LA CRÒNICA – Diada dels Esperxats de l’Estany

Agraïments: Som conscients que aquests solen col·locar-se al final i a més, en les cròniques no n’hi solem posar. Aquesta vegada però, ens veiem obligats a fer-ho així ja que no són poques les persones i els factors que s’han posat d’acord per tal de facilitar-nos la redacció d’aquesta crònica. Primer de tot, volem donar les gràcies a tota la colla per a fer l’actuació que va fer ja que la major part del mèrit és nostre. També, donar les gràcies a diferents factors externs que van ajudar a que tot anés a la perfecció: el vent, els astres, un assaig que fa de mal dir, les ambulàncies que no arriben, etc… Però per sobre tot, volem donar les gràcies a la tècnica dels esperxats que sense ella no hauria estat possible aquesta actuació i en conseqüència aquesta crònica. En un principi dissimulaven bastant bé el fet d’haver estat subornats per la persona que escriu les cròniques per tal de condicionar l’actuació, de tal manera que facilitessin un bon material per escriure la crònica (mai direm quin en van ser el preu). Al final però, potser ho van exagerar una mica massa i se’ns va veure el llautó a tots plegats. També agrair a tots els esperxats i esperxades que durant l’actuació estaven més pendents de quines coses podien posar-se a la crònica, que de fer castells en general. No van deixar de donar-nos idees per a la crònica en tota l’actuació (gairebé totes les hem agafat i us ho agraïm). De veritat, gràcies a tothom, sense vosaltres no hauria estat possible escriure aquesta crònica!

Recomanacions:  Abstenir-se de llegir aquesta crònica totes aquelles persones a les que l’actuació us va fer mal al cor i a hores d’ara encara no ho heu paït gaire bé. També aquelles a qui no els hi agraden les cròniques gaire llargues (si, hem fet una crònica bastant excloent en el fons).

Feta aquesta introducció, començarem a posar-nos a la feina que no és poca la que tenim. Actuàvem a la Plaça Major de Porqueres amb la Colla Castellera de Figueres i els Castellers de Mollet. Vam arribar molt d’hora a la plaça per entregar les camises i com sempre, ens vam haver d’esperar el que no estava escrit (sort que ja ens hi acostumem). Després d’entregar les camises (sens dubte totes tenien la talla que li corresponia a cada persona), vam descobrir que l’ambulància anava mitja hora tard i per aquest motiu l’actuació va començar gairebé a dos quarts de cinc. En el fons va anar bé, perquè si a aquella hora no hi havia ningú mirant-nos, a les quatre encara menys.

Començarem pels Castellers de Mollet, tot i que tenim la sospita que no siguin de Mollet i que aquest dissabte féssim un viatge al futur i actuéssim amb els esperxats del 2025. Ho diem sobretot pel color de les camises que era un verd descolorit que era semblant al nostre color però en “plan” molt fet servir. S’ha de dir que alguns dels esperxats començaven a semblar de Mollet, per la pal·lidesa de la seva camisa (desconeixem els motius pels quals succeeix aquest fenomen..).

Comparació de les camises d’una canalla dels esperxats del 2015 i una castellera dels esperxats del 2025 (altrament anomenats Castellers de Mollet)

Dit això, explicarem com va anar l’actuació. Aquesta la van iniciar descarregant un pilar de quatre que es va mostrar molt ferm en tot moment. Seguidament vam comprovar que ens assemblem no només amb les camises sinó també amb la manera de fer els castells. Van muntar un 3 de 6 que ens va enamorar de manera increïble. Començarem parlant dels terços, aquests es van estimar des del primer moment i no van parar d’abraçar-se. Al mateix temps, van decidir girar la buida i la plena de manera que el dos obert va pujar per la buida. Per si tot això no fos poc, l’enxaneta que estava pujant no era la que ho havia de fer teòricament. Amb aquestes línies volem transmetre la nostra indignació davant del fet que es desmuntés el castell perquè aquest apuntava moltes maneres (en benefici de la crònica, és clar). Just després, van tornar a muntar el castell i el van descarregar sense problemes malgrat defensar-se un pèl a nivell de terços a la baixada. En segona ronda, van descarregar un 4 de 6 després de desmuntar-ne un peu. Aquest és va mostrar molt solvent en tot moment. Per acabar la ronda de castells, van descarregar un tranquil 3 de 6 amb agulla. Tancant així, una actuació completa de castells de sis pisos. Per finalitzar l’actuació van descarregar un pilar de quatre, el que ens va encantar d’aquest castell és que es van inventar la pinya sobre la marxa, com aquell qui no vol la cosa. Mollet que sapigueu que ens vàreu encantar i que tot el que acabem de dir ho diem amb tota la bona fe del món, perquè nosaltres som especialistes en protagonitzar espectacles d’aquest tipus.

