'Thumbnail', 'size' => 'single-thumbnail', 'link_to_post' => false, 'image_class' => 'featured', 'attachment' => false ) ); ?>

LA CRÒNICA – Diada de Sant Pere a Figueres

El 3 de Juliol vam encarar les vacances d’estiu amb una última diada, Sant Pere a Figueres. Aquest fet es va notar amb el poc gruix de camises que vam poder mobilitzar, i això va provocar que només poguéssim fer dos castells, i només un d’ells de sis pisos. Però bé, això ho explicarem més endavant…

Els amfitrions, uns dels nostre padrins, van fer una molt bona diada. I és que els Castellers de Figueres porten un any de grans registres. Van entrar a plaça amb 3 pilars de quatre simultanis, demostrant el gran volum de gent que portaven (d’altra banda, necessaris pels castells amples que volien tirar a plaça). El castell de sortida va ser un cinc de set. Era ja el sisè d’aquesta temporada, i vam poder observar que és una estructura que aquest any tenen completament dominada. El segon castell va ser el tres de set amb agulla, que també va mostrar unes bones mides en tot moment. Per acabar, el set de set, un castell que van estrenar l’any passat, i que aquest any tenien ganes de consolidar. Després de revalidar-lo al mes de maig, els va caure unes setmanes més tard a Quart. A Figueres era el moment de tornar-lo a descarregar, però es notaven els nervis. Després d’un intent desmuntat, el van descarregar. Van acabar l’actuació amb dos pilars de cinc i dos pilars de quatre.

Els Xerrics d’Olot van entrar a plaça amb un pilar de quatre i van continuar la diada amb el quatre de sis, el tres de set i el tres de sis amb agulla. Van tancar el dia amb el pilar de cinc.

Un cop més, actuàvem amb padrins (aquest cop només uns) i fillols alhora. Els castellers de les Gavarres van començar amb un pilar de quatre. A la primera ronda de castells va ser el torn del tres de cinc amb agulla net. Tot seguit, una torre de cinc, molt més ortodoxa que la última que us vam veure a Quart ;). Finalment, un altre castell net, el tres de cinc. Per tancar la diada van fer un nou pilar de quatre. Ja sabeu que no som gaire fans dels castells nets, i que som de la filosofia que si no podem portar castells de sis, intentem portar-ne de cinc sobre pinya perquè així tothom pot sentir-se part del castell. Però esperem que els nostres fillols ben aviat puguin portar aquests castells sobre una pinya ben fornida!!! Nosaltres us hi ajudarem, de ben segur.

La nostra diada va començar amb un pilar de quatre que ens va servir per seguir cuinant i fer guanyar experiència a plaça a noves enxanetes que ens han de portar moltes alegries!

pd4-entrada

pd4 d’entrada

A la primera ronda de castells vam muntar un tres de sis amb aires “d’un pis més”. Era una estructura que treballem amb un pis més, i que intentem anar rodant entre segons, terços i quartes. Aquest cop, l’alineació escollida van ser segons i terços. El castell es va començar a muntar amb una pinya més aviat escassa, i amb terços col·locats, no es va acabar de veure clar i es va decidir desmuntar el castell. En segona ronda vam repetir estructura, i aquest cop amb èxit vam poder descarregar el tres de sis. No van faltar els crits “d’un pis més”, que ja comencen a ser habituals últimament… Potser hi haurem de posar remei!

3d6

3d6 dels Esperxats

Finalment va arribar el gran moment de la diada. Estava anunciat als quatre vents, però no per això resta mèrit a l’esdeveniment. El cronista estava preparat per fer sang. Aquest any tenim una pedreta a la sabata, la torre de sis que esperem estrenar ben aviat. I no és que el castell no vagi bé, sinó que cada vegada que la tècnica s’ha proposat estrenar-la, algú o altre del tronc ha fallat. Així doncs, a Figueres ens vam haver de conformar amb una torre de cinc. Però aquesta no és “la dada”. El fet és que en aquesta ocasió, els que fallaven eren al pis de dosos, i els terços es van haver de reciclar i convertir-se en dosos per un instant. Van tenir més problemes per posar-se el casc que per defensar el castell, però la imatge va valer la pena. I “les rises” que ens vam fer tots plegats també!

2d5

2d5 amb us dosos força pesats

Un dels problemes que té ser un empanat i fer les cròniques taaaaant temps després de la diada és que no recordes del tot com va anar la cosa… Però mai és greu perquè mires el twitter o a molt males la base de dades de la CCCC i recuperes aquells castells que no tenies clars. El cas és, que ni al twitter, ni a la CCCC surten cap pilar de quatre dels Esperxats en aquesta diada. El d’entrada sé segur que el vam fer perquè hi ha fotos, però el de tancament de la diada no el tinc clar… no hi ha fotos!!! Així doncs he decidit que faré les dues opcions:

SI VAM FER EL PILAR… Va ser un pilar molt formós. Quietíssim. Magnífic. Excels (no dels de Microsoft eh? D’aquells que excel·leixen). Estratosfèric i màgic alhora. Una pinya d’aquelles que fan afició. Segurament el millor pilar que hem fet mai. Ai no, espera, que si fos així potser me’n recordaria. O potser no, si en qualsevol cas sóc un despistat…

SI NO VAM FER EL PILAR… va ser ben bé perquè érem poquets i estàvem cansats. Vam començar a repartir els tiquets del dinar i tothom va començar a salivar. Teníem tanta gana que vam començar a enfilar cap a Plaça Catalunya pensant que ja el faríem allà el pilar… i que si no el fèiem, ja miraríem d’apilar unes quantes llaunes de cervesa o de fer alguna torre amb els musclos de l’arròs!

I EM QUEDO TANT AMPLE!

Finalment, el que ens agrada més. Un dinar de germanor boníssim preparat pels amfitrions. I en el moment de les postres, deixeu-me fardar una miqueta… va venir un figuerenc encamisat molt formós, a tirar floretes al cronista esperxat (així, com a ens etèri, no pas a cap persona física en concret). I és que la fama d’aquestes cròniques, que tant pobrament intento mantenir, ja ve de lluny i ha traspassat fronteres. Diverses persones han ajudat a guanyar-nos la fama i aconseguir que gent com el nostre amic figuerenc ens vingués a felicitar, així que congratulem-nos tots, cronistes! Sabem que és tard, i que aquestes últimes cròniques no són res de l’altre món, però tu, SÍ, TU, que ens vas venir a tirar floretes, si estàs llegint això, moltes gràcies!!! VISCA ELS CRONISTES!!!