LA CRÒNICA – IV Aniversari dels Esperxats de l’Estany
Com dir-ho… Les coses no van bé per can Esperxat! Un any més vam començar la temporada amb el nostre aniversari, amb una actuació a la Plaça Major de Banyoles. El temps, com sempre, va decidir posar un punt de misteri, però ja sabem que quan els Esperxats fem castells, no plou. Aquest any ja en fem 4!!! Segons una guia infantil, als 4 anys es comença a ser més independent, et sents (i ets) capaç de controlar la pròpia força i es guanya amb seguretat. Als 4 anys es veu que també ens encanta mirar fotografies I vídeos de quan érem petits, i comencen els grans desafiaments. Sembla que el nostre desenvolupament és normal, però… Potser seria hora de començar a aprendre dels nostres propis errors i no cometre’ls de nou, oi? Doncs El passat cap de setmana vam demostrar que d’això encara no en sabem… Vam tornar a fer una actuació sense cap intent ni peu desmuntat. Algun dia madurarem..? Tot seguit us explicarem el que va passar, amb algunes curiositats de la jornada.
A les onze del matí del dissabte 6 de març, ens vam reunir els Esperxats de l’Estany, els Xerrics d’Olot i els Maduixots de l’Alt Maresme a la Plaça Major de Banyoles. Era la primer actuació de la temporada per les tres colles, i es notava les ganes de tothom veient la quantitat de camises que van arrossegar colles convidades. La plaça feia goig de veure, i és que actuar al mig del poble i a l’hora del vermut té això, que encara que no vulguis, veus tot el panorama des de qualsevol punt de la plaça. Els més agosarats es preguntaven si es veuria per primer cop en aquest indret un castell de set. Per descobrir-ho haureu d’acabar de llegir aquesta crònica!
Els Xerrics d’Olot van començar amb dos pilars de quatre. Durant les rondes de castells van descarregar un quatre de sis amb agulla, un tres de sis amb agulla i una torre de sis. Van tancar l’actuació tal com l’havien començat, amb dos pilars de quatre.
Els Maduixots van començar amb mal peu. Van començar aixecant dos pilars de quatre, però un dels dos no va poder ser descarregat. Ja de bon principi van demostrar que volien posar l’espectacle a la jornada. En primera ronda van descarregar un quatre de sis innovador. L’anxaneta, un cop carregat el quatre, va decidir baixar pel dos que no tocava i per tant estava encarada per entrar a l’agulla d’esquenes! Sort en va tenir dels dosos que la van agafar per la faixa i la van ajudar a fer un gir de 180 graus, que a aquelles altures deu ser ben complicat! En segona ronda, però, van començar a demostrar que aquesta temporada van molt forts… Van decidir optar per un cinc de sis fora de casa. El castell va anar pujant bé fins a terços, però llavors hi va haver un instant de confusió. El temps semblava que s’aturava i els Maduixots estaven entestats a fer un gran avançament tecnològic: Volien que Tele Banyoles fes una foto del castell però utilitzant una càmera de vídeo! De sobte ells es van adonar que faltava un dels dosos i la resta de les colles ens vam adonar que tenen una futura campiona dels cent metres llisos! Tot i que no n’estem segurs, corren rumors que l’Usain Bolt li estava donant quatre consells d’última hora en una cantonada de la plaça i per això es va entretenir més del compte. Tot seguit però, va posar a prova l’efectivitat d’aquests consells i va fer un esprint extraordinari que no va acabar fins que va ser sobre les espatlles del seu terç! La resta del castell, tot i l’esforç extra que es va fer tant a pinya com als pisos inferiors, es va desenvolupar de forma correcta. Si era un entrenament pel cinc de set que ens sembla que tenen al cap per aquesta temporada, van per molt bon camí! Van acabar la seva ronda de castells amb un tres de sis amb agulla, que tot i mostrar-se un pèl obert al principi, va mantenir la forma i l’estabilitat en tot moment. Tot i això, es van guardar encara una petita espurna de màgia pel final. Van realitzar un pilar de cinc en ronda de pilars. Al principi, al veure l’aixecador, algú es va pensar que era un pilar de quatre, però no! Un cop més van demostrar que tenen uns quants asos amagats a la màniga. Un cop es va col·locar l’anxaneta, el pilar sencer es va estirar una bona colla de centímetres. Potser ja els començava a roncar la panxa i volien veure el lloc on faríem el posterior dinar popular.