La Colla Castellera de Figueres va ser l’encarregada de donar un toc de qualitat i rigor en la manera de fer els castells i en la tipologia d’aquests. Sort en vam tenir perquè sinó aquesta crònica seria tant llarga que hauria de tenir annexos i tot ( si, estem demanant menys castells i actuacions èpiques per primer cop en la història, però no ens feu gaire cas, ens queixem perquè ens agrada fer-ho, ja ho sabeu). Van iniciar l’actuació descarregant dos pilars de quatre. En primera ronda, van descarregar sense complicacions un quatre de sis amb agulla. En segona ronda, van descarregar el millor castell de la jornada, el 3 de 7. Aquest es va haver de defensar una mica a la descarregada sobretot a la plena, als pisos de terços i quartes. Malgrat això, el van descarregar sense problemes. En última ronda de castells, van descarregar un 3 de 6 amb agulla, igual d’avorrit que el 4 de 6 amb agulla de la primera ronda. En ronda de pilars, van descarregar un altre pilar de 5 molt ferm, com els que ens tenen acostumats en les actuacions on  hem compartit plaça.

Aquest dissabte vam veure clarament que els Esperxats no ens podem dedicar massa a això de fer castells i hem vist que ens podem dedicar a moltes altres coses que segurament se’ns donarien millor: Animadors de festes i concerts, jugadors professionals de petanca, venedors ambulants, etc. Però en aquesta actuació vam decidir ressaltar una altra faceta, vam voler demostrar que tenim unes grans dots culinàries. Per fer-ho, vam elaborar un primer plat i un segon plat. És per això que avui a la crònica no parlarem de castells sinó que explicarem les dues receptes que els esperxats vam realitzar aquest dissabte passat. Com a primer plat vam elaborar un “recuit de castells amb reducció d’aletes”. De segon i per acompanyar-lo en el cas que ens quedéssim amb gana, vam delectar al personal amb un “magret d’ànec”, matisarem que aquest nom l’hem extret de la llengua anglesa, per si això ajuda a trobar la recepta original.

Primer plat – Recuit de castells amb reducció d’aletes

Ingredients (per a 95 persones)

• Assajar just el dia abans d’una diada important
• Caure el dia abans de la teva diada (recomanem que sigui el castell que vols estrenar, en aquest cas el 3 de 6 per sota)
• Algú s’ha de fer una mica de mal, el just per a no poder fer alguns castells durant la diada
• Que l’actuació duri gairebé tres hores
• Descarregar un únic castell
• Has d’afegir-hi un ingredient, el que vulguis, però “shttt” no val assajar-lo, l’has d’escollir quatre hores abans de l’actuació (nosaltres hem escollit un tres de sis)
• Canvia el castell que vas a fer en primera ronda just després d’haver cantat tota la pinya
• Ser dels Esperxats
• Desmuntar dues vegades el mateix castell
• No fer cap castell en ronda de repetició

Preparació

Per a dur a terme aquest plat és molt important passar per a tres estats diferents, sinó aquest no tindrà el gust concret que ha de tenir. Un estat inicial on et plantegis la millor diada i actuació de la història. Seguidament, un estat intermedi on facis la mateixa diada però canviant només el castell que anaves a estrenar. Per acabar, necessites arribar a un estat final on acabis fent la pitjor diada de la història, superant inclòs la de l’any en què et vas batejar.

Dit això, podem començar a elaborar la recepta. Heu d’iniciar l’actuació amb dos pilars de quatre, no cal fer-ne més, no ens hem de passar amb les proporcions. Aquests poden ser ferms i descarregar-se sense problemes. La clau de l’èxit de la recepta la trobem sobretot en les tres rondes de castells i no tant en els pilars.

Dos pilars de quatre descarregats dels Esperxats de l’estany

S’ha de començar la primera ronda de castells canviant un castell per un altre just després d’haver cantat la pinya. Nosaltres hem escollit un 3 de 6 però es pot escollir el que es vulgui (això va en funció dels gustos de cada colla), el més important és que no s’hagi assajat gaire i s’hagi de pres la decisió de fer-lo el mateix matí de la diada. Pots descarregar-lo tranquil·lament i que aquest es mostri ferm ja que és l’únic que fareu durant tota l’estona de cocció.

L’ ingredient escollit per a realitzar en primera ronda, en aquest cas el 3 de 6 descarregat (a sobre  a la fotografia no es veu l’aleta)

Un dels moments més delicats del plat el trobem en la segona ronda, per aquest motiu és important fer un crit de guerra per a motivar-se per fer el castell, en aquest cas el cinc de sis. Tampoc cal passar-se amb el crit perquè sinó s’espantarà tothom i l’enxaneta decidirà baixar d’allà dalt el més ràpid possible, pensant-se que el castell no està bé. Per què el plat acabi d’agafar el gust necessari és important deixar-lo reposar una ronda. Fet això, torna’l a muntar i abans de fer l’aleta l’has de tornar a desmuntar estigui com estigui el castell.

Intent desmuntat de cinc de sis dels Esperxats de l’estany

 En aquest punt és on has de veure que ja vindran dies millors i no cal posar-hi més castells a la recepta. Això si, com que tampoc cal passar-se de “soso”, pots posar-hi un pilar de cinc per donar-hi una mica de gust. Imprescindible que aquest pateixi una forta sotragada a la descarregada i que et faci patir bastant per a descarregar-lo, no fos cas que alguna cosa fos fàcil en aquesta recepta.

