LA CRÒNICA – 3r Aniversari Bateig Minyons de Santa Cristina
Aquest passat dissabte 14 d’Abril vam actuar a Santa Cristina d’Aro en motiu del tercer aniversari de bateig dels Minyons de Sta. Cristina. En un principi, actuàvem el diumenge i ho fèiem a Montserrat, amb unes altres tres colles. El context polític però, va provocar que el diumenge tinguéssim altres prioritats com a colla i decidíssim buscar una alternativa per dissabte i els Minyons de bon grat ens van acollir, la qual cosa els agraïm moltíssim. Actuàvem 4 colles: Els Xerrics d’Olot, els Maduixots de l’Alt maresme, Minyons de Sta. Cristina i els Esperxats de l’Estany. La diada prevista inicialment a la Plaça 1 d’Octubre del 2017, va ser traslladada al Pavelló municipal degut a la pluja. Va ser la segona diada indoor de la temporada del total de les 4 diades realtizades. No coneixem quins són els límits d’aquest mes d’Abril i del maig que ens espera, si segueix aquesta tònica no descartem acabar actuant a la Tarraco Arena durant el mes de maig.
Començarem pels amfitrions ja que van ser els encarregats d’obrir la diada. Els Minyons segurament era la colla que esperava amb més ganes aquesta diada i en conseqüència, la que mostrava les pretensions castelleres més elevades. Es plantejàven ni més ni menys l’efemèride de realitzar la millor actuació del seu historial. Van iniciar la diada descarregant un pilar de 4. En primera ronda, van plantar el 4 de 6, castell que se’ls havia resistit en la última diada. El castell va pujar una mica obert de mides, però l’estructura es va mostrar molt ferma en tot moment i gairebé no va patir cap moviment, duent a terme una execució gairebé perfecte. En segona ronda, es plantejàven descarregar el segon 5 de 6 del seu historial, tres anys després del primer. El castell va pujar remenat, amb un tres deformat sobretot al nivell de segons. La torre també es va patir sobretot a nivell de terços. El castell es va anar defensant fins a coronar-lo. Un cop amb la segona aleta al sac, van tirar d’èpica i d’aquella energia extra que surt en els moments complicats i van saber realtizar una descarregada d’aquelles que creen afició i es van apuntar el segon 5 de 6 de la seva història. L’espectació generada pels castells de minyons creixia de manera exponencial. Si el cinc de la segona ronda havia estat un castell lluitat, la torre que ens tenien preparada per a la tercera va ser un autèntic treball titànic, sobretot al pis de terços. La torre va donar brega d’entrada, fet que va ajudar a que s’estirés més del desitjat a nivell de terços cosa que va dificultar de manera notòria la seva defensa. Després d’haver-se desgastat molt fins la carregada, a la descarregada, sobretot gràcies a una sortida molt ràpida de canalla van aconseguir salvar el castell i es va desfermar l’eufòria amb les tres rondes perfectes del Minyons. Però no n’hi havia prou i volien rematar la feina feta descarregant el primer pilar de 5 del seu historial. El castell va patir una sotragada abans de la carregada, però això no va ser un impediment per a carregar-lo. Just després de la carregada el pilar va patir una sotregada cap enrere i després, per tal de salvar-lo el castell va anar endavant i amb un últim intent de salvar-lo portant el castell cap enrere, aquest es va trencar. Tot i aquesta caiguda final, els Minyons van tancar una gran actuació, la millor de la història. Van descarregar la majoria dels seus castells límit i ho van fer creient-hi en tot moment! Van finalitzar l’actuació descarregant un pilar de 4 i 4 pilars de 3 de canalla. Felicitats minyons i el pilar el teniu a tocar!
Els Maduixots eren la única de les 4 colles que es plantejava fer un castell de 7 pisos. Van iniciar la diada descarregant dos pilars de 4. A destacar que un dels dos s’aixecava per sota i a la descarregada ens van demostrar que tenien molta pressa per atacar el castell de set pisos ja que van decidir que des del segon fins l’enxaneta ho baixarien de cop i podríem dir que l’enxaneta va baixar un metre i mig en menys d’un segon. Potser el fan amb tanta solvència que han decidit cronometrar-se per a superar-se a ells mateixos, és una incògnita tot plegat. En primera ronda, van provar el 3 de 7. El castell es va anar obrint a mesura que pujava, i amb la col.locada de dosos van veure que a nivell de terços i quartes quedava una mica obert i possiblement per això van deicidir baixar-lo. Just després hi van tornar, demostrant que el primer intent no feia justícia al treball fet amb aquest castell ja que el van descarregar amb molta solvència. En segona ronda van descarregar una lleugeríssima torre de sis. Una mica treballada al pis de terces, però que es va descarregar sense problemes i un cop la pinya es va obrir no van ser pocs els crits “d’un pis més” que van saltar en motiu de celebració. En tercera ronda van descarregar un tranquil 3 de 6 amb agulla. Per a despedir-se van descarregar 2 pilars de 4 simultanis.
