LA CRÒNICA - FESTA DEL CARGOL

LA CRÒNICA – FESTA DEL CARGOL

REDOBLE DE TAMBORS, SI US PLAU!

TRRRRRRRRRRRRRR. TAXÁÁÁÁN!!!

I per fi va arribar el dia que tant esperàvem. No, no feu com que us va saber greu la diada de Melianta… traieu-vos tots les màscares, que porteu un somriure amagat esperant aquesta publicació. No em vaig poder posar les botes menjant cargols, però me les posaré escrivint aquesta crònica!

Va ser el passat 24 d’Abril, a la festa del cargol de Melianta. L’any passat també hi vam fer una diada d’aquelles que no s’obliden fàcilment per un cronista. Veníem de les colònies i les forces eren més aviat justetes… Aquest any no ens ha calgut ni l’excusa de les colònies. O sí… Jo penso que el que ens va passar és que se’ns va encomanar l’esperit de la festa, l’esperit del cargol: lents, encantats, i indecisos (com sabeu els cargols són hermafrodites…).

Els Pallagos a hores d’ara encara deuen al·lucinar… Sort que els escargots feien bona pinta i almenys van poder menjar, que d’allò que se’n diu castells… La Catalunya Nord n’és plena! Van començar la seva actuació amb un pilar de quatre una mica remenat, però prou segur. De fet, la diada dels Pallagos no té gaire secret. Tres rondes, tres castells, tres descarregats amb molta fermesa. Van completar el tres de sis, el tres de sis amb agulla i el quatre de sis en el que era la seva primera diada de la temporada. Té molt de mèrit arrossegar tantes camises fora de casa. Per acabar l’actuació, van fer un pilar de quatre (simultani amb un d’esperxats) i van rematar-ho amb sis pilars de tres nets (un d’ells bastant al límit). Felicitar-los per aquesta actuació i esperem que vagin a més.

Els Esperxats vam començar amb un pilar de quatre molt significatiu. A la última diada no havia acabat de funcionar i teníem moltes ganes que es pogués realitzar amb tranquil·litat i confiança, i per això vam decidir fer-lo just a l’entrar a plaça. El pilar va demostrar que està fantàstic i que es podrà portar a moltes altres places aquesta temporada.

26674678980_62d33cc668_o

Un magnífic pd4

Tot seguit va començar la croada esperxada. Vam navegar sense rumb durant l’hora i mitja que va durar l’actuació, i és que portàvem una bona “pájara” tots plegats… Un d’aquells dies que no et surt res, que faries faltes d’ortografia fins i tot escrivint el teu propi nom. Vam començar amb el tres de sis amb agulla. Van començar a pujar els segons, tots ells, fins i tot el de l’agulla! Ben aviat, no fos cas que trobéssim retencions a la ronda del Pla de Martís (tothom sap que un diumenge a la tarda el nus de Melianta està impracticable). El cas és que, amb els terços col·locats, vam veure que les mides no eren les adequades i vam decidir desmuntar-lo. Tot seguit, mesells com som, vam decidir repetir-lo, modificant les alçades dels baixos. El castell es va començar a enfilar, un cop més l’agulla va entrar ben d’hora. Aquesta vegada vam arribar una mica més enllà, l’acotxador del tres ja s’havia col·locat, i l’aixecador de l’agulla també. Tot i això, vam haver-lo de desmuntar una altra vegada degut a unes mides estranyes al pis de dosos.

26879823851_3f02ebe8fe_o

Segon intent desmuntat de 3d6a

Després d’aquesta primera picada de cap contra la paret, vam decidir espolsar-nos les tonteries amb un quatre de sis. Aquest sí que sí, vam dir. Les mides de dintre del castell, amb les agulles col·locades, no era del tot correcte, però érem a Melianta i a Melianta toca fer màgia. Vam decidir tirar pel dret i tirar amunt. Total, ja sabem que als quatres no els sabem donar la forma que els toca. El castell va pujar ferm, però a partir de l’aleta hi va haver alguna remenada més gran de l’habitual. Suant una mica, vam descarregar el quatre de sis i vam carregar les piles de cares a la última ronda.

26914355086_7d9dfbb7a4_o.jpg

El 4d6 salvador de la diada

I finalment, va aparèixer l’esperit del cargol amb més força que mai. Vam començar a muntar el tres de sis, i quan era l’hora dels dosos, vam veure que un dels dosos era a l’altra punta del recinte absorbida per l’energia d’un malèfic futbolí. Com que ja havíem perdut una mica de temps, vam optar per desmuntar-lo i tornar-lo a muntar per deixar reposar la pinya. Aquest cop, quan els dosos ja estaven col·locats, va ser l’acotxadora que no era a la pinya. Maleït esperit del cargol…! El cas és que el castell presentava unes mides una mica pitjors que l’intent anterior i vam decidir desistir i desmuntar-lo una altra vegada.

26879775001_6912059323_o

Primer intent desmuntat de 3d6

Per acabar de posar la cirereta a la diada, vam fer dos pilars simultanis entre les dues colles, i el nostre va agafar primer una forma de Pilar de Pisa, i posteriorment, després de carregar-se, va cedir. JA TENIM UN NOU PILAR DESASTRE! I com mana la nostra tradició, els components del tronc van ser mantejats.

26853610022_ae4a3243f8_o

Pilar de Pisa

Bé, agrair per una banda als Pallagos que vinguessin fins a Melianta, esperem que gaudissin de la jornada, i per altra a tota la colla, que va saber encaixar l’actuació i entendre que no sempre les coses surten com un vol. Però ens aixecarem i més forts que mai!!!

ESTIC INDIGNAT. Si? Seguro?