'Thumbnail', 'size' => 'single-thumbnail', 'link_to_post' => false, 'image_class' => 'featured', 'attachment' => false ) ); ?>

LA CRÒNICA – Vigílies de Sant Narcís

El dissabte 28 d’Octubre volíem posar punt i final a l’#OctubreBlauverd de la millor manera possible. Volíem tornar a descarregar tant el 3 com el 4 de 7, aconseguint així el nostre particular 6/6. Teníem ganes d’ensenyar les dues noves joies de la corona als nostre padrins de Salt.

Els Marrecs de Salt van començar amb el 4d8. Un castell que, tot i no ser el més difícil que han realitzat aquest any, sí que és dels que els ha donat més problemes. Un cop més, amb els dosos col·locats, no el van veure del tot clar i van decidir desmuntar-lo. Està clar que aquesta temporada se’ls resisteix una mica aquest gamma extra! Els Marrecs tenien una gran cita (LA gran cita) l’endemà, i no es podien permetre cap contratemps. És per això que van decidir triar una aposta segura i en la ronda de repetició van fer un impecable 3d8 que pujarien sobre un folre per segona vegada l’endemà a la Plaça del Vi. En segona ronda van fer el tercer 9d7 de la seva història. Un castell on puja moltíssima gent i necessites, per tant, molts castellers de tronc a part d’una gran pinya. El van fer amb una sola enxaneta. En última ronda van fer un 7d7, un castell que l’any passat van aconseguir fer de 8 pisos per primer cop a la seva història. Van tancar l’actuació amb un bon vano de 5.

Els castellers d’Andorra, així com nosaltres, també són fillols de Marrecs. Encara no havíem actuat mai junts, i va ser, per tant, una diada de coneixença. Els Andorrans estan lluitant per començar a fer els seus primers castells de 7, i per tant són una colla molt semblant a nosaltres, amb el seu sostre a la torre de sis i al pilar de cinc. A la diada de vigílies van fer el 3d6 en primera ronda. Un castell molt controlat en tot moment. A la segona ronda, van fer una magnífica 2d6. Un castell que no és gens fàcil i que van demostrar que tenen dominadíssim. Per acabar les rondes, van fer el 3d6a, que com en els dos castells anteriors, va demostrar una fermesa admirable. Van tancar la diada amb dos pilars de quatre.

Aquesta vegada, per les circumstàncies i la rapidesa amb la que s’havia de desenvolupar l’actuació, no vam fer pilars d’entrada a plaça, i vam començar directament amb la primera ronda de castells. El divendres abans d’actuació, el cap de colla ens va deixar cantar l’actuació, i ho vam tenir clar: Sortir de 4d7. La Plaça de Sant Feliu estava plena de públic, i vam fer un quatre de postal! Realment el millor dels 3 que hem fet fins ara. Va ser tranquil i ben lligat amb bones mides en tot moment i no es va moure ni un pèl. Corrien alguns rumors que Marrecs ja ens volia demanar el secret 😉

4d7

4d7 amb una estampa brutal

Després d’aquesta pujada de moral i del 5è castell de 7, ens tocava fer el 6è i acabar amb un ple d’oportunitats aprofitades. El 3d7 va pujar millor que a barraques, més ferm i amb millor mida. Amb l’aleta però, una rengla es va estirar una mica i es va haver de treballar més del desitjat a la descarregada. Però el cas és que vam aconseguir descarregar-lo! I sis castells de set, i sis castells de set, i tooots deeescaaaarreeegaaaaaaaats!

3d7

L’aleta del 3d7 més treballat fins al moment

En tercera ronda, i tal com vam fer a la Fira de l’All, vam apostar per el 5d6. Era un castell amb alguns canvis al tronc. El castell va ser lent i una mica feixuc. A nivell de tronc no es va patir en excés, però a la pinya va ser una altra història. L’eufòria d’haver fet els deures ens va fer relaxar una mica i potser vam apretar menys del que calia. Tot i això, castell descarregat sense problemes i un més al sarró! Aquest any ja en van 5, i estem només a un dels 6 de l’any passat! Som-hi Esperxats que encara som a temps d’igualar-ho!

5d6

Cinquè 5d6 de la temporada

Com que tot havia sortit tant bé, i sabem que als nostres padrins els agrada el show, no volíem marxar de plaça sense complaure’ls i donar-los una petita dosi d’allò que tant els encanta. Vam decidir posar el nostre millor ballador del limbo de terç d’un dels pilars. Un tio amb uns quàdriceps de ferro que va fer les delícies dels assistents.

2pd4

Dos pilars de quatre, simultanis amb els d’Andorra