla es va optar per treure-li una rengla. Es va dubtar entre fer un quatre amb una torre enganxada o dos tresos (el de darrera en forma de quatre). Després de valorar avantatges i inconvenients de cada construcció: nº de persones, posicions, moviments de canalla… es va optar pels dos tresos, una construcció inèdita que no s’havia provat mai.

El sis de sis es va portar a plaça després d’un sol assaig amb pinya que no va ser massa reeixit, però que va demostrar que el format de dos tresos era possible. Va ser també durant l’actuació de barraques de 2014, en tercera ronda i després de descarregar la primera torre de sis. Es va fer un intent desmuntat i en un segon intent es va descarregar amb molta èpica després de perdre totes les mides.


Tres de sis aixecat per sota

Eren les barraques de Banyoles del 2016. La gran aposta de la Diada era el primer castell de 7 pisos, un tres de set. Però a primera ronda volíem fer els deures pendents que ens havien quedat de la temporada anterior. Portàvem quasi dos anys assajant el tres de sis aixecat per sota, però cada cop que semblava que estava a punt per anar a plaça ens endúiem algun ensurt que ens en feia desdir. Finalment, l’octubre de 2017 va arribar el dia, i de castell de sortida! El castell es va aixecar i descarregar sense problema, com si no fos el primer. Es va notar tot l’assaig que portàvem a sobre. Malauradament, a segona ronda, el tres de set es va quedar en intent desmuntat. Vam concloure la diada amb un cinc de sis i un quatre de sis amb agulla.


Set de sis

De mentre que fèiem la viu-viu (per no dir la p*** i la Ramoneta) amb els castells de 7 pisos, encara ens vam permetre estrenar un altre castell de 6 pisos: el set de sis. Va ser a la Diada Esperxada del 2017 a Porqueres. L’equip de pinyes encara treu escuma per la boca quan pensen en els jocs de malabars que van fer per poder tancar la pinya. S’ha de dir que, aprofitant que actuàvem amb Xiquets de Reus, vam utilitzar de primer vent cert individu que té camisa blauverda però que aquell dia la portava marró avellana. El castell es va descarregar sense massa problema, res sorprenent si tenim en compte que és més ample que alt. De totes maneres, si considerem el nou de sis un castell de la gamma de set, podem dir que amb aquest castell completàvem tota la gamma de sis, sis de sis inclòs.Vam acompanyar el set de sis d’un tres de sis aixecat per sota, d’un cinc de sis i d’un pilar de cinc

. També volem dir, perquè ens fa il·lusió, que Xiquets de Reus van descarregar un tres de vuit i un pilar de sis, que no s’havien fet mai a Porqueres, convertint la plaça major de Porqueres en plaça de 8.


Primers castells de 7

Si heu anat llegint les estrenes anteriors, haureu vist que a barraques del 2016 havíem fet un intent desmuntat de 3d7, doncs quasi un any després, estàvem preparats per estrenar no un castell de 7, sinó 2 d’una atacada, el 3d7 i el 4d7. Tothom es pensava, fins i tot la tècnica, que els estrenaríem per barraques, però tot es va posar de cares, o així ho semblava, per poder-los estrenar tots dos a la Fira de l’All de Cornellà, l’1 d’octubre de 2017. Us sona la data?

Doncs sí, l’1 d’ocutbre de 2017, dia del referèndum, i nosaltres havíem de fer castells? au, va! Així que vam decidir moure l’actuació al dia abans, el dissabte 30 de setembre, vam aconseguir que tant Figueres com Capgirats poguessin venir també aquell dia, així que tot solucionat, o això ens pensàvem…

Resulta que a més del destí del poble de Catalunya, la pluja també tenia ganes de posar-nos entrebancs. Total, que dissabte havia de ploure i després de que el cap de colla es mirés el pavelló de Cornellà i decidís que els castells de 7 no hi cabien, ens vam adonar que no teníem pla B en cas de pluja! No? Segur? Una trucada desesperada de la junta a mossèn Amic ens va obrir les portes del Cel, bé, les de l’església de Cornellà, per a poder-hi fer l’actuació a dins. Tal com ho sentiu.

Resumint, que primer el 4 i després el 3, vam descarregar els dos primers castells de 7 amb l’ajuda de Déu, i mai millor dit. A mossèn Amic encara se’l veu córrer amb la samarreta blauverda que li vam regalar. I diuen que la pobra dona que va venir a obrir l’església per la missa de 8, i que ningú l’havia avisat que hi trobaria 200 castellers a dins, ja s’ha recuperat de l’esglai.