LA CRÒNICA – ACTUACIÓ DIADA CASTELLERS DE CASTELLAR

Aquest passat diumenge 22 de Novembre actuàvem a la 37ena Diada dels Minyons de Terrassa amb els Castellers de Sants, els Castellers de Barcelona i els amfitrions els Minyons de Terrassa. Ah, que no és veritat? Doncs perdoneu, ostres quin lapsus que acabem de tenir! Volíem dir que aquest passat diumenge actuàvem a Castellar del Vallès en motiu de la Diada dels Castellers de Castellar. Perdoneu-nos, no sabem on teníem el cap mentre escrivíem la introducció de la crònica… Capgirats (que ningú s’espanti ara ho explicarem), no us ho agafeu malament que ens va agradar molt compartir plaça amb vosaltres però alguns esperxats estàvem “ una mica pendents” del que passava a Terrassa i enteneu que en alguns moments no podíem estar del tot centrats malgrat volguéssim. Doncs com hem deixat entreveure, actuàvem juntament amb els Capgirats i també ho fèiem amb els Passadors, els Maduixots i nosaltres, els Esperxats. Com us quedeu? Veritat que sembla que ens referim a adjectius  d’una tipologia que no sabríem com determinar i que en alguns contextos farien de bastant mal dir? Doncs no, ens referim al nom de quatre colles castelleres. Algunes persones pensaran que quin mal ha fet l’era moderna al món casteller i l’aparició de les colles noves castelleres en els darrers cinc anys, ja que aquestes sembla que juguin a veure quina es posa el nom més estrafolari. D’altres ho veuran com quelcom positiu i curiós, i fins hi tot, potser enriquidor. Parlant de presentacions, ens veiem obligats a parlar de la presentació de la diada. Aquesta estava retransmesa per un speaker, o per un “punxa-discs”, o per un animador de festes, o per un venedor ambulant.. Bé no sabem per a qui estava retransmesa però podem dir que es va fer d’una manera diferent a la que estem acostumats i en alguns moments comentava tantes coses (tant abans com durant la diada) que ens va deixar atònits. En resum, podem dir que era complicat no estar atent a tot el que anava narrant, ja que ens podia sorprendre en qualsevol moment. Dit això, explicarem com van anar els castells.

Començarem pels amfitrions, els Capgirats. Abans però, hem de comentar que al ser quatre colles, es va decidir utilitzar el protocol de les colles tarragonines, al qual nosaltres en altres cròniques hem batejat amb el sobrenom d’abecedari, pel tema que A fa pinya a B i C i munta pinya mentre D fa el castell (molt entenedor explicat així oi?). Els de Castellar arribaven a la plaça amb la intenció de descarregar un castell inèdit en la seva trajectòria, el tres de sis aixecat per sota (és només escriure’n el nom i ja ens emocionem). Van iniciar la seva actuació descarregant dos pilars de quatre. El castell de sortida va ser la torre de sis, castell que han descarregat per primer cop aquesta temporada. El castell va pujar amb unes mides prou bones, però amb l’entrada de l’acotxadora el castell va començar a trontollar bastant i quan l’enxaneta estava entre els terços i els dosos es va decidir desmuntar el castell i seguidament, es va haver treballar de valent perquè aquest no cedís. Com a fet curiós, ens agradaria comentar que l’acotxadora va baixar pel costat contrari per on havia pujat, tenim la teoria que ho va fer perquè tenia ganes de descarregar-la i així poder fer l’aleta. Tant era així que en el segon intent desmuntat va fer exactament el mateix (“Spoiler”! No us poseu les mans al cap si us plau, ho superareu). Malgrat aquest contratemps, van seguir amb els mateixos plans que tenien al principi de la diada i van muntar el castell que volien fer per primer cop, el tres de sis aixecat per sota. Es va col·locar el pom de dalt i a partir d’aquí la resta del castell. En algun moment, es va tancar i deformar al pis de terces, però demostrant que és un castell que el fa bàsicament la pinya aquesta el va aixecar sense dubtar-ho en cap moment i en la última  de les aixecades el castell es va asserenar permetent així la seva descarregada i d’aquesta manera el van completar per primer cop a la història. En tercera ronda, van afrontar el 4 de 6 amb agulla, castell que va presentar unes bones mides i es va descarregar sense problemes. En ronda de repetició van optar per tornar a provar la torre de sis, però el castell va pujar d’una manera similar a la que ho havia fet en la primera, això va provocar que es tornés a desmuntar per segona vegada. Per acabar l’actuació van descarregar dos pilars de quatre. Ja podem anunciar que ens van passar la mà per la cara en intents desmuntats (oh  no, un altre “spoiler” quin desastre de crònica..). No volem dir res, però portem dues actuacions que sortim destrossats de les places, en aquest sentit.