Pilar de cinc descarregat per part dels Esperxats de l’estany

S’ha d’acabar l’actuació afegint-hi un llom de drac 2.0 de collita pròpia. Ha d’estar format per dos pilars de quatre centrals i dos pilars de tres a cada costat. Els pots descarregar, tot i que els de quatre els hauràs de treballar una mica a la baixada. Per últim, en ronda de pilars de mèrit, al mig del concert pots descarregar un pilar de tres (així perquè si), és molt important treballar-lo com si fos un pilar de cinc (s’ha de dir que en futures receptes li podríem posar un pis més, no ho creieu?).

Llom de drac 2.0 descarregat per part dels Esperxats de l’estany

Un cop descarregats tots els pilars, ho has aconseguit, has pogut fer la pitjor diada de la teva història. Sabem que aquest “recuit de castells amb reducció d’aletes” no ha estat fàcil i és una recepta que poca gent sap fer i menys quan t’havies plantejat la millor actuació de la història. Quan ho provis però, veuràs que estaràs orgullós de la teva colla i que aquest plat té molt més gust del que et pensaves. Et demostrarà que us sabeu aixecar quan les coses no surten de la manera desitjada i tothom sap agafar-s’ho tot amb molt d’humor. Això si, esperem que a partir d’ara cuinem altres plats, no perquè no ens hagi agradat aquest (potser no gaire no?), sinó perquè ens agrada innovar i volem provar noves receptes.

Segon plat – Magret d’ànec o magret d’ànec blau

Ingredients (per a 60 persones)

• Necessites que 40 persones siguin esperxades per anar bé (com a mínim 30)
• Un concert que no sigui res de l’altre món
• 1 hora i mitja
• Un ànec blau
• El rei de la pandereta ha de ser esperxat
• Tenir almenys dues persones que se saben les lletres de les cançons
• La cantant s’ha d’aprendre els noms d’aquestes persones i repetir-los cada 5 minuts aproximadament
• Has de fer cas a totes les indicacions que la cantant et faci
• Molta cervesa
• Poca vergonya

Aquests dos últims són els ingredients que garantiran l’èxit de la recepta.

Preparació

És un plat molt senzill d’elaborar, només necessites fer el “capullo de blau-verd” tota l’estona.

Per anar acabant volem agrair a les dues colles el bon rollo a plaça i fer saber que ens vam sentir molt còmodes actuant amb elles i esperem que molt aviat tornem a actuar conjuntament perquè va ser una diada molt divertida. Per la nostra banda, sabem que no va ser una diada espectacular pel que fa referència als castells, però és d’aquelles diades que ens farà créixer i després d’això tornarem amb més força que mai!

Ens agradaria tancar la crònica donant la humil visió i proposta d’un cronista. Dit això, convidem a totes les persones de la colla a elaborar un plat nou. Aquest ja està començat i només s’han de modificar algunes proporcions que no acabem de tenir del tot clares. L’element principal de la recepta ha de ser el primer dels tres estats (l’estat inicial) que hem comentat quan hem elaborat el “recuit de castells amb reducció d’aletes”. Esperem veure’l molt aviat no només per les ganes que tenim de menjar-nos-el (encara que sigui amb patates, tot i que millor que no), sinó també perquè la crònica que en sortirà el dia que elaborem aquella recepta pot ser de cinc estrelles Michelin.

Estic indignat!

Tenir finalment camisa esperxada és un gran orgull (i una gran responsabilitat), i tothom va cantar les grans virtuts de la camisa nova: Ostres aquesta no és tan “americana”, quin color, la senyera a l’esquena, i a l’últim botó i tot!! Però el que a mi m’indigna és que la butxaca d’una camisa castellera no tingui les mides reglamentàries! Ja m’enteneu, perquè s’hi pugui posar tot allò que és reglamentari en una post-diada. Haurem de “tunejar-la” una mica perquè s’acabi la indignació!

Estic indignat!

Avui m’indigno, doncs si i molt, perquè si hi ha quelcom en què els Esperxats destaquem són les entrades triomfals. I aquest cop va ser impossible.. A qui se li passa pel cap canviar l’escenari mític de “fiesta” esperxada?

Portava una setmana somiant en aquell moment, amb quin peu començaria a córrer, quines

sabates portaria perquè no caiguessin a mitja entrada, amb les columnes suaus que conviden a petonejar.. i de cop i volta arriba el gran dia i.. PLASS se’m cau el món a sobre al veure que res està on ha d’estar… I per això m’indigno, perquè les tradicions NI TOCAR-LES!

Estic indignat!

Estic indignat amb la tècnica, com després de comprovar que el pilar del concert estava tan parat, no intenten portar-lo a plaça. També m’indigno perquè no hi ha cap fotografia del castell per poder-ne apreciar la seva bellesa.

(Des de la crònica no ens fem responsables d’aquest últim estic indignat malgrat pugui semblar que hi hem tingut quelcom a veure, ja hem dit la nostra durant la crònica!)

Estic indignat!

Estic indignat perquè el nostre cap de colla semblava que fos de mollet, no per les ganes sinó per la camisa… Això no és serio!