LA CRÒNICA – Fira de Sant Andreu a Vinçà

El dia 27 de Novembre va ser una fita important a la història dels Esperxats de l’Estany. Vam fer al primera sortida a l’estranger! Vam acostar-nos fins a Vinçà, a la Catalunya Nord, a casa dels nostres companys dels Pallagos del Conflent. Actuàvem en motiu de la Festa de Sant Andreu, i compartíem plaça (o carrer) amb els Castellers del Riberal, també coneguts com Aire Nou.

La colla local celebrava la seva última actuació de l’any. Un any en què havien aconseguit arribar als set pisos en dues ocasions (després d’aconseguir-ho per primer cop el 2015), amb dos quatres de set descarregats. Aquest cop però, es van limitar a castells de la gama de sis. Per començar, van fer dos pilars de quatre quatre simultanis. En primera ronda un intent desmuntat de tres de sis, que van refer i aconseguir descarregar en segona ronda. En tercera ronda, l’altre bàsic de sis, el quatre. I en ronda de millora van posar l’agulla dins del tres de sis. Per acabar, dos pilars de quatre simultanis.

Amb els Castellers del Riberal era la primera vegada que coincidíem a plaça. Ells ja són una colla veterana, fundada l’any 1997 i amb un bon grapat de castells de set i algun quatre de set amb agulla a les espatlles (mai més ben dit). Un dels reptes que van perseguir de valent la temporada passada va ser l’estrena del tres de set amb agulla, que no havien provat mai fins la temporada passada. En parlarem quan hi arribem. Van començar amb tres pilars de quatre. A la primera ronda van fer un bon tres de set, amb algun tremolí, però res fora del normal en un castell d’aquest tipus. A segona ronda van provar el quatre de set, però els va quedar mal quadrat i van decidir desmuntar-lo. En tercera ronda el gran repte, el tres de set amb agulla. Portaven tota la temporada treballant-hi i l’havien provat només una vegada, feia dues setmanes a Baó. El castell havia quedat en intent. Aquesta vegada, el castell exterior anava pujant bé, i amb la col·locada dels dosos, el pilar també va anar enfilant. Amb la travessada, el tres va començar a patir una mica, però semblava que, al límit, es podria salvar. L’acotxadora va entrar al pilar, i van començar a sortir els dosos. En aquest moment, el tres ja estava bastant deformat, sobretot a nivell de terços que estaven exageradament estirats (ens ho coneixem bé, això, eh?). Amb la sortida de les quartes és quan es va començar a embolicar tot. La buida i la plena van sortir força depressa, però la rengla, l’encarregada de fer de referència i recolzament al pilar no va poder baixar fins que la quarta del pilar ho va veure més o menys clar. En aquest moment, els terços de la buida i la plena van voler començar a baixar mentre la quarta de la rengla encara no ho havia fet del tot! El castell anava al límit. Llavors, entre uns i altres es van acabar emportant el pilar i caient i per tant deixant el castell un altre cop en intent. Ànims Aire Nou, que de ben segur que aquest 2017 l’aconseguireu! En ronda de millora van fer un quatre de sis amb agulla que els permetés sortir de plaça amb dos castells. Per acabar, van fer dos pilars de quatre saludats, un dels quals aixecat per sota, i deixat net un cop carregat. “Como te quedas?”. A nosaltres que ens agraden aquestes peripècies, ens l’hem d’apuntar…

Nosaltres, malgrat alguna espera més llarga del compte a la frontera, vam arribar a Vinçà sense massa complicacions. Una mica de Frozen per aquí, una mica de musiqueta per allà, ara una panera de nadal, ara un pernil, ara un sopar, … Endevineu a qui li va tocar!!! Fàcil oi? Si és que no hi ha com comprar tots els números de la loteria perquè t’acabi tocant! Així que ja ho sabeu, si voleu que us toqui el pròxim cop, tothom a comprar números! Ens van rebre uns gegants i uns capgrossos com a mínim desconcertants. Però bé, això de gegants i capgrossos que tenen algunes característiques sorprenents ja ens ho coneixem… Vam començar l’actuació amb un pilar de quatre.

Pd4 dels Esperxats

En primera ronda, vam fer un quatre de sis. Ja lluny d’aquells quatres amb mil intents desmuntats, lluny de les quadratures estranyes i les tremolins descontrolats, lluny dels contorsionistes i els equilibristes, … Un quatre de sis que feia goig de veure.

4d6 sense incidències

A segona ronda vam poder descarregar la segona torre de sis de la temporada. Una torre que va fer patir molt menys que la de Santa Coloma. Va ser molt més tranquil·la i amb menys nervis. L’any anterior havíem descarregat 3 torres, i aquest any ens quedàvem amb dues descarregades i una de carregada. Toca millorar per l’any que ve.

Segona torre de 6 descarregada

En última ronda vam plantar un fantàstic tres de sis, amb estrenes una vegada més. Sé que em faig pesat… però és que no deu ser gens fàcil portar una colla i prendre decisions dia rere dia. Aconseguir que tots estiguem satisfets amb els resultats i amb el nostre paper dins la colla. Que un castell arribi canviant peces d’una actuació a una altra. Que s’adaptin en funció dels que podem assistir o no a cada diada… i tot i aquesta gran variabilitat, penso que aquest any ha sigut exemplar i digne de felicitar per tots aquells que ho han fet possible. Per tant des d’aquí, una modesta però sincera felicitació per tota aquella persona que se senti identificada.

3d6

Per acabar la diada, un pilar de 4 en ronda simultània amb les altres colles, i tripleta de 6 a la butxaca! Ja només ens quedava una última actuació i encara ens quedava una mica de pólvora per cremar!!!

Últim pilar de 4 d’Esperxats en ronda simultània

Aquell dia ens van passar unes quantes anècdotes… Alguna que ja hem comentat (com l’extensa revisió a la frontera) i alguna altra que no. No una, sinó dues vegades es va aturar l’actuació perquè poguessin passar certs elements pel mig del carrer. Uns eren uns cotxes d’època descapotables ben guarnits, que no sabíem què hi pintaven i l’altra… de l’altra no me’n recordo. Allà on ens canviàvem tenien un dinar preparat, i quan ja fèiem salivera, ens van dir que el nostre dinar no era aquell. Encara sento plors d’alguns esperxats. Finalment, arribant al poliesportiu on vam dinar, ens esperava una txaranga que va tocar tot el repertori, passant per una ronda infinita de “Paquito el chocolatero”. Els Esperxats, com no podia ser d’altra manera, hi vam posar les ballaruques i l’animació! El dinar que ens van oferir va ser fantàstic i realment ens vam sentir molt a gust i molt ben tractats. Pallagos, sou uns grans amfitrions! Tornarem de ben segur ben aviat! I de tornada… una mica més de Frozen, perquè no? Però en català, castellà o anglès? Crec que ens vam saltar aquest punt a l’assemblea!