'Thumbnail', 'size' => 'single-thumbnail', 'link_to_post' => false, 'image_class' => 'featured', 'attachment' => false ) ); ?>

LA CRÒNICA – Actuació Vigílies de Sant Narcís

El dissabte 27 d’octubre vam realitzar la última de les tres actuacions dins el marc de l’exigent mes d’octubre. Era la segona vegada que actuàvem durant les Vigílies de la Festa Major de Sant Narcís a Girona. Per no trencar la tònica de la temporada, les previsions meteorològiques prèvies a la diada alertaven de l’alt risc de pluja en el moment de l’actuació i no van fallar. Aquest fet, però, no va provocar l’anul·lació de la diada. Aquesta es va traslladar al bonic monestir de St. Pere de Galligants. Una vegada més, havíem de realitzar castells de 7 en un recinte cobert (concretament hem realitzat 6 dels 15 que hem descarregat dins d’un lloc cobert), la qual cosa tampoc ens sorprenia. Segurament, el fet que les actuacions més importants les realitzem durant els mesos de maig i octubre, dos dels mesos més plujosos de l’any, no hi deu tenir res a veure.

Abans de començar a redactar la crònica com a tal heu de complir les normes obligatòries per tal de poder llegir aquesta crònica. En cas de no fer-ho, el vostre dispositiu s’apagarà automàticament.

  1. Heu d’estar asseguts/des en un sofà o similar. Es prohibeix rotundament llegir-la asseguts en un altre lloc com cadira, tamboret i ni molt menys es pot fer dempeus.
  2. No podeu menjar ni beure durant la lectura d’aquesta.
  3. Heu de portar posada alguna peça de roba blauverda.
  4. No podeu escoltar música de fons.
  5. Quan acabeu de llegir-la heu de dir VISCA, amb els braços alçats com si acabéssiu de ballar una sardana.

Com podeu deduir estem de broma com sempre i la podeu llegir com us vingui de gust (ara bé, si algú vol dir VISCA al final, es vol gravar i ens ho vol fer arribar no li direm pas que no). Simplement vam trobar curiosament divertides algunes de les normes que vam haver de complir durant l’actuació dins el monestir. Lògicament som conscients que en un monestir, i més si a l’interior hi ha restes arqueològiques de gran rellevància històrica (algunes procedents de les ruïnes d’Empúries), sol tenir unes normes específiques. De fet, hem d’agrair a l’Ajuntament de Girona que va facilitar la celebració de la diada cedint aquest equipament municipal. A veure si els ajuntaments d’altres comarques veïnes com per exemple el Pla de l’Estany prenen nota ;). Ah, per cert, si voleu saber quines eren les normes que vam haver de respectar, haver vingut!!

Després de xerrar molt i no dir res, ens centrarem en l’actuació que vam realitzar les dues colles. Podreu deduir que les dues colles ho vam fer molt bé, ja que quan fem introduccions tan llargues ja sabeu que és perquè l’actuació ha estat molt avorrida pel que fa als castells. Aquest any érem només dues les colles que en vam prendre part: els amfitrions, els Marrecs de Salt i nosaltres, els Esperxats de l’Estany.

Els Marrecs van agafar-se l’actuació de manera tranquil·la i es van plantejar 3 castells que tenen més que dominats. Van iniciar l’actuació descarregant un 5 de 7 absolutament quiet i sense massa història. En segona ronda, van descarregar el que possiblement era el castell més exigent de la jornada, la torre de set. A més, el castell presentava canvis al tronc respecte l’alineació habitual. El castell va tenir algun moviment lateral i es va girar una mica sobretot a partir de l’aleta. Tot i això, el castell es va descarregar amb molta solvència, no sense haver-lo de treballar-lo una mica. Té molt mèrit poder fer canvis en aquestes estructures tan difícils i amb tants pocs assaigs. Per tancar les rondes de castells van descarregar un bonic 7 de 7. En ronda de pilars, van descarregar un vano de 5.

Els Esperxats, igual que la temporada passada, teníem marcada aquesta data de color vermell al nostre calendari des del principi de la temporada i volíem realitzar una actuació de màxims per tancar un Octubre increïble. Volíem descarregar una altra vegada els dos bàsics de 7, el sostre de la colla. Però a vegades, la importància d’un castell no la fa l’alçada, ni la dificultat d’aquest. Algunes vegades, el castell tècnicament més “senzill” pot ser el més especial d’una diada o el que faci més il·lusió a la colla. Això és el que va passar aquest dissabte amb el pilar de 4 que vam descarregar per obrir la diada. El tronc d’aquest el formava una persona que feia molt temps que no pujava i que tota la colla apreciem moltíssim! No vam poder evitar emocionar-nos una miqueta =)

Pilar de quatre descarregat per part dels Esperxats de l’Estany.

Per primera vegada aquesta temporada, vam decidir obrir la diada amb el 4 de 7. El castell va pujar una mica lent però molt ferm durant tota l’execució i mantenint unes mides gairebé perfectes. Fet que va provocar que tota la colla gaudís moltíssim durant tota l’execució.

Quatre de set descarregat per part dels Esperxats de l’Estany. 

En segona ronda, plantejàvem un altre repte. Ni més ni menys que descarregar el 6è 3 de 7 de la temporada, una brutalitat! El castell va pujar amb unes mides molt bones, amb una mica de tremolor constant, però amb molta fermesa i que es va saber treballar durant tot el castell.

Tres de set descarregat per part dels Esperxats de l’Estany.

En tercera ronda, vam descarregar un 5 de 6 on hi havia una estrena que ens feia moltíssima il·lusió. Quan s’estrena una canalla sempre fa il·lusió, però quan ho fa una que des del primer dia va mostrar unes ganes terribles de fer castells i a més, la seva estrena s’havia ajornat vàries actuacions per diferents motius, encara fa que n’ hi hagi més. El castell es va mostrar bastant sòlid en tot moment, fet que va facilitar a que un cop acabessin de sonar les gralles es sentissin crits demanant el 5 de 7 (Uhhh, ho van dir, ho van dir).

Cinc de sis descarregat per part dels Esperxats de l’Estany.

En ronda de pilars vam descarregar dos pilars de quatre simultanis.

Dos pilars de 4 simultanis (amb dues rodanxes sota les aixelles dels segons) descarregats per part dels Esperxats de l’Estany.

Per acabar volem agrair als Marrecs per convidar-nos per segon any consecutiu en aquesta diada. Realment és una diada que ens agrada molt i per nosaltres és un plaer actuar dins el marc de les Fires i Festes de Sant Narcís. Ens va saber molt greu que plogués diumenge i que els Marrecs no poguéssiu realitzar la possiblement diada més esperada de l’any per vosaltres. Tot i això, cal remarcar que els Marrecs han dut a terme una temporada espectacular, consolidant-se com a colla de 9 pisos. Felicitats padrins!

Fotografies que queden pel record.