LA CRÒNICA – ACTUACIÓ A LA FIRA D’HIVERN DE PORQUERES

Aquest passat diumenge vam realitzar la última actuació de la temporada, en motiu de la Fira d’Hivern de Porqueres. Actuàvem amb els Minyons de Santa Cristina d’Aro i ho fèiem a la Plaça Major de Porqueres, però més endavant ja veureu que qüestionem seriosament si realment aquest és el nom que més se li escau. L’actuació va començar a les 11 del matí i nosaltres estàvem citats a les 10 en punt per a dur a terme l’entrega de camises. Alguns pensareu, a les deu? Mare de deu!! I sense cap mena de dubte tindreu tot el dret del món per pensar-ho! A on s’és vist començar una actuació castellera a aquestes hores? Que no tenim en compte que a la colla hi ha molta gent jove que durant els dies festius va a dormir a unes hores una mica intempestives? Si algunes persones esteu recordant la introducció de la crònica de l’actuació que vam realitzar el passat 8 de Novembre a Castelló, on vam “despotricar” de manera important sobre el fet de començar la diada a dos quarts d’una del migdia, també teniu raó. Us confirmem, per si no ho sabíeu, que les cròniques les fem segons la nostra conveniència, aquí no hi ha principis que valguin, ni maneres coherents de fer les coses!

Abans de posar-nos directament a redactar la crònica en sí, i en narrar l’actuació en general, creiem important explicar una cosa, així ja està fet que diuen! Tot va començar després de l’actuació de Barraques. Concretament, el primer lloc on ens vam fer seriosament aquesta pregunta va ser a Castelló, després de l’actuació que vam realitzar amb els Vailets de l’Empordà. Dues setmanes més tard, a Castellar del Vallès, aquesta pregunta ja ens va tornar a rondar pels nostres pensaments i de manera més profunda. L’actuació que vam fer aquest passat diumenge a la Fira d’hivern de Porqueres va ser la gota que va fer vessar el vas. Fins aquí he arribat com a cronista! Entenem que no tota la culpa és de la colla, sinó que el fet que l’actuació de Barraques fos històrica i probablement molt difícil de superar (som conscients que no s’han de posar límits, però és cert que superar-la és una fita només apte per les millors colles) fa que ens preguntem què més es pot viure com a cronista que no hàgim viscut fins al moment. La veritat és que m’ho heu posat molt difícil. Per molt tolerant que pugui arribar a ser una persona, tothom té un límit. Una diada sense cap intent desmuntat s’accepta (un mal dia el pot tenir tothom), dues diades santa paciència, però fins a tres diades de forma consecutiva sense cap intent desmuntant és més que un insult. A més a més, aquest es multiplica si li sumem el fet que la diada que precedeix aquestes tres és la millor de la història, on vam sumar ni més ni menys que quatre intents desmuntats. Per aquest motiu, presento la meva dimissió com a cronista. Tot i això no penseu que us lliurareu tan fàcilment de les cròniques, aquest malson mai s’acabarà (o això esperem).

Després de tota aquesta parafernàlia, hem d’explicar que durant la crònica, per assegurar-nos que la llegiu tota sencera sense saltar-vos ni una paraula, trobareu algunes preguntes entremig dels comentaris que haureu d’anar responent. Agafeu paper i bolígraf i aneu apuntant-vos les respostes perquè al final de tot hi ha premi!!!

L’actuació va començar amb una mica de retard, ja que hi havia trànsit dens a les rodalies de Porqueres. Les dues colles, de mutu acord, van decidir erigir dues torres per poder dirigir el trànsit. Al no tenir bona visibilitat, van decidir avançar una miqueta per poder realitzar millor la tasca, però en un moment determinat, les dues colles es van saltar un cediu el pas teòricament visible (haurem de fer una reclamació a l’ajuntament) i van haver d’aturar-se en sec.