Els esperxats de l’Estany arribàvem condicionats pel canvi de dia de la nostra actuació, ja que la majoria de persones tenien reservat el diumenge des de fa temps i a vegades aquests canvis d’última hora no són complatibles amb la feina o altres compromisos. Es per això que ens vam haver de conformar descarregant els bàsics de 6 acompanyats del 3 de 6 amb agulla. Arribàvem tan condicionats i justos d’efectius que la tècnica va realtizar uns veritables “tetris” per aconseguir tancar 3 castells de 6. Tan és així, que per primer cop a la història una persona de la colla va dur a terme les següents funcions dins les tres pinyes corresponents a les tres rondes de castells: vent, primeres i baix. I no, no es cap broma, les colles petites som les reines del “pedaços”! Al nostre costat, els jocs d’enigmes o problemes matemàtics, són veritables tonteries que resolem amb escassos segons (o terços depèn del dia)!
Pilars d’entrada a plaça de les quatre colles
Vam iniciar la diada descarregat un pilar de 4! En primera ronda vam descarregar un parat 3 de 6.
Tres de sis descarregat
En segona ronda, vam descarregar un tres de sis amb agulla, castell que es va mostrar bastant ferm durant tota l’execució. El més destacat del castell ho trobem en el fet que quan no tens gaires fotografies de l’actuació, l’opció de fer una captura de pantalla d’un vídeo no és la millor idea del planeta i és per això que just a sota el paràgraf podreu recordar com eren algunes fotografies que es realitzaven a finals del segle XX.
Tres de sis amb agulla descarregat
En tercera ronda vam descarregar un 4 de 6. S’ha de dir que el castell no es va haver de treballar en excés, però si que va perdre les mides (si és que en algun moment les havia agafades) i una de les rengles va decidir caminar una mica (ja que no sabem fer pilars caminats, de tan en tan ens traiem el mono) i van intentar demostrar-nos que sabien fer d’agulla. Tenim seriosos dubtes de si serien bons pilaners, la veritat és que no en té massa la pinta! Per a finalitzar l’actuació vam descarregar un pilar de 4.
Quatre de sis descarregat
Els Xerrics d’Olot van descarregar: Pd4, 4de6, tde6, 3de6 i pd4.
Per acabar aquesta bonica diada vam descarregar un 4 de 6 de germanor!
Marxem de l’actuació amb la incertesa de quin serà el proper lloc on actuarem. Serà un altre pavelló? O un local d’una colla castellera? O potser serà dins d’una església? Si voleu que us responem aquesta pregunta haureu d’esperar un mes, quan actuem a la diada de colles gironines amb totes les colles de la província de Girona. Ara seriosament, marxem satisfets de l’actuació malgrat tenir aquell regust de no haver pogut anar més enllà. Últimament estem fent uns grans assaigs i això fa que encara sàpiga una mica més de greu. Canviar la diada a pocs dies abans ens va complicar el fet de poder fer millors castells, però sort que vam poder actuar! La qüestió és queixar-nos, si haguéssim fet un 5 segurament estaríem rondinant per no haver pogut fer un 7, si és que n’hi ha un fart amb aquesta colla!
Ara els esperxats i esperxades ens tanquem al nostre local on intentarem fer uns assaigs #maigistrals, a veure si aconseguim realitzar alguna estrena en qualsevol de les tres actuacions del maig. La primera actuació amb la qual #en7emelmaig serà a Castelló d’Empúries amb les altres 6 colles gironines com acabem de comentar. No volem posar pressió a la tècnica, però perquè no fer volar coloms? I esperar a veure si en la propera crònica us podem narrar el primer castell de 7 de la temporada 2018. Sigui a la primera actuació o no, a veure si almenys ho aconseguim #inthemayVI.
Ah per cert, I CAP PEU DESMUNTAT! No volem dir que comencem a fer uns castells avorridots però… Comencem a fer uns castells avorridots!
