'Thumbnail', 'size' => 'single-thumbnail', 'link_to_post' => false, 'image_class' => 'featured', 'attachment' => false ) ); ?>

LA CRÒNICA – Actuació a Cornellà del Terri

Aquest passat diumenge actuàvem a Cornellà del Terri per primer cop a la història i ho fèiem conjuntament amb els Vailets de Gelida i els Minyons de Santa Cristina d’Aro. Ho vam fer en el marc d’un torneig de futbol infantil que formava part d’una fira d’entitats. El lloc escollit per a realitzar l’actuació va ser l’interior de la zona esportiva, al costat del camp de futbol i la piscina municipal. N’hi hem dit lloc, perquè de plaça no en tenia ni la “p”. Aquest any portem una dinàmica que actuem en llocs que no són places o que són places molt estrambòtiques. A veure, els Esperxats som molt conformistes i no demanem res de l’altre món, si cal no demanem ni que sigui recta. Però almenys que sigui una plaça, perquè al final a part de cuiners també ens podrem dedicar a jugar a petanca o a fer “sorretes” a les places que actuem. Segurament, fins hi tot la piscina hagués estat millor lloc per actuar, almenys el sol no ens hagués molestat tant. També és molt gratificant actuar en un espai on es passen l’estona parlant pel micròfon tot comentant el torneig de futbol. Sort que el públic present a l’actuació estava molt entregat a l’actuació i en cap moment miraven el futbol i els castells els importaven “tres pitos”, perquè si no hagués sigut com actuar sols! Cal matisar però, que a banda d’aquests petits detallets sense rellevància que acabem de comentar, el lloc era molt “agradable” i “estupendo” per a realitzar castells.

Dit això, començarem a parlar de l’actuació. Abans d’explicar per separat les actuacions que van realitzar les dues colles volem fer una petita explicació que creiem del tot necessària. Tenim una sospita, que les dues colles van llegir la última crònica fil per randa. De fet, no només la van llegir sinó que el fet de llegir-la els va fer treure la seva vessant més competitiva i ho van voler demostrar i de quina manera! En la passada crònica vam comentar que els Esperxats i els Maduixots miràvem a veure qui desmuntava més castells, al final els Esperxats ens hi vam lluir amb escreix i vam desmuntar un castell més que els Maduixots. Aquesta vegada les dues colles van entrar a plaça (qui diu plaça diu lloc amb sorra on s’hi poden fer castells) amb tota una declaració d’intencions per endur-se aquest títol. Per aquest motiu nosaltres marxem una mica decebuts de l’actuació ja que la golejada incontestable de bon principi va fer que fos insuficient el nostre esforç per intentar fer-los una mica d’ombra. Però tranquils, tenim una temporada per endavant i malgrat no sigui una tasca fàcil lluitarem per superar-vos, encara no hem dit la última paraula! Quan expliquem les actuacions que van realitzar les colles desvetllarem el misteri del qui s’emporta el títol en intents desmuntats.

Començarem pels nostres estimats Minyons de Santa Cristina (en aquesta diada no vam atrapar cap Minyó, això no quedarà així!). Van iniciar l’actuació descarregant un bonic pilar de quatre (amb aquesta camisa de verd “molón” i “rexulón” qualsevol castell per molt que faci de mal dir queda preciós i no ho diem perquè no estigués bé, ja hem dit que era molt bonic). El castell escollit per iniciar l’actuació va ser el tres de sis, aquest va pujar bé de mides i es va treballar correctament en tot moment. En el moment de la carregada però, després que l’enxaneta realitzés diversos intents, es va decidir desmuntar el castell. En segona ronda van tornar a provar el mateix castell amb un idèntic resultat. El castell va tornar a pujar amb bones mides però després d’intentar fer la pinça al dos, l’enxaneta va tornar a baixar. D’aquesta manera s’anotaven el segon intent desmuntat de la jornada. En tercera ronda van intentar una torre de cinc. Abans d’explicar el desenvolupament del castell ens agradaria comentar un petit detall que no ens va deixar indiferents a alguns. En els dos intents desmuntats per tal de facilitar que l’enxaneta pogués fer la pinça més fàcilment la noia que es trobava en la posició de dos obert portava un mocador per a facilitar-li la tasca. En les dues ocasions però, aquest es va deslligar lleument i va lliscar fins arribar a l’alçada del turmell, fet que provocava que deixés de fer la seva funció. Després d’això, la noia va prendre la decisió d’assegurar el” tiro” a l’estil “ a mi no em fotran pas més”. De tal manera que es va lligar fins a quatre mocadors en posició horitzontal i perquè aquests no baixessin altra vegada al turmell n’hi havia un altre de vertical. Fins aquí tothom estarà d’acord que el tema apunta moltes maneres, però el millor va arribar després! Quan estava tot preparat estava claríssim que res podia sortir malament i que l’enxaneta pujaria sense problemes com si d’una escala es tractés. Res, excepte que es girés la canalla i que per “la dos que portava l’arsenal de mocadors” li pugés l’acotxadora i no l’enxaneta, increïble! Lògicament, quan l’enxaneta va veure que els mocadors estaven a la dos de davant seu i no per on anava a pujar, va pensar que  ja pujaria una altre dia.