Primera pregunta: Perquè els pilars caminats de Minyons i Esperxats van caminar tant poc?
A) Jo també em faig aquesta pregunta. M’esperava una volta sencera a la plaça.
B) En realitat van fer les passes mínimes estipulades per tal de considerar-los intent vàlid de pilar caminat.
C) No ho sé, estava molt concentrat fent pinya.
D) Els pilars tenien una trajectòria intersecant i no volien xocar.

pilar_caminat

Pilar caminat, aturat en sec, dels Esperxats de l’Estany

Els Minyons van començar la seva actuació amb un intent desmuntat de 3 de 6. Aquest presentava una mida una mica estranya, sobretot per la rengla que quedava força lluny. Segurament per aquesta raó a l’enxaneta li va costar més pujar i no ho va veure del tot clar. En segona ronda, en veure que el primer dels castells no havia anat del tot bé, van pensar que si hi afegien una agulla al mig reforçarien l’estructura del castell i aquest es mostraria més estable. Aquest cop, però, el castell estava encara més obert i quan els dosos es van col·locar, l’estructura es mostrava molt moguda i van decidir desmuntar-lo. Després de dos intents desmuntats, creiem que van prendre la decisió d’encomanar-se a totes les forces possibles, i van motivar-se de manera brutal com si anessin a lluitar contra qualsevol adversitat. Tant va ser així, que l’agulla del castell es va agafar les instruccions al peu de la lletra i va decidir protagonitzar un combat de “boxa” (o de qualsevol altra disciplina relacionada amb la lluita cos a cos) contra cadascuna de les tres rengles del castell. Cal matissar que qui li va fer més la guitza van ser la plena i la buida, per això va insistir-hi més. Per rematar l’actuació, van tornar a provar el 3 de 6, però un cop més va quedar obert de mides i van preferir desmuntar-lo. D’aquesta manera, convertien la plaça major en plaça de tres, ja  que al mes de maig d’aquest mateix any els Esperxats l’havien convertit en plaça de dos. Els més frikis potser ja haureu deduït que lògicament ens referim als intents desmuntats. Tenim el dubte de si l’ajuntament està disposat a col·locar-hi una placa l’any que ve per commemorar la proesa o “no està el horno para bollos” i no s’ho poden permetre.

En aquest punt, volem donar un suport molt sincer i fer arribar molts ànims a la colla dels Minyons. Sabem que va ser una actuació complicada, nosaltres també sabem què és actuar en aquest recinte… Diuen les males llengües que en aquesta plaça hi corre una maledicció i l’any que ve, encara no hem aclarit el dubte de si amb placa o sense, li volen canviar el nom per el de “PID” (Plaça dels Intents Desmuntats). A nosaltres encara ens cou a l’ànima la diada del bateig d’aquest any on vam haver de desmuntar dues vegades el 5d6 i desfer una pinya ja mig tancada de la torre.

La traca final va arribar en els pilars de sortida. Va ser en aquest moment on no van poder dissimular més la seva gran admiració per la nostra diada del mes de maig. No només ens van retre un homenatge amb els intents desmuntats sinó que també van fer la seva particular reinterpretació del Llom de Drac. La versió de minyons (no sabem si l’han batejat d’alguna manera, nosaltres no ens volem posar amb una cosa tan personal) constava de 4 pilars de 3 amb… un… pi… lar… de… qua… tre… u… na… mi… ca… poc… rà… PID… (COM EL FUTUR NOM DE LA PLAÇA!!! (guinyo, guinyo)) al… mig… i punt.

Segona pregunta: Quin és el requisit mínim obligatori (d’edat o d’estatura) que has de complir per poder ser enxaneta d’un pilar?
A) Tan li fa, com més d’hora s’hi posi millor. L’important és fer planter!
B) No ho sé, ho hauria de consultar a la web de Coordinadora.
C) Més de 4 anys i mínim 100 cm.
D) Una persona embarassada ja compta per dos pisos!

Després d’evitar la col·lisió, ja tot venia de cares pels Esperxats. Ens enfrontàvem a un dels nostres castells insígnia. Volíem aconseguir el nostre quart 4 de 6 amb agulla de la nostra història, el segon de la temporada. Ja sabem que és un castell que depèn de petits detalls com són la correcta guarnició del conjunt faixa-camisa, o l’adequada longitud del “roplec” dels pantalons. En contra del que podria semblar habitual, és un castell que en cap cas depèn de les mides que decideixes agafar a l’hora de quadrar-lo. Perquè ens entenguem, quadrar un quatre és gairebé tan difícil com aconseguir que en Casals canti una pinya.

Tercera pregunta: Perquè parlem d’un dels castells INSÍGNIA quan estem davant d’un 4 de 6 amb agulla Esperxat?
A) A mi m’és igual com n’hi digueu mentre tingueu clar que només n’hem fet 3.
B) Perquè comprovant la taula de punts, és un dels castells més complicats que ha fet mai Esperxats.
C) Per nosaltres és un castell molt difícil, només en portàvem un per temporada i aquest any ja se’ns havia entravessat de nou a barraques.
D) És un castell que sempre que fem, surti com surti, “Està molt maco”.

