LA CRÒNICA – Vigílies d’Aniversari dels Marrecs de Salt
El dissabte 16 d’Abril ens vam plantar a la plaça del veïnat de Salt per celebrar les vigílies de l’aniversari d’un dels nostre padrins. Els Marrecs de Salt. I déu n’hi do quin aniversari… i és que aquest any en fan 20! Teníem ganes de quedar bé, i ensenyar als nostres padrins que estem portant molt bé i estem fent els deures i que per tant volem rebre la nostra mona particular (acceptem moltes formes de mona, com ara una ajudeta en un assaig (; ). Tot just era la nostra tercera diada de l’any, i la primera fora de la comarca, però vam aconseguir mobilitzar un bon grapat de camises blauverdes. Felicitats a tots!
Bé, començarem la crònica amb la tercera colla en discòrdia, els Castellers de Terrassa. Els egarencs (sempre m’he preguntat si fa de professional o de pringat això de tenir un gentilici que no tingui res a veure amb el nom de la teva ciutat…) van encetar la diada amb dos bons pilars de quatre simultanis. En primera ronda, van optar per un cinc de set, que tot i ser una mica lent, no va mostrar cap signe de debilitat en cap moment. En segona ronda van plantar una torre de set tota curiosa. Les mides i formes dels terços i quarts donaven marge a la imaginació, tot i que al veure la potència dels segons, van fer esvair qualsevol petit tremolor que pogués presentar la torre. Es va descarregar de manera solvent. Finalment, i tal com ja vam veure a la diada de Sant Pere de figueres l’any passat, van descarregar un magnífic quatre de set amb agulla. En aquest punt, cal destacar que alguns membres del tronc (en concret vam poder identificar a dos segons) havien caigut es van deixar portar per absurds prejudicis, i van decidir fer el castell amb les carteres a la butxaca! Pensant-ho bé, potser és un truc perquè el castell surti millor, o per tenir monedes a mà en cas de necessitar llençar-ne una mentre es desenvolupa el castell. Per acomiadar la plaça van descarregar l’únic pilar de 5 de la jornada.
Els marrecs van guardar la pólvora per l’endemà, el dia del seu aniversari, però tot i això van voler demostrar que aquest any van forts i tenen les idees clares. Les tenen tan clares i van tant a la idea, que van quadrar el primer castell just a sota una branca d’un arbre, i no se’n van adonar fins que ja van tenir els segons gairebé col·locats. Després de corregir aquest petit error, van aixecar un cinc de set ben cofoi, demostrant que confien poder tornar-lo a aixecar un pis més al llarg d’aquesta temporada. En segona ronda van fer un quatre de set amb agulla impecable. Per acabar van voler fer un quatre de set. Primer de tot ens va sorprendre una mica ja que vam veure que un dels segons era un esperxat que s’havia despistat. Els marrecs van tardar a adonar-se’n, ja que no van fer baixar el castell fins que els dosos ja estaven col·locats. Després, el van repetir, però vam veure per sorpresa nostra que no havien fet baixar al segon infiltrat! Ens hi vam fixar una mica més, i vam veure que en realitat portava camisa blau ter!!! Així doncs, no vam anar a comentar res a la tècnica de marrecs i vam deixar que descarreguessin el castell, tot i que amb una mica més de pressa que de normal. Per acabar d’arrodonir la diada i tancar l’escalfament de cares al seu aniversari, es van acomiadar de plaça amb dos pilars de quatre.
Nosaltres ens vam posar xulos, i tal com havíem fet pel nostre aniversari, volíem repetir una actuació de màxims. Vam començar amb el pilar aixecat per sota que tan bons resultats ens està donant aquesta temporada. Tot i tenir algun canvi al tronc, es va aixecar més ferm que mai i vam demostrar que li tenim la mida presa! Esperem que ens pugui donar moltes més alegries aquest any
Pilar de quatre per sota, aixecant-se.
A continuació i per obrir les rondes de castells, vam plantar un quatre de sis amb agulla. Sembla que tenim una nova manera de fer-los a Esperxats. Ja sabeu que això d’innovar ens mola bastant. El fet és que estem intentant fer que primer de tot s’aixequi l’agulla i llavors a continuació s’aixequi el quatre. És poc ortodox, ho sabem, però en realitat ho fem perquè les agulles es posin més fortes! És que això de començar a fer força molt més tard que la resta de companys és molt poc solidari… A part d’això, el castell es va mostrar molt ferm, i l’agulla no va deixar entreveure ni un petit tremolí.
Quatre de sis amb agulla de la colla
Després d’això vam optar per el cinc de sis. Tot i portar alguns canvis, tal i com va passar a l’aniversari, es va aixecar amb bones mides tant en el tres com a la torre. Tal i com va passar a l’aniversari, es va coronar amb dues aletes fantàstiques. I un cop més, tal i com va passar a l’aniversari, es va patir una mica més a la descarregada, ja que s’anava obrint lleugerament i un segon semblava que ja volia acabar la feina abans d’hora. Així doncs, ens apuntem un altre cinc de sis, i ja en van dos (els mateixos que l’any passat, “vaia ritmassu” que portem aquest any!!!)
Travessada de l’enxaneta, al cinc de sis esperxat
Finalment, vam fer el tres de sis amb agulla. Era un castell que portàvem molt preparat i no pensàvem que ens hagués de donar cap problema. Malgrat això, el castell va anar pujant lleig ja des del primer moment, i es va patir de tot arreu (baixos, segons, pinya, …). En algun moment semblava que el castell volia caure, però vam veure que hi havia la tele i no volíem quedar malament, que això de les caigudes es veu que sempre queda lleig… Per tant vam decidir posar tota la carn a la graella i defensar el castell com uns campions! A més a més, el debut de l’agulla, tot i no ser el debut somniat, va ser, com a mínim, amb un resultat positiu. Acabàvem de repetir la millor diada de la nostra història per segona vegada en poc més d’un mes (tot i que encara ens falta afegir-hi el pilar de cinc perquè sigui del tot cert).
Pinya del tres de sis amb agulla dels experxats de l’estany
Per tancar la jornada, vam portar dos pilars de quatre simultanis, un dels quals no ho va veure del tot clar i va demanar de baixar. Com que la “prudència impera en tot moment” (com diuen els Amics de les Arts), vam decidir desmuntar-lo i treballar-lo més al local per acabar d’agafar-hi la confiança que li faltava.
Dos pilars de quatre simultanis, un carregant-se i l’altre desmuntant-se
Per acabar, els marrecs ens van oferir un magnífic pica-pica al seu local, de fet un pica-pica té com una connotació diminutiva, no trobeu? Allò era més aviat un… hmmm… no sé com dir-ho… PICA-PICA-PICA-PICA-MÉS-QUE-ENCARA-EN-QUEDA-PICA-MÉS-CARAI-QUE-NO-VOLEM-LLANÇAR-MENJAR-PICA. Molt agraïts pel tracte rebut! Va ser una gran manera de tancar una fantàstica diada.
Estic indignat perquè no us indigneu gens! I aquesta part és on el cronista (és a dir jo) puc veure una mica què penseu de la diada, i em puc fer algunes “rises” amb els vostres comentaris. Vinga va, indigneu-vos per la propera!!!
