'Thumbnail', 'size' => 'single-thumbnail', 'link_to_post' => false, 'image_class' => 'featured', 'attachment' => false ) ); ?>

LA CRÒNICA – Festa Major del Barri de l’Erm de Manlleu

El diumenge 12 de Juny vam fer el primer desplaçament llarg de la temporada. Vam pujar al bus i vam posar rumb a Manlleu. Arribàvem amb 97 castells de 6 descarregats a la nostra esquena, i estàvem decidits a fer-ne 3 més i poder celebrar el centenar. Es veu que els Nyerros estaven al cas i ens van rebre amb un bon esmorzar perquè agaféssim forces i ens comencéssim a mentalitzar. Gràcies Nyerros! I sí, sé que d’això en fa gairebé tres mesos, però és que el cronista és d’aquelles persones de conviccions profundes, i un dia li van dir “millor tard que mai”, i s’ho va prendre al peu de la lletra. I què carai, és una mica gandul de vegades… Us podeu indignar si voleu (guinyo, guinyo)!!!

La colla local portava un programa ambiciós, i el va complir amb molta solvència. Espereu… ara no ho recordo del tot… deixeu-me mirar el resum de la diada al “Dosos Amunt”… sí, sí, em confirmen pel pinganillo que van completar el seu programa, un pilar de quatre ben ferm, un tres de sis amb agulla, una torre de sis, un quatre de sis amb agulla i un pilar de quatre final.

La segona colla convidada eren els Castellers de Berga. Els del berguedà van completar també una gran diada sense problemes (QUIN AVORRIMEEEEEENT!). Després del pilar de quatre d’entrada, van optar pel cinc de sis, el tres de set i el quatre de sis amb agulla. Van acabar la diada amb un altre pilar de quatre.

Una dada curiosa, és que els castellers de Berga, una colla fundada el mateix any que nosaltres (en una comarca molt més grossa, tot sigui dit), van celebrar durant el 2015 el seu castell de 7 número 100, i van publicar-ho en un llibre que vam poder veure a Manlleu, el #100d7. Esperem poder posar la primera pedra d’un repte similar ben aviat!

Els Esperxats vam començar amb un pilar de quatre motoritzat! Però és allò que passa quan t’estrenes a plaça, i a nosaltres és de les coses que ens agrada més (no anar amb moto, sinó que gent nova pugui estrenar-se!).

27051305883_a22ac5a3c6_o

pd4 motoritzat

Després vam encarar el nostre repte particular, havíem de descarregar tres castells de 100 per poder fer-la grossa, i el primer passet era un quatre de sis. Ja sabeu que a vegades ens agrada fer espectacle amb els quatres, i el cronista s’estava fregant les mans per comprovar si passaria alguna cosa digne de destacar o no. I seguint amb la línia d’aquesta temporada (i per alguna cosa les cròniques arriben taaaan tard…) no va passar res. Bé, sí que va passar, que el vam descarregar sense cap mena de problema. El que deia, ben res no va passar, vaja.

4d6 dels Esperxats

4d6 dels Esperxats

El segon passet va ser el tres de sis amb agulla. Aquest castell, que ja era el quart de la temporada, va ser una mica més remenat que el quatre, però no va ser res fóra del normal. Sempre és una mica més complicat això de posar una agulla dins a un castell. El cas és que el vam poder descarregar i ja sonaven alguns càntics fent referència al nostre castell de sis descarregat número 100! El moment s’acostava…

3d6a dels del Pla de l'Estany

3d6a dels del Pla de l’Estany

La tercera i última passeta va ser en forma de tres de sis. I SÍ, EL VAM DESCARREGAR!!! I a més a més sense cap mena de problema. Va ser un castell plàcid i va tenir unes mides molt maques en tot moment. I l’eufòria es va desfermar. Vam celebrar, per fi, el nostre castell de sis descarregat número 100!!! Ho vam regar amb una ampolla de cava i tot. Aquí ho podeu llegir.

3d6, el nostre castell de sis descarregat número 100!

3d6, el nostre castell de sis descarregat número 100!

Per acabar d’arrodonir la jornada, vam plantar un altre pilar de quatre molt emocionant i vam poder fer una gran foto de família!!

Foto de família a Manlleu

Foto de família a Manlleu

Teníem ganes de celebrar-ho, i la junta havia promès refrescos i cerveses gratis al tornar a Banyoles si aconseguíem la fita proposada. Però abans d’això, els Nyerros ens van convidar a un excel·lent dinar al seu local de Manlleu. Just abans de marxar, un ja tradicional concurs de flams va servir per posar la cirereta a la diada. Un dels nostres representants va arribar a la gran final i es va quedar a les portes del prèmit, una dada gens menyspreable!!! L’any que ve serà nostre, Esperxats!!!