mireia t'ha enviat un fitxer imatge

Una imatge val més que mil paraules

D’aquesta manera tancaven la seva ronda de castells, amb tres intents desmuntats. Una bona marca difícil de superar. Ara, les persones que no vàreu assistir a l’actuació us preguntareu: “Serà suficient per endur-se el títol d’intents desmuntats a Cornellà del Terri”? En breus desvetllarem la incògnita.  Per acabar la seva actuació van descarregar fàcilment un pilar de quatre. Minyons, sabem que aquesta no va ser de les actuacions que una colla desitja trobar-se però de tant en tant tota colla en té alguna i normalment després d’aquestes la colla sortirà amb més força i amb més ganes (els nostres intents desmuntats d’aquesta temporada no caben dins d’un camió i estem tan feliços). Com heu vist en la majoria de cròniques, al mal temps preferíem posar-li bona cara com diu la dita.

En segon lloc parlarem dels Vailets de Gelida. Era el primer cop que compartíem plaça amb ells i cal dir que agraïm que vinguessin de tant lluny ja que aquests trajectes sempre es fan una mica feixucs. Van iniciar l’actuació per la porta gran i demostrant que lluitarien fins al final per a fer més intents desmuntats que cap altra colla. Van muntar un pilar de quatre i quan l’enxaneta anava a fer la pinça no es va veure clar i el van desmuntar. En primera ronda, van optar pel tres de sis. El castell va pujar molt tancat i amb unes mides estranyes d’entrada. Amb l’entrada de dosos, el pis de terços encara es va tancar més i quan la canalla estava a punt de baixar, els dosos es van tancar fins tocar-se i el castell va cedir, quedant en intent. En segona ronda, van provar el 4 de 6 i aquest també va pujar tancat. Quan l’acotxadora estava col·locada, el castell es va deformar una mica més i es va decidir baixar-lo. En tercera ronda, lluny de desanimar-se, van decidir provar la torre de sis. Aquesta va anar pujant tremolosa sobretot a partir de la col·locada de dosos i quan la canalla arribava a l’alçada d’aquests, va trontollar més i es va desmuntar. Amb aquest castell, quedava la cosa igualada pel que fa a intents desmuntats, tres per a cada colla (ja que l’intent no el contemplem). En ronda de repetició es decidia tot, i els Vailets van optar per repetir el tres de sis. Aquest va pujar una mica millor que el primer, però abans que l’enxaneta fes la pinça el castell no estava estable i es va desmuntar. D’aquesta manera es desfeia la igualtat entre Minyons i Vailets, essent els segons que s’enduien el títol en intents desmuntats en una mateixa actuació. Per acabar, van descarregar un pilar de quatre i per cel.lebrar-ho el van girar i tot! Vailets, sinó  heu llegit mai cap crònica nostra heu de saber que ens en fotem de tot allò que es mou i que en cap moment ho fem en cap mala intenció, com hem dit als Minyons d’actuacions que no van com un voldria tots en tenim, i en tindrem i formen part dels castells.

