LA CRÒNICA – Actuació a la Festa del Corpus de Vilavenut
El passat diumenge 31 de Maig actuàvem a Vilavenut en motiu de la festa del corpus, amb els Castellers de l’Alt Maresme, anomenats popularment com a Maduixots (us el podríeu canviar directament que és molt “molón” i ho sabeu). Aquest era el tercer any consecutiu que hi participàvem i tothom tenia al cap la diada que hi vam realitzar l’any passat. No per què aquesta fos espectacular, pel que castells es refereix, sinó perquè no van ser poques les coses que ens van passar. En va destacar sobretot una marxa eterna de l’ambulància, es van fer moltes teories al voltant de quin va ser el seu destí durant tota aquella estona, però cap és fiable al 100 %. D’altra banda, no vam poder realitzar 3 castells. Per si no fos poc, vam haver d’esperar que les havaneres acabessin ( aquest any no n’hi havia, només feien cançó catalana, maleïda crisi) i finalment va ploure. Si hi ha algun valent o valenta que no en fa prou amb una crònica per adormir-se, us adjuntem la de l’any passat perquè us feu una idea sobre el que acabem d’explicar.
Som conscients que acabem de traspassar el límit i ens acabem de passar tres pobles, però ja hi érem pel tros!
Tot aquesta “parrafada” pretenia explicar que a abans de començar l’actuació teníem dos objectius molt clars: Descarregar el 3 de 6 amb agulla que l’any anterior no vam poder realitzar a causa de la pluja ( o per l’ambulància, les havaneres, seria discutible) i intentar que no tornés a ploure i no poguéssim fer una altra vegada el 3 de 6 amb agulla. La veritat és que cap de les dues coses estava molt clara. Però altra vegada la teoria que afirma que quan els esperxats fan castells no plou va tornar a funcionar, apocalíptic tot plegat.
Dit això, començarem a explicar una mica com va anar tot plegat. Actuàvem amb els Maduixots i ho vam fer a la Plaça Mossèn Salvador Pagès, no volem dir res i no ens queixarem, però recta allò que dius: “ostres quina plaça més recta!”. Doncs la veritat és que no, per si no us hi vau fixar, hem d’explicar que la gent de la pinya que estava ubicada d’esquenes a la baixada portava uns rocs a darrera les sabates per no anar pendent avall ( de veritat, o potser no, ara no ho tenim clar) , un drama tot plegat!
Abans de començar amb els castells us anunciem que hem tornat a fer un petit canvi en el format de la crònica i hem tornat als nostres orígens per un dia. En les primeres cròniques explicàvem la crònica seguint la cronologia de l’actuació i no la dividíem explicant-la per cada colla, doncs avui farem exactament això ja entendreu perquè. Després de comprovar diverses vegades si l’ambulància havia arribat i si el núvol havia marxat, vam iniciar l’actuació. La vam començar les dues colles en una ronda conjunta, on els maduixots van descarregar dos pilars de quatre saludats i nosaltres en vam descarregar un. No era un pilar qualsevol, era el pilar de cau que no cau i ara ja no només no cau, sinó que fins hi tot gira i saluda (que fort).
Pilar de quatre de cau que no només no cau sinó que fins hi tot gira i saluda
Primera ronda
Els maduixots van ser els encarregats d’obrir la primera ronda de castells. Ho van fer muntant un 4 de 6, aquest va pujar bé fins a la col·locada de l’acotxadora malgrat les rengles no estar encarades del tot entre elles. A partir d’aquí va començar l’espectacle i vam poder veure diversos intents per fer la pinça, fins hi tot una terça es va deixar anar tranquil·lament per ajudar a l’enxaneta. Després de varis intents van decidir desmuntar el castell per agafar una mica d’aire i tornar-hi després amb més força. Nosaltres som molt orgullosos i no volem que ningú faci més intents desmuntats que nosaltres així que ens vam posar les piles i ens vam posar a la feina (i de quina manera). Vam muntar la torre de sis, aquesta es va mostrar bastant sòlida i amb bones mides fins al moment en què l’enxaneta anava a fer la pinça moment en què els terços es van obrir una mica i van fer trontollar l’estructura més del desitjat. Per aquest motiu, es va desmuntar el castell.
Segona ronda
Després d’un inici espectacular amb dos intents desmuntats, els maduixots van tornar a bastir el peu del 4 de 6. Aquesta vegada el castell es va mostrar més ferm i l’enxaneta va travessar sense problemes i el van poder descarregar fàcilment. Els esperxats vam tornar a muntar la base de la torre i el castell va pujar amb unes mides similars a l’anterior. Just abans de la travessada d’enxaneta el castell es va moure una mica però es va mostrar solvent en tot moment i vam poder descarregar sense problemes la tercera torre de sis de la temporada.
Torre de sis descarregada per part dels esperxats de l’estany
Tercera ronda
Els maduixots van muntar el tres de sis amb agulla, un castell on dubtem seriosament quin pis pesava més si el de segons o el de terços. Dit això, el castell va anar pujant i des del primer moment es va mostrar molt obert sobretot a nivell de terços, on la rengla es va obrir de manera important. Malgrat això, es va poder treballar i descarregar. Com hem comentat abans, nosaltres som molt orgullosos i el primer intent desmuntat de maduixots no ens va agradar gens i ho teníem present en tot moment. Es va muntar el 3 de 6 amb agulla, aquest va pujar força obert de mides i la rengla i la plena estaven més juntes del normal. A nivell de pinya, s’estava patint el que no estava escrit i les dues rengles que estaven de cares a la baixada tenien feines i treballs per no tirar pendent avall (si, aquella baixada era com un precipici), a més les crosses estaven rebent per totes bandes. Dit això, vam desmuntar-lo, i ja havíem aconseguit realitzar dos intents desmuntats en una actuació (aquest era l’objectiu real de la jornada, ni millor actuació de la història ni tonteries)!
