LA CRÒNICA – Actuació a la Fira del Tractorista de Vidreres
El passat diumenge 10 de maig actuàvem a Vidreres en motiu de la fira del tractorista, juntament amb la Colla Castellera Bergants del campus de Terrassa. Quan vam arribar nosaltres crèiem que ens havíem equivocat de lloc, perquè en principi ens semblava que havíem quedat amb els Minyons de Santa Cristina d’Aro, però es clar, no hi havia cap camisa blanca enlloc. És broma minyons, és que no estem acostumats a veure’us amb el verd festuc (té traducció el verd “pistatxo”? Sabem que verd festuc fa de bastant mal dir, però ho deixarem encara que sigui per tocar allò que no sona). S’ha de dir que us afavoreix bastant. D’altra banda però, les tonalitats verdes de les nostres camises juntes queden d’allò més estrambòtiques, ja ens hi acostumarem suposem! Pels que teniu poca paciència us informem que començarem a parlar dels castells al cinquè paràgraf!
Abans de començar la crònica com a tal explicarem breument el context de la fira. Cal dir que en aquesta hi havia gran quantitat de tractors, des de models molt antics fins a tractors molt moderns. També hi havia tot tipus d’aviram, dels quals destacaven unes “Gallines del monyo” que s’anomenaven així de veritat (realment el nom fa justícia) i eren uns animals que quan te’ls miraves no et deixaven indiferent. Durant la fira s’organitzaven diferents activitats com per exemple el concurs d’arades, aquest es desenvolupava en un circuit tancat amb bales de palla i els tractoristes havien d’anar fent voltes al seu voltant. Sabíeu que a Catalunya es fan varis concurs d’arades i hi ha tot món al darrera amb veritables artistes d’aquesta disciplina? Si, a nosaltres també ens va sorprendre! Cal explicar també que durant la fira hi havia molts assistents, però amb tantes activitats i estants qualsevol persona es posava a mirar castells. Sort en vam tenir dels tractors que teníem just al darrera, que ens van ser fidels tota l’estona!
Cal destacar que en les últimes actuacions estem adquirint un bagatge prou considerable. No parlem d’un bagatge casteller (això no tenim massa clar que sigui veritat), ens referim a quelcom relacionat amb la cultura catalana i les diferents activitats que es realitzen al seu voltant. Les tres últimes actuacions les hem dut a terme a: La fira de la cultura catalana, la fira del cargol i la fira del tractorista. Per tant, si algú té ganes de saber qualsevol tipus d’informació sobre aquests temes només ha de venir al local dels Esperxats els dies que assagem i li explicarem