Per últim, parlarem de l’actuació que vam fer els Esperxats. Vam iniciar l’actuació amb un pilar de quatre, aquest no era de cau i no es va girar (volem girar més pilars que així sembla que en sapiguem més i tot). Per cert, encara que no fos de cau tampoc va caure, si és que últimament estem que ho bordem!

pd4

Pilar de quatre descarregat dels Esperxats de l’Estany

En primera ronda vam muntar el tres de sis amb agulla, i estem molt indignats perquè no el vam desmuntar. Portàvem 3 intents desmuntats d’aquest castell i ens mereixíem sumar-n’hi més. No només no el vam desmuntar, sinó que estava prou bé i va tenir poca èpica, un desastre.

3 de 6a

Tres de sis amb agulla descarregat pels Esperxats

En segona ronda, vam muntar el 4 de 6, amb terces col·locades es va donar l’ordre als dosos de pujar i just en aquest moment no es va veure quadrat de mides i es va baixar. Ho reconeixem, vam esperar al moment just per poder sumar almenys un intent desmuntat i no marxar de buit cap a casa, perquè sinó estaríem parlant d’una actuació per oblidar. En tercera ronda, vam muntar un tres de sis. Aquest va pujar un pèl tancat a nivell de terces però va treballar molt còmode i es va descarregar sense complicacions.

 18805427265_85e87d806a_z

Tres de sis descarregat pels Esperxats de l’Estany

En ronda de repetició, vam tornar a muntar el 4 de 6, aquesta vegada el castell presentava unes bones mides i el castell es va defensar sense  masses problemes.

18617452280_d9c32464fd_z

Quatre de sis descarregat pels Esperxats de l’estany

Per últim, vam descarregar un pilar de quatre que tenia presa per marxar d’allà. No ho diem per la rapidesa sinó perquè aquest castell té moltes ganes de sortir caminant i esperem que ho pugui fer molt aviat!

18184344863_5e0cba5601_z

Pilar de quatre descarregat i preparat per a sortir disparat!

Com és habitual, després de l’actuació els grallers ens van delectar amb una polca. Però cal dir, que aquestes haurien d’estar prohibides en un lloc on hi ha sorra, ja que s’aixeca una polseguera que no està escrita!

També volem felicitar als Castellers d’Olesa de Montserrat que van venir a ajudar a les pinyes els Vailets de Gelida i van descarregar el primer pilar de tres després del seu historial. Esperem que vagin avançant i mica en mica es puguin anar consolidant!

En general marxem molt contents per l’actuació que vam fer. Després de diada hem realitzat dues actuacions prou bones on hem recuperat el 3 de 6 amb agulla i hem realitzat castells bastant ferms, fet que esperem que ens ajudi a afrontar reptes superiors amb el que queda de temporada. Estem molt contents d’haver actuat amb Minyons de Santa Cristina i amb els Vailets de Gelida, malgrat no poder fer tots els castells que s’havien proposat, van saber reestructurar les actuacions i agafar-se les coses amb calma. Estem segurs que molt aviat fareu aquests castells que us han quedat pendents i a darrera seu n’hi vindran molts d’altres. Esperem veure’ns aviat a plaça (quan diem plaça ens referim una plaça amb cara i ulls).

Estic indignat!

Estic Indignat! No aguanto la pudor de puro del “tiu” que fumava un caliquenyo entre castell i castell! Becs!!

Estic indignat! 

Estic indignat per culpa de l’speaker del municipal de Cornellà. No va encertar cap dels castells que vam fer, semblava ben bé que estigués narrant el futbol en comptes de la diada. Perquè estava narrant la nostra diada no?

Estic indignat!

Aquest diumenge, després de diada, vaig tornar una mica cap cot cap a casa ja que vam haver de postposar el pilar de rocacorba. Tot i això estava molt satisfet de la bona actuació que havíem fet i em vaig posar a repassar el twitter, per veure què en deien de nosaltres. I EM VAIG INDIGNAR molt amb el community manager de Castellística. Va fer una piulada que desprenia poques ganes de premiar l’esforç que fem per intentar tancar pinya cada setmana als assajos per les colles petites. És per això, que, tal i com suggeria el missatge, HI VAIG PENSAR, i li proposo a que vingui a donar-nos un cop de mà i que vegi com anem millorant a mida que anem creixent com a colla! AMUNT ESPERXATS.