Ronda de repetició ( o ronda esperxada)
Com que tampoc volíem ser del tot egocèntrics vam deixar fer un castell als maduixots. El castell escollit va ser un tres de sis, aquest es va mostrar una mica tancat de mides però malgrat això el van descarregar sense problemes.
Els esperxats ens hi vam lluir en aquesta ronda i no vam repetir un castell, sinó dos! Com aquell qui va a recuperar les assignatures al setembre. Vam començar pel 3 de 6 amb agulla, aquest estava igual o pitjor que l’anterior. A nivell de pinya es va treballar de manera titànica, a nivell de tronc hi havia diversos fets a analitzar. Però nosaltres ens centrarem en la rengla, sobretot a nivell de segons. El castell va anar pujant, fins a la col·locada d’acotxadora encara podríem dir que s’acceptava (“en plan pulpo”), però a partir d’aquest moment la rengla es va pensar que estava acabant una cursa i volien travessar la meta col·locant el cap per davant els braços i no hi havia manera. Tot i que van retallar una distància important respecte al segon de l’agulla no el van arribar a tocar mai, una llàstima. Malgrat això, vam descarregar el primer 3 de 6 amb agulla de la temporada (ja era hora!).
Tres de sis amb agulla descarregat dels esperxats de l’estany (una llàstima no veure la rengla)
Després d’aquest castell, vam muntar el 3 de 6. Aquest va mostrar una tremolor en alguns moments de l’execució però era d’aquelles que es podia controlar i malgrat haver de treballar-lo en varis moments sobretot a nivell de terços on es va tancar força, el vam poder descarregar.
Tres de sis descarregat per part dels esperxats de l’estany
Per fi vam deixar que els maduixots poguessin tornar a fer castells d’una vegada. És broma!!!!!! Vam muntar el pilar de cinc! No us queixeu que us vam deixar fer un 3 de 6 i tot, si és que som tan bones persones! Vam descarregar el pilar de cinc, aquest es va descarregar sense masses complicacions i ja en portem cinc, 4 de descarregats!
Pilar de cinc descarregat dels esperxats de l’estany
En aquest moment vam comprovar que els maduixots tenen molta paciència perquè encara estaven a plaça i no havien fotut al camp a collir maduixes. Tenim la teoria que no es van quedar per fer castells sinó pel pica-pica de després! Van descarregar dos pilars de quatre, un dels dos va patir un petit en surt quan l’aixecadora va caure de la pinya, però en principi només va ser el cop esperem que estigui perfectament! Els esperxats vam descarregar dos pilars de quatre, els dos es van treballar una mica més del desitjat però sense complicacions. El que més ens va agradar va ser que en un dels dos, el terç havia de fer de lateral al mateix temps segons el full de pinyes (imagineu-vos la situació vosaltres mateixos), no tenim clar si ho va aconseguir.
Dos pilars de quatre descarregats per part dels esperxats de l’estany (a l’esquerra el terç fent de lateral a la vegada)
Per nosaltres va ser un plaer tornar a actuar amb els maduixots ja que cada vegada que ens hem trobat hem tingut diades molt entranyables. Esperem trobar-vos aviat i que no us acabéssim la paciència amb tants castells seguits, us assegurem que no ho vam fer per tocar els nassos (bé, no ho tenim del tot clar). Fins una altra!
Les dues colles que juntes formen una maduixa gegant!
Nosaltres potser no donem molta importància a la gent que s’estrena fent alguna posició concreta en els castells ja que creiem que aquests es fan des de qualsevol posició i amb la mateixa rellevància. Per aquest motiu, nosaltres donarem importància a altres aspectes com per exemple a la gent que s’estrena redactant els “Estic indignat”. Aquesta setmana tenim tres estrenes en aquest apartat de la crònica i això ens fa molta il.lusió, aquesta és l’actitud, felicitats!
Estic indignat
Estic indignat, o més ben dit estic intimidat! Aquesta nit he tornat a somiar amb ell, que m’observava des de la distància i jo m’amagava a un costat de la pinya i quan mirava ell també m’estava mirant. M’amagava a un altre costat i em tronava a mirar! Fins i tot dalt del castell em mirava! No!! Estic intimidat pel “maniquí” de la paradeta que no parava de mirar-me durant tota l’actuació!!
Estic indignat
M’indigno perquè creia que aquest passat diumenge actuàvem a Vilavenut, però en solitari! Doncs resulta que unes maduixetes o Castellers de l’Alt Maresme es van presentar a l’actuació i van començar a fer castells amb nosaltres. Pel que sembla, algú de la colla els va avisar a temps del malentès i vam poder fer les rondes que quedaven en solitari. Al final vam decidir que ja que havien vingut fins allà, podíem fer uns pilars de sortida tots junts, i perquè no, també unes fotos maduixotes!!
Estic indignat
Estic indignat perquè després de 3 intents desmuntats aconseguim finalment descarregar un 3d6 amb agulla totalment èpic i no ho vam ni celebrar. Estic indignat perquè vam fer la millor actuació de la història d’Esperxats i no vam ni cantar l’himne! Què passa? Que lliguem els gossos amb llonganisses? Que si no és per sota ja no ens mola? On són aquells Esperxats que celebraven cada castell com si fos l’últim? Esperxats, esperxades, si us plau, no perdem l’essència!