Ara potser tocaria explicar com va anar el castell, però va ser tan avorrit que no val la pena i és per això que hem preferit gastar les energies en allò que realment és d’interès: la salseta dels castells.

4 de 6 descarregat dels Esperxats de l'Estany.

4 de 6 amb agulla descarregat dels Esperxats de l’Estany.

En segona ronda, us he de confessar que em vaig emocionar. Per primer cop en molt de temps vaig veure un bri d’esperança, la llum al final del túnel. Vaig veure una cosa que feia dies que esperava. I per un moment, tots els meus pensaments d’abandonar les cròniques es van esvair. Quan vaig veure que els baixos s’agafaven i es deixaven anar unes quantes vegades, un calfred em va recórrer l’espinada. Alguna cosa es palpava a l’ambient. I la confirmació va arribar en forma de contrafort desaparegut. Després d’això, van començar a pujar els segons i els terços. Només hi havia una explicació possible: Els astres s’havien alineat per nosaltres. Veure aquell tres que començava a mostrar unes oscil.lacions importants de dreta esquerra i viceversa, era quelcom que començava a fer-me bellugar les cames d’una banda a l’altra més del desitjat. A sobre, quan vaig veure que les terces del tres s’anaven tancant, el meu cor semblava que hagués de sortir disparat. Per què no dir-ho, m’estava posant una mica “tontorrón”. De sobte, malgrat estar gaudint de manera inexplicable de l’execució del castell, i assumint que allò no podia tenir cap altre final que no fos un d’aquells que tan m’agraden, vaig decidir mirar la torre. Encara no sé per quin motiu. Qui sap què hagués passat si no ho hagués fet. Quan la vaig mirar i vaig veure que no es movia per enlloc, tot allò que havia sentit fins aleshores es va començar a esfumar i em vaig ensumar el que vindria després. No només no es va desmuntar, sinó que a sobre vam aconseguir descarregar-lo. A on s’és vist? Si realment la intenció d’aquest castell era provocar la dimissió del cronista, podem assegurar que va complir el seu objectiu. I en escreix!

5 de 6 descarregat per part de la colla castellera Esperxats de l'Estany.

5 de 6 descarregat per part de la colla castellera Esperxats de l’Estany.

Tot i que els “puretes” del món casteller solen utilitzar frases com “s’ha d’anar castell a castell” o “fins a l’última ronda, això no s’ha acabat”, tots sabem que la diada ja estava dada i beneïda. El 3 de 6 amb agulla va ser un pur tràmit i es va resoldre sense gaire dificultats.

Quarta Pregunta: Quin d’aquests moments de la història castellera ha provocat un silenci més sepulcral?
A) Els castells s’han de cridar i viure’ls celebrant-los, res de silenci collons!
B) Ho he buscat i no trobo cap pàgina web ni arxiu històric on es comptabilitzin els decibels de diferents moments de la història castellera, així que estem davant d’una pregunta impugnable.
C) Quan es tancava la soca del primer quatre de deu amb folre i manilles descarregat durant la XXXVII Diada dels Minyons de Terrassa.
D) En Casals cantant la pinya del pilar de cinc durant la diada de la XVI Fira d’Hivern de Porqueres l’any 2015.

3 de 6 amb agulla dels Esperxats

3 de 6 amb agulla dels Esperxats

Doncs bé, també sabem reconèixer els nostres errors quan aquests es presenten (cal dir que no acostuma a ser gaire sovint). La diada, en contra del que podia semblar, encara no estava i ens regalaria un moment més per a l’arxiu de grans moments Esperxats. Arribava el pilar de 5, un fet poc sorprenent aquesta temporada tot i que, cada vegada, al tancar la pinya, el respecte que desperta aquest castell provoca un petit moment de calma. Però res en comparació amb el que va passar a la plaça Major de Porqueres (PID). No us enganyarem, s’havien escapat alguns rumors sobre la magnitud de la possible proesa, però no era la primera vegada que hi havia hagut filtracions d’aquesta mena, i és per això que no se li va donar més importància. Però sí, estimats lectors, va passar. El nostre rellotge marcava les 13:11 (sí? seguro?) i el silenci era sepulcral. El sol brillava i la fred era fàcilment suportable. De sobte, una veu es va erigir per damunt de les espatlles de qualsevol de les persones que estaven presenciant el moment. S’estava fent història, i tothom n’era conscient. Us podríem relatar tot el moment fil per randa, però no podríem transmetre ni una petita part de les emocions allà presents. Deixeu-vos estar de quatres de deu i gestes de tan poca magnitud. Nosaltres SÍ que ho podrem dir amb orgull: #JoHiEra, #JoElVaigSentir, #SomAquellaVeu.

