La Crònica - Festa Major de Cornellà del Terri

La Crònica – Festa Major de Cornellà del Terri

La última diada la vam celebrar per la festa major de Cornellà del Terri. Vam actuar a la plaça del maig, sense ser el mes de maig, i sense el mític maig presidint la plaça (un fet molt poc habitual). “M’haig” de començar a concentrar o aquesta crònica no arribarà a bon port… Era un diumenge de setmana santa, actuàvem en solitari i a les 10 del matí… a vegades sembla que no hi toquem del tot oi? Però tot té una explicació, i és que a Cornellà normalment hi actuem per l’emblemàtica fira de l’all, però aquest any, coincideix amb el concurs de castells de Tarragona, i com no pot ser d’altra manera, tenim moltes ganes de poder veure tots els castells que s’hi faran. Estigueu ben atents perquè des de la colla potser encara hi haurà alguna sorpresa…

Per arrencar l’actuació i començar a entrar en situació, vam descarregar un primer pilar de 4 molt tranquil. En aquell moment semblava que estiguéssim gairebé sols a la plaça, fent un assaig, i sembla ser que aquest pilar es va veure des de tots els racons del poble, ja que mica en mica va començar a arribar gent. Tot i aquest fet, els Esperxats no en tenim prou i volem que se’ns vegi des de qualsevol punt de la comarca, ja que la colla va descarregar el pilar amb crits de “un pis més!”.

25524793034_8800ec0d6c_o

Primer pd4

En primera ronda… bé, no sabria si dir-ne primera ronda, ja que vam fer una actuació una mica especial, ja ho anireu descobrint. El cas és que, després del primer pilar, vam fer un primer castell que va ser una torre de 5. Aquesta torre la podríem rebatejar de moment com “La Torre Indecisa”. I és que tot hi haver fet algun canvi durant els últims assajos que semblaven definitius, a la plaça vam passar de tot i vam desfer els canvis com si res. Tot i tenir una forma estranya al pis de segons, la torre no va patir en excés i també es van sentir crits “d’un pis més!” un cop descarregada.

26063246281_9a58fb87d1_o

td5 dels Esperxats de l’Estany

El que hauria de ser la segona ronda, ens la vam agafar com un temps mort, i vam fer un segon pilar de 4 clavadíssim. Entre les gralles i el nostre xivarri la gent s’anava acostant i aquí la plaça ja començava a fer una mica més de goig.

26129582785_5f335d7d94_o

Segon pd4

En tercera ronda vam encarar un dels reptes importants de la jornada. Volíem donar les gràcies a la gent de Cornellà del Terri i recompensar l’esforç de la colla plantant un castell de 6. La opció escollida per la tècnica va ser un tres. Cal dir que era tan sols la tercera vegada de la nostra història que ens plantejàvem un tres de 6 en solitari! Aquest és un moment prou oportú per donar les gràcies una vegada més als nostres encantadors fillols, els Castellers de les Gavarres, que van venir a donar-nos un cop de mà un cop més i segurament sense ells no haguéssim pogut fer aquest castell. Gràcies fillols, us compensarem en escreix! El castell es va desenvolupar amb total normalitat. Els segons potser es van prendre una mica més de temps de l’habitual per decidir si tirar amunt o no. La prudència sempre és una de les nostres màximes preocupacions. Un cop ho van tenir clar, van sonar les gralles i les terces van pujar. Tot i que la rengla va obrir-se un xic, no va ser suficient com per poder fer patir el castell i vam poder descarregar per tercera vegada un tres de 6 en solitari. Una vegada més, tot i que aquest cop amb força més timidesa, es va sentir algun crit tímid “d’un pis més!”.

26063236371_52d876db0d_o

3d6 en solitari de la colla

Per acabar la diada vam fer un tercer i últim pilar de 4, que tal i com havia passat en els dos anteriors, no es va moure ni un pèl.

26129571935_6bf320bae2_o

Tercer pd4

Volem donar les gràcies a tothom que ens va ajudar: els membres de la colla que van venir a l’actuació, perquè sabem que molta gent va haver de fer un esforç per poder-hi assistir! Als nostres fillols, perquè sense vosaltres segurament no ho haguéssim pogut fer. Al públic, que mica en mica es va anar acostant i ens van donar els ànims per fer una bona diada. Fins i tot a les pilones, ja que corre el rumor que algú de la colla en va trepitjar una i tot seguit li va demanar perdó. Gràcies pilones, per no enfadar-vos més del compte!

ESTIC INDIGNADA: Per costum em desperto cada dia a trenc d’alba, i aquell no n’havia estat una excepció. Aquella nit però, havia dormit menys que de costum. Esperava aquell moment amb totes les forces. Des de l’instant que el vaig veure per primer cop, em moria ganes de veure’l i poder-hi parlar. Aquella sensació s’havia anat repetint dia rere dia, fins al darrer cop que el vaig veure. Quan em van explicar que els Esperxats venien aquí a Cornellà ho vaig tenir molt clar, era el dia on hi podria parlar per primer cop. Per això, després de menjar una bona torrada amb all i botifarra, vaig anar a buscar el pa per quedar-me a la plaça esperant el moment. Van començar a arribar, tothom amb aquella camisa verdosa ressaltada pels pantalons blancs, fet que provocava que tots plegats fessin molta patxoca. No anava amb el primer grup, segurament vindrà amb el segon vaig pensar. De cop va arribar gairebé tothom i ell encara no, devien ser les deu tocades i en aquest moment començava a patir de veritat. Finalment vaig decidir preguntar-ho, vaig agafar un noi que semblava molt eixerit i li vaig preguntar si en Josep vindria. Quan em va dir que el noi del Gran Dictat estava de vacances em volia fondre, i és per això que estic indignada! Josep allà on siguis, records de la Paquita!