La segona colla en actuar eren els passadors de Sant Adrià. Van iniciar l’actuació amb un pilar de quatre descarregat. Van començar la primera de les rondes de castells amb un 4 de 6, castell que va mostrar en tot moment una quadratura estrambòtica fet que va provocar que s’hagués de treballar bastant, sobretot al pis de terces va haver de dur a terme un esforç prou considerable. A més, l’enxaneta va haver d’apretar de valent per aconseguir fer les tres passes i aconseguir coronar el castell. En segona ronda, van optar pel 3 de 6, castell que igual que el 4 de 6 es va haver de treballar de manera important, aquest es va mostrar un pèl tancat fet que en va dificultar la seva defensa, però al final el van poder descarregar sense problemes. En la última de les rondes, van plantar el seu castell més difícil de la jornada i malgrat sembli contradictori, va ser el castell que va presentar unes mides més bones i que es va mostrar molt solvent, el quatre de sis amb l’agulla. A destacar, d’una banda que l’acotxadora que va entrar a l’agulla tenia molta fred i ho va manifestar obertament mentre duia a terme l’aleta, i de l’altra, que l’agulla van girar-la en tres o quatre ocasions a banda i banda i l’acotxadora al no saber-ho gairebé surt disparada, segurament direcció Terrassa (perdoneu ja ens ha tornat a passar, és ven bé que no hi tenim res al cap..). Van cloure la seva actuació descarregant un bonic pilar de quatre.

Els tercers en actuar van ser els maduixots. Van iniciar l’actuació descarregant dos pilars de quatre. El castell escollit per a la primera ronda va ser el tres de sis aixecat per sota. Aquest va pujar d’entrada amb unes mides molt tancades al pis de terces, fent que aquest no presentés un dibuix arrodonit sinó més aviat triangular, a més les últimes aixecades del castell que són les més difícils no van pujar del tot simultànies i van provocar que el castell quedés en intent. L’actuació va quedar aturada momentàniament per l’entrada de l’ambulància, ja que un dels membres dels maduixots es va fer mal al genoll. Des d’aquí volem enviar-li molts ànims i esperem que es recuperi ven aviat. Van reconduir la diada descarregant un 4 de 6 molt lleuger, que es va tancar una mica però que es va poder treballar sense problemes. En tercera ronda, van descarregar una torre de sis bastant treballada, on un dels dosos i un dels terços es van deixar anar tranquil·lament del castell per ajudar a pujar l’acotxadora. En ronda de repetició, van descarregar un 3 de 6 sense història. Van cloure la diada descarregant un bonic pilar de cinc i just després, van descarregar dos pilars de quatre.

Els darrers en actuar vam ser nosaltres, els Esperxats de l’Estany. Vam iniciar l’actuació descarregant un pilar de quatre, cal dir que comença a estar tant bonic que el podem passejar per a tot arreu, tant que no fa falta ni que l’assagem gairebé.

pilar de 4 e

Pilar de quatre descarregat dels Esperxats de l’Estany

En primera ronda vam descarregar un 4 de 6, que va mostrar bones mides des del principi i es va descarregar sense complicacions. Avorrit, avorrit com el de Castelló.

4 de 6 castellar

Quatre de sis descarregat per part dels Esperxats de l’Estany

En aquest moment, ja començàvem a veure que es podia repetir el que va passar a Castelló dues setmanes enrere. I sense cap mena de dubte no ho podíem permetre. Ens referim a no realitzar cap intent desmuntat i no només això, sinó a ser la colla que en fa menys. És per això, que en la segona ronda, vam muntar la torre de sis i aquesta va patir una petita sotragada, fet que quan va generar el mínim dubte, vam voler assegurar el “tiro” i desmuntar-la (no us feu il.lusions, recordeu que ja us hem fet un “spoiler”). Sort en vam tenir per poder salvar el capot, com s’anomenaria vulgarment al fet de fer totes les basses en alguns jocs de cartes.

Va ser en la tercera ronda que arribava el moment per a la història. El castell es va quadrar i un cop els quints del castell van estar col·locats es va donar l’ordre de tirar-lo amunt. El castell va anar pujant i davant les cares atònites del públic el castell s’anava completant i després de treballar-lo una mica a la descarregada, vam poder descarregar un 4 de 10 amb folre i manilles. Ens ha tornat a passar oi? Perdoneu, de veritat, no sabem on tenim el cap… Fóra bromes, vam descarregar un 3 de 6 tant còmode que el vam voler fer amb molta calma, tanta que va anar més lent que el 4 de 10 amb folre i manilles. És que de veritat nosaltres al·lucinem, a vegades aquests els Minyons tenen una pressa per a fer les coses, els castells s’han d’assaborir! A més, no sabem perquè tothom estava pendent del mòbil, qualsevol descarrega un 4 de 10 amb folre i manilles, puguen fer un 3 de 6, que porta molta menys feina. Que si munta  la soca, el folre, les manilles.. Ens cansem només de pensar-hi! En ronda de repetició, vam descarregar un 3 de 6 amb agulla, aquest es va haver de treballar una mica a la descarregada però no va presentar cap problema per a poder-lo descarregar.

3 de 6a

Tres de sis amb agulla descarregat dels Esperxats de l’Estany

En ronda de pilars, vam descarregar un bonic pilar de quatre, bé, bonic allò que es diu bonic potser fa de mal dir, ja que va presentar una forma una mica estranya.

Per últim, volem dir que ens va agradar molt compartir plaça amb totes les colles i afegir que per molt que hàgim fet bromes amb l’actuació que s’estava realitzant simultàniament a Terrassa, ens va agradar molt poder fer castells nosaltres i a Castellar. Esperem trobar-nos aviat, però de fet, qui diu aviat diu en “plan” l’any que ve!

foto de colla

Foto de colla amb alguns esprexats anant de “paisà”

Estic indignat

Ah maria, déu vos guard. Sóc la iaia i he vingut a indignar-me! Aquest passat diumenge hi havia actuació a Castellar del Vallès (que ja m’explicareu que carai hem d’anar a fer tan lluny “nosatrus”) i vam anar-hi perquè ens van dir que després dels castells faríem un vermut, un pica-pica d’aquests. Però vet-ho aquí que un cop arribats a les taules (sense cadires) ens vam trobar amb aquest desastre: Primer de tot no hi havia vi ni graciosa, però és que tampoc hi havia fanta, ni aquaris, ni droga-cola per la mainada, amb sort una noieta ens va portar una ampolla d’aigua perquè a la taula on érem els esperxats només ens havia tocat birra! I quin remei, per no fer el lleig ens les vam beure totes. Després del beure, m’indigno amb la gran varietat d’embotit, si és que en podem dir així, perquè a mi la mare em deia que el que no es troba a la xarcuteria no és embotit sinó porqueria. Però ho vaig deixar passar perquè si el menjaves amb els ulls tancats encara t’ho podies empassar. A més, les patates aquelles ho van salvar una mica. Finalment, el que no deixo passar per res del món, són els BASTONETS! On s’és vist que després de veure els castells aquests que són matrimoni de l’humanitat i més catalans que les anxoves de l’escala i els galets de nadal, no poguem menjar PA AMB TOMATA, només demanavem una llesca de pa amb tomata, tant els costava? Reflexionem-hi si us plau, relfexionem-hi.

Estic indignat

M’indigno i demano al vent de Castellar que em torni la salut! Estic al llit amb febre des de dilluns i més val que el temporal de diumenge no hi tingui res a veure, perquè estic disposada a prendre mesures!

Estic indignat

Estic indignat que es pugui posar un speaker versió “discotequero” que no s’aprèn els noms de les colles que hi van i a sobre te la “decència” de posar música a mig castell, o començar la batucada quan encara no sa ni descarregat l’últim castell, però d’altre banda, tothom miri malament a qui intenta veure i gaudir d’un pas històric en el món dels castells. Així que repeteixo, estic indignat…

Estic indignat

Estic indignat perquè això no és un “estic indignat”, però m agradaria comentar la forma i d’actuar dels passadors (castellers de Sant Adrià) en la caiguda de maduixots, trobo molt bé el fet de fer un cordó humà per aïllar la persona lesionada i evitar que tan el públic com la canalla pugui veure que està passant i al mateix temps i més important crear un espai on la mèdica i els serveis d’emergència puguin actuar, no és normal però utilitzo aquest espai per felicitar aquesta manera de fer, i per això no estic INDIGNAT !!

Estic indignat

M’indigno perquè ja no celebrem els castells, perquè el bon rotllo sempre ens ha diferenciat i últimament estem perdent aquest esperit! PROPOSO UN REPTE: per fira d’hivern volem sentir els càntics més originals, motivats, clàssics, nous o “cutres” que us vinguin al cap. Per fira d’hivern ho hem de celebrar TOT!!!

Després de molt de temps, podem tornar a fer allò que ens agrada tant i és poder explicar que tenim una estrena en els estic indignat. Feia temps que ningú que no n’havia fet cap s’aventurava a fer-ne un. Ja sabeu que nosaltres no celebrem qui s’estrena en un castell per si a qui ho fa en un estic indignat, ens encanta buscar tres peus al gat!