Ostrens, ho hem tornat fer oi? Hem tornat a parlar d’un castell durant una bona estona, sense explicar en cap moment com aquest es va desenvolupar no? Doncs bé, no espereu que ho fem. Vam descarregar el pilar de 5 i amb això ja n’hi ha ben bé prou, au i que us bombin! Va, afegirem que vam descarregar dos pilars de quatre, no fos cas que us enfadéssiu…

Pilar de 5 descarregat amb una aleta gairebé imperceptible.

Pilar de 5 descarregat amb una aleta gairebé imperceptible.

Cinquena Pregunta: Quina és la millor actuació de la història d’Esperxats?
A) No l’hem fet encara. Només em conformaré quan tirem el 3d6ps i el 3d7 com a mínim.
B) La de Vilavenut. (490 punts)
C) La d’aquest cap de setmana, perquè vam fer 4 castells de la gamma alta de 6.
D) Indubtablement la barraques d’aquest any, vam fer 4 intents desmuntats!

Sisena pregunta: Si creus que l’actuació de Fira d’Hivern és la millor actuació de la història, per quin motiu ho és?
A) No n’hi ha cap. Repeteixo que no hi havia ni el 3d6ps ni el 3d7, per tant va ser una merda.
B) Pel pilar de 5. Són 155 punts.
C) Pel conjunt dels quatre castells, per això la fan la millor actuació de la història.
D) Perquè en Casals va cantar la pinya del pilar de 5.

Fins aquí la crònica d’avui. Però tal i com hem dit al principi, és moment de fer recompte de les vostres respostes i descobrir el premi que us espera. Si les teves respostes són majoritàriament…

A: Ets un “punky”, si fos per tu aquesta temporada hauríem provat fins hi tot el 5 de 7!
B: T’encanta el sistema de puntuació actual. Visca Coordinadora!
C: Ets un casteller aplicat i modèlic. T’agrada cenyir-te amb dades prou contrastades i informar-te de coses relacionades amb el món casteller.
D: Per a tu els castells no ho són tot, de fet vens a assaig per veure si som més de 65 (guinyo, guinyo). Si et pots burlar de tot allò que t’envolta, millor que millor!

PS1: Si has comprovat que l’actuació de Vilavenut no són 490 punts sinó que en són 485, i que en realitat els 490 punts els hem fet aquest cap de setmana a Porqueres, ets un coi de “lagarto”! (No volem ofendre ningú amb aquest qualificatiu, tan sols volem denotar un estil de vida propi).

PS2: Nosaltres no som “lagartos”, ho hem hagut de fer purament per motius informatius i de recerca.

Pregunta extra: Què vol dir PS1 i PS2?
A) Només vol dir que m’heu fet perdre una mica més de temps llegint aquesta crònica.
B) Entenc que segons la coordinadora catalana de castells són pilars d’una i dues persones aixecats per sota.
C) Post Scriptum. Tot i que és correcte utilitzar PD (Post Data) en català, la versió més culta i més adient és PS.
D) Són unes consoles on molts nens (i no tant nens) hi dediquen massa hores des del meu punt de vista.

ESTIC INDIGNAT: Estic indignat perquè, ultimament no aconseguim desmuntar res, nomeé callem quan en Casals canta pinyes, els dinars surten boníssims, es respira bon ambient, tothom està enamorat de la vida o d’algú i sembla que els problemes desapareixin quan estem junts, estic indignat, molt indignat, perque no plou quan fem castells, perquè ningú es fa mal, perquè la canalla puja sense por i motiva a la gent que s’estrena, m’indigno… estic indignat per cada somriure que veig, per cada regal per fill nou, per cada ampolla de vi “del bo” que portes de fora, estic indignat per acabar la temporada amb la millor actuació de la història, estic indignat per moltes coses pero principalment estic indignat perquè realment no puc estar indignat!

Bones festes indignats!