LA CRÒNICA – Diada de Final de Temporada de Figueres
La temporada ja s’anava acabant i algunes colles ja celebraven la seva última diada. És el cas de la Colla Castellera de Figueres, que ens va convidar a la seva diada de final de temporada el dia 13 de Novembre. La colla local s’havia proposat grans castells per aquell dia després de descarregar per primer cop a la seva història la torre de set al Concurset de Torredembarra. La resta de colles convidades eren els Castellers de Rubí i els Castellers de les Gavarres, però com que podien venir amb pocs efectius, els nostres padrins ens van demanar un favor i els vam anar a donar un cop de mà! I no només això, sinó que veureu que els vam plantar una fantàstica actuació.
Els Castellers de Rubí, amb tots els respectes, portaven una representació gairebé simbòlica de camises. De fet només van poder posar el seu granet de sora a les pinyes de les altres colles. Però lluny de quedar-se allà palplantats, van fer algun pilar de tres net per almenys poder-se treure el mono de castells.
La Colla Castellera de les Gavarres tampoc eren massa efectius, venien d’una altra actuació el dia abans i ja sabem que per els que encara som petits, això de fer dues actuacions en un mateix cap de setmana és complicat. Tot i això els vam poder veure realitzar un parell de bons pilars de quatre.
La colla local portava un programa molt ambiciós. Portaven en cartera tres castells de gama alta de set, el cinc la torre i el set. Van arrencar ambiciosos, amb tres pilars de quatre. Tot seguit van anar per feina i van començar donant-se confiança amb el desè un cinc de set de la temporada, un castell preciós que tenen perfectament dominat. A continuació el plat més fort de la jornada. Després del concursat de Torredembarra, van intentar-la una vegada més per la diada del seu XXè aniversari, però va quedar en intent desmuntat. El silenci que es va fer era sepulcral. La torre va anar pujant fineta fins a la col·locada dels dosos. Allà es va començar a intuir un primer tremolí i la torre va haver de començar a treballar. Tot i això semblava que la tenien bastant sota control. Es va col·locar l’acotxadora i tot seguit l’enxaneta es va encavalcar i va fer l’aleta. En aquell moment el treball del castell ja començava a ser més gran, i a la sortida de l’enxaneta la torre es va trencar. Un castell molt delicat, que van aconseguir carregar, i que esperem que puguin tornar a descarregar ben aviat. En última ronda, lluny de semblar espantats, van plantar un set de set molt ferm, el quart de la temporada. Per rematar la temporada, un magnífica vano de cinc.
Nosaltres tot i no tenir aquesta actuació al calendari des de principi de temporada, ens la vam prendre molt seriosament i vam intentar fer un bon paper. Per escalfar motors vam fer dos pilars de quatre ben xulos.
Dos Pd4
En primera ronda vam plantar el cinquè cinc de sis de la temporada, el tercer fora de casa! Ja eren tants com la temporada que n’havíem fet més, la 2014. I un cop més, amb estrenes i canvis a algunes posicions. Li hem ben pres la mida a aquest cinc de sis, i és un castell que ens ha donat molta confiança durant tot l’any.
Cinquè 5d6 de la temporada
En segona ronda potser el nostre repte gran del dia, el tres de sis aixecat per sota. Sabíem que érem capaços de fer-lo, perquè l’havíem fet a Barraques, però volíem demostrar-nos que no havia estat un cop de sort, i que també fora de casa érem totalment capaços de fer-lo i fer-lo bé. A diferència del de Barraques, aquest cop les aixecades no van ser tant perfectament sincronitzades, i un cop aixecat el tronc també va trontollar una mica més durant la travessada, però tot i així, es va aconseguir descarregar sense excessius problemes.
La pinya aixecant el nostre segon 3d6ps
En última ronda de castells, vam portar un quatre de sis. Aquest cop sense l’agulla, tampoc era “plan” de fer la mateixa súper actuació que havíem fet a Barraques! El que sí que vam fer però, per enèsima vegada i no ens en cansarem mai, va ser estrenar noves peces del castell. El quatre, tot i tenir unes alçades diferents a nivell de terces i uns dosos una mica equilibristes per compensar-ho, no ens va donar cap mal de cap i el vam descarregar un cop més sense patiments (aquest any no hem desmuntat cap quatre ni quatre amb agulla!).
Enxaneta travessant el 4d6 dels Esperxats
Per acabar la diada vam fer un parell més de pilars de quatre fantàstics.
Últims dos Pd4 d’Esperxats de la diada i Pd4 de Gavarres
Un cop més, Figueres ens va oferir un bon dinar per tots a la mateixa Plaça de Catalunya i la festa va continuar amb animació de Jaume Barri.
