LA CRÒNICA – Festes d’Agost
El diumenge 14 d’Agost ens vam reunir els pocs supervivents dels assajos estivals a la Plaça Major de Banyoles. Volíem demostrar que tot i l’estiu, seguíem en forma, i ens havíem guanyat unes bones vacances. Com ja hem comentat en alguna altra crònica, a la nostra colla som molt poc partidaris dels castells nets, i intentem evitar-los sempre que podem. Quan no som prou per fer castells de sis, ens conformem en rebaixar un pis i seguir formant part tots plegats del plaer de fer castells (ui, aquesta frase sona molt Eli Carnicé de Quarts de Nou, oi?). És una realitat que els assajos de juliol i agost costa molt ser gent per fer bones proves, tots estem esperxats per aquí i per allà… Així que vam aprofitar la diada de festes d’agost per premiar tots aquells castellers que durant l’estiu van assistir als assajos, i seguir estrenant canalla.
Primer de tot, vam fer una petita introducció i mini taller a un grup d’alemanys que eren per terres banyolines de la mà del Cau de Salt. Va ser força divertit. Ens les vam haver d’enginyar a empentes i rodolons per inventar-nos traduccions valides en anglès del vocabulari casteller… Segurament no us ho heu plantejat mai, però proveu a casa d’explicar en anglès davant d’un mirall que per fer un castell has de fer la pinça fent força amb el genoll cap aquí i la cuixa cap allà i que després has de sortir de la piscina…
Després del taller vam començar l’actuació amb un pilar de quatre molt sòlid. No va fer patir en cap moment, i vam poder comprovar que la plaça tenia ganes de veure castells. Ens agrada que a Banyoles mica en mica no sigui tan estrany això de veure un grapat de gent enfilant-se uns sobre els altres. La veritat però, és que ens va bé que el públic encara no sigui gaire exigent i que ens aplaudeixin els castells de cinc com si acabéssim de descarregar un castellot d’aquells mítics!
pd4
El primer castell que vam fer va ser un tres de cinc amb agulla, i va servir per estrenar a una segona i perquè l’acotxadora fes la seva primera entrada a una agulla. El castell va ser una mica estrany a nivell de segons, va prendre una mides lletjotes, però com que a sobre ja només hi havia el pom, es va defensar amb solvència.
3d5a
Tot seguit vam optar per la torre de cinc, i EP! Sí, és un castell de cinc, però no és tant fàcil com sembla i no s’ha de subestimar. Un cop més, uns dosos pesats van protagonitzar la construcció. Però aquesta vegada, i per sorpresa i enuig dels últims perjudicats, aquestes no es van veure obligades a portar casc. És important destacar que tant un segon com una dos s’estrenaven en una torre, una construcció que no havien fet mai a plaça.
2d5
En última ronda vam fer un quatre de cinc i aquí no vam estrenar una segona, en vam estrenar un pis sencer!!! Un pis que està acostumat a treballar a la posició de terces i que van haver d’aprendre a posar-se sobre una pinya. La veritat és que semblava que ho haguessin fet tota la vida, i el castell va ser ràpid i ferm.
4d5
Tot seguit, i semblaria que per tancar l’actuació (però no!), vam fer un altre pilar de quatre fantàstic. Se m’acaben les paraules la veritat. El castell no va tenir res a destacar (quin avorriment!). De fet, es podria definir perfectament amb la cara i l’actitud de l’aixecadora del pilar, que semblava que estigués al sofà de casa seva.
pd4
Per acabar de premiar tota la gent que s’havia esforçat durant l’estiu i perquè ningú es quedés sense pujar i veure les magnífiques vistes de la Plaça Major plena de gent, vam fer dues rondes de dos pilars de 3 nets, és a dir quatre pilars de 3 nets en total. Cal destacar l’estrena de dues noves canalles fitxades aquest estiu (com ens agrada tenir gent nova!!!) i del nostre cap de colla com a pilaner. No sabem si té futur en aquesta posició, però veient la seva cara, de ben segur que ho va disfrutar.
Per acabar d’arrodonir la jornada i donar el tret de sortida de les vacances, es va fer públic el calendari d’esdeveniments per la tornada a la feina, plena d’actuacions importants, assajos compartits i especials, i grans reptes castellers per nosaltres. Tot seguit vam anar cap a fer un dinar de “traje” d’aquells que ens agraden tant i ho vam rematar amb una bona remulladeta, que la calor apretava.
FINS AQUÍ LA TRIOLOGIA DE CRÒNIQUES HISTÒRIQUES! Espero que les hagueu gaudit, i us prometo no fer-vos esperar tant per les pròximes! PARAULA DE CRONISTA!