Els Esperxats vam demostrar que aquest any volem a anar a totes des del principi, avançant mica en mica i passant-nos-ho bé fent castells! Vam iniciar la temporada amb un pilar de quatre aixecat per sota que ens va fer especial il·lusió. Feia temps que no podíem fer aquest castell i en teníem moltes ganes. Va servir per treure’ns els nervis i per demostrar-nos a nosaltres mateixos que podem fer el que ens proposem, i fer-ho bé!
pd4ps dels Esperxats
En segona ronda vam optar per un tres de sis amb agulla. Va ser un castell molt plàcid que no es va haver de treballar més del compte en cap moment. Com a dada curiosa, podem destacar que vam començar la temporada amb el mateix castell amb que vam tancar la temporada passada! Es veu que a nosaltres les vacances no ens passen factura.
3d6a de la Colla Castellera Esperxats de l’Estany
En segona ronda vam descarregar un cinc de sis, el més matiner de la nostra història (una fita que segurament no podrem superar mai!). Aquest va ser un castell una mica més estrany que l’anterior. El tres va quedar una mica deformat des de segons, però tot i això, vam decidir tirar el castell cosa que demostra la confiança que li tenim aquest inici de temporada. El castell es va anar treballant però l’anxaneta va poder fer la travessada i les dues aletes sense problemes. Tal i com ens va passar a l’actuació de fira d’hivern de l’any passat, el més complicat va ser la descarregada, que va bellugar més de l’esperat. Tot i això, vam poder cantar per primer cop aquest any allò que ens agrada tant: […] Som Esperxats, som castellers, i la blau-verda sempre sempre portarem! […].
El 5d6 Esperxat més matiner de la història
Insistim que la diada, amb ulls de cronista, va ser tan avorrida com les últimes de l’any passat. Però si en algun moment aquest nou cronista va pensar que les coses podrien començar a canviar va ser en el quatre de sis que vam fer en última ronda. El castell es va començar a deformar ja des del principi, però com que l’any passat vam descarregar un dels nostres quatres més èpics en aquesta mateixa plaça, vam decidir que res podria anar pitjor. Algunes de les terces repetien de posició en aquest castell, i entre la fresqueta i la grisor d’alguns núvols que anaven fent la guitza els va entrar un cert sentiment de nostàlgia i van decidir que volien repetir la proesa! Però cal dir que es van quedar lluny d’aconseguir-ho, i ens ho va demostrar uns dies després un especialista en hores mortes i programes d’edició de fotografia que corre per la colla. Potser el que va passar és que en el moment definitiu, on realment podríem haver portat el castell al límit i tornar a viure un dels shows que tant ens agraden, ens vam pensar que era dimecres de mercat i ens van entrar les presses per anar a buscar les cebes i tomates pel sofregit. Realment, es podria escriure una novel·la (llarga) a partir de les converses entre la pinya i els segons. Però ni així! Ni repetint plaça, ni repetint diada, ni repetint castell, ni repetint posicions… En fi, que vam tancar les rondes de castells descarregant un quatre de sis.
El 4d6 dels Esperxats
En ronda de pilars vam descarregar dos pilars de quatre simultanis amb alguna estrena que van fer molta il·lusió. S’acabava una molt bona diada i tot ens havia sortit molt bé!
Quina felicitat desprenia la colla!!!
Quina desesperació, es lamentava el cronista veient que no podria fer-ho de cap manera per salvar la crònica…
Dos pd4 per tancar l’actuació
Per acabar la jornada, vam celebrar un dinar a l’escola de La Vila amb les altres colles i volem dir des d’aquí que es va respirar un gran ambient. Volem donar les gràcies tant a Xerrics com a Maduixots per la col·laboració a les pinyes i pel caliu del dinar. Esperem que tingueu una gran temporada i desitgem trobar-vos de nou per les places ben aviat.
ESTIC INDIGNAT: Ho vam intentar de totes totes, 1- Canvi de castells a primera ronda, però res, tècnica va salvar de la millor manera, les males llengües diuen que ho tenien tot preparat per donar una mica de joc 2- 4 gotes que a més d’un els va fer pensar que veuríem els castellers fent pinya amb paraigües i la gent del tronc amb capelines, però com ja és de costum quan els esperxats fan castells no plou … 3- Ara sí 4 ronda i tècnica ho intenta de totes totes, feia un any a la mateixa plaça, el mateix Castell, moltes terces en el mateix pis, mides una mica obertes, vinga, som-hi, entrada de dosos, va, ara és el moment , una rengla comença a separar-se del Castell (es crea aquell xup xup dins la pinya que et fa apretar el cul) però … Es va poder salvar amb tranquil·litat. Nois no ho vam aconseguir i mira que Maduixots ens van intentar donar un cop de mà, amb l’enxaneta del 3 entrant al revés a l’agulla o començar a muntar el 5 sense tenir els dosos a punt … Però tampoc. Estic indignat i envio un missatge a tècnica, nois ni un peu desmuntat ?? que estavem d’aniversari … si totes les diades són tan avorrides la temporada es farà molt llarga …(Això sí però, felicitats per la feina feta)
