LA CRÒNICA - Festes d'Agost

LA CRÒNICA – Festes d’Agost

El diumenge 14 d’Agost ens vam reunir els pocs supervivents dels assajos estivals a la Plaça Major de Banyoles. Volíem demostrar que tot i l’estiu, seguíem en forma, i ens havíem guanyat unes bones vacances. Com ja hem comentat en alguna altra crònica, a la nostra colla som molt poc partidaris dels castells nets, i intentem evitar-los sempre que podem. Quan no som prou per fer castells de sis, ens conformem en rebaixar un pis i seguir formant part tots plegats del plaer de fer castells (ui, aquesta frase sona molt Eli Carnicé de Quarts de Nou, oi?). És una realitat que els assajos de juliol i agost costa molt ser gent per fer bones proves, tots estem esperxats per aquí i per allà… Així que vam aprofitar la diada de festes d’agost per premiar tots aquells castellers que durant l’estiu van assistir als assajos, i seguir estrenant canalla.

Primer de tot, vam fer una petita introducció i mini taller a un grup d’alemanys que eren per terres banyolines de la mà del Cau de Salt. Va ser força divertit. Ens les vam haver d’enginyar a empentes i rodolons per inventar-nos traduccions valides en anglès del vocabulari casteller… Segurament no us ho heu plantejat mai, però proveu a casa d’explicar en anglès davant d’un mirall que per fer un castell has de fer la pinça fent força amb el genoll cap aquí i la cuixa cap allà i que després has de sortir de la piscina…

Després del taller vam començar l’actuació amb un pilar de quatre molt sòlid. No va fer patir en cap moment, i vam poder comprovar que la plaça tenia ganes de veure castells. Ens agrada que a Banyoles mica en mica no sigui tan estrany això de veure un grapat de gent enfilant-se uns sobre els altres. La veritat però, és que ens va bé que el públic encara no sigui gaire exigent i que ens aplaudeixin els castells de cinc com si acabéssim de descarregar un castellot d’aquells mítics!

1r-pd4

pd4

El primer castell que vam fer va ser un tres de cinc amb agulla, i va servir per estrenar a una segona i perquè l’acotxadora fes la seva primera entrada a una agulla. El castell va ser una mica estrany a nivell de segons, va prendre una mides lletjotes, però com que a sobre ja només hi havia el pom, es va defensar amb solvència.

3d5a

3d5a

Tot seguit vam optar per la torre de cinc, i EP! Sí, és un castell de cinc, però no és tant fàcil com sembla i no s’ha de subestimar. Un cop més, uns dosos pesats van protagonitzar la construcció. Però aquesta vegada, i per sorpresa i enuig dels últims perjudicats, aquestes no es van veure obligades a portar casc. És important destacar que tant un segon com una dos s’estrenaven en una torre, una construcció que no havien fet mai a plaça.

2d5

2d5

En última ronda vam fer un quatre de cinc i aquí no vam estrenar una segona, en vam estrenar un pis sencer!!! Un pis que està acostumat a treballar a la posició de terces i que van haver d’aprendre a posar-se sobre una pinya. La veritat és que semblava que ho haguessin fet tota la vida, i el castell va ser ràpid i ferm.

4d5

4d5

Tot seguit, i semblaria que per tancar l’actuació (però no!), vam fer un altre pilar de quatre fantàstic. Se m’acaben les paraules la veritat. El castell no va tenir res a destacar (quin avorriment!). De fet, es podria definir perfectament amb la cara i l’actitud de l’aixecadora del pilar, que semblava que estigués al sofà de casa seva.

2n-pd4

pd4

Per acabar de premiar tota la gent que s’havia esforçat durant l’estiu i perquè ningú es quedés sense pujar i veure les magnífiques vistes de la Plaça Major plena de gent, vam fer dues rondes de dos pilars de 3 nets, és a dir quatre pilars de 3 nets en total. Cal destacar l’estrena de dues noves canalles fitxades aquest estiu (com ens agrada tenir gent nova!!!) i del nostre cap de colla com a pilaner. No sabem si té futur en aquesta posició, però veient la seva cara, de ben segur que ho va disfrutar.

Per acabar d’arrodonir la jornada i donar el tret de sortida de les vacances, es va fer públic el calendari d’esdeveniments per la tornada a la feina, plena d’actuacions importants, assajos compartits i especials, i grans reptes castellers per nosaltres. Tot seguit vam anar cap a fer un dinar de “traje” d’aquells que ens agraden tant i ho vam rematar amb una bona remulladeta, que la calor apretava.

FINS AQUÍ LA TRIOLOGIA DE CRÒNIQUES HISTÒRIQUES! Espero que les hagueu gaudit, i us prometo no fer-vos esperar tant per les pròximes! PARAULA DE CRONISTA!