LA CRÒNICA – Diada de Porqueres
El dissabte 14 de maig vam celebrar una de les nostres diades més importants. Recordem el dia que ens vam batejar i vam tenyir de color blauverd les nostres camises. Per celebrar-ho, com és habitual a les diades més grans, vam repartir un grapat de camises noves que com sempre ens va fer molta il·lusió poder donar i estrenar a plaça. El dia era d’aquells, una mica ensopits, grisots i ennuvolats, que feia que la gent estigués pendent de les aplicacions del temps del mòbil. Però deixeu-vos estar de tonteries… Per enèsima vegada, quan els Esperxats fem castells no plou.
Els Castellers de Santa Coloma no van tenir una diada precisament plàcida… Ens va recordar a una diada nostra de fa ben poc, així que per endavant: Ànims Santaco! Van entrar a plaça amb un bon pilar de quatre, però a continuació van ensopegar dues vegades seguides amb el tres de sis. Dos intents desmuntats que els van deixar una mica tocats psicològicament. Ens agradaria destacar la manera de fer de la colla, en la que ens hi sentim plenament identificats, fent prevaldre la seguretat dels castellers per davant dels resultats. A continuació, i per agafar una mica de forces, van fer un pilar de quatre per sota en tercera ronda. A la ronda de repetició, tossuts ells, van apostar una vegada més per aquest maleït tres de sis que els va treure tan de polleguera. I aquest cop sí que el van poder descarregar. Felicitats!!! Per acabar, un últim pilar de quatre, i tal dia farà un any.
Uns dels nostres padrins, els Marrecs de Salt, van venir amb un bon grapat de camises, però van portar castells modestos per les seves possibilitats (pensant segurament més en la primera clàssica de vuit que descarregarien el dia següent). Van entrar a plaça amb dos pilars de quatre. A continuació van fer dos castells de la gama bàsica de set, el tres de set i el quatre de set. Tant l’un com l’altre els van resoldre amb molta solvència. A tercera ronda van afegir una agulla al tres de set i van mostrar un cop més que van realment sobrats tant amb els castells de set com en el pilar de cinc.
La nostra diada va ser una mica d’aquelles d’una de freda i una de calenta. No vam poder ser totes les camises que hauríem desitjat, i per tant vam haver de renunciar a alguns castells que ens feia molta il·lusió poder fer a casa. Però tot i això, com sempre, ens adaptem a les circumstàncies i vam fer una diada més que digna. Vam començar amb dos pilars de quatre simultanis. Com a particularitat, la germanor dels dos aixecadors.
2pd4
En segona ronda vam descarregar un quatre de sis. No va ser un quatre ideal. De fet, espera… quan hem fet un quatre ideal? El cas és que, tot i deformar-se una mica i treballar-se una mica més de l’habitual, el castell es va poder descarregar amb èxit.
4d6
En segona ronda, va ser l’hora del tres de sis amb agulla. Tant l’estructura del tres com la del pilar es van mostrar molt ferms tota l’estona, a prova de terratrèmols. Sobretot el pilar. Es veu que un dels segons del tres, a l’hora de baixar de la pinya, va decidir posar una mica a prova el pilar, per veure si era tan xulo com semblava o no. Es va estirar del segon del pilar, però aquest no li va fer ni cas, i el boicotejador, cap cot, va decidir baixar de la pinya.
3d6a
En tercera ronda, el segell Esperxat! No volem arribar al castell de sis descarregat número 100 així com així… Volem posar-hi emoció, que la gent l’esperi, el desitgi, l’anheli… És per això que vam començar a muntar el tres de sis, però vam decidir desmuntar-lo. Com a excusa vam dir a la colla que el pom no estava del tot ben posat, però és mentida, us asseguro que ho vam fer perquè volem que el castell de sis descarregat número 100 es faci esperar. Vam tornar a muntar el tres de sis, i aquest cop, fixeu-vos si ens agrada recrear-nos en aquesta espera, que vam deixar que el castell es carregués i tot! Però ep, no més! Tampoc ens passem… El castell va caure quan el pom començava a baixar. Ningú va prendre mal i tot va quedar en un petit ensurt que cada vegada sabem gestionar millor! D’això també se n’apren! I tot i que no cal fardar-ne, si que està bé com a mínim treure’n el cantó positiu!
3d6
I després d’això, un petit canvi de plans de la tècnica, fent una bona lectura de la diada en tot moment. Vam fer un pilar de quatre, i vam acabar amb tres pilars de tres amb moltíssimes estrenes! Quina il·lusió veure tanta gent nova en posicions diferents.
pd4
3pd3
Finalment arribava el més esperat. I és que els castells ens encanten, però el que més ens perd és fer el “capullo” de blauverd. La festa es va allargar amb un concert de’n Marc Serrats i en Carles Belda. Vam poder fer gala de les nostres habilitats com a cantaires i ballarins. I no ho vam deixar aquí! Després ens en vam anar a sopar al recinte de barraques, i alguns encara van decidir estirar una mica més la nit (no gaire, tampoc us penseu…) tot escoltant els concerts. Encara vam tenir temps de fer un últim pilar dalt de l’escenari durant una de les cançons de Germà Negre per acabar d’arrodonir la jornada. L’any que ve, més i millor!
Xefla dels Esperxats de l’Estany
ESTIC INDIGNADÍSSIM: Ara sí que us començaré a tocar el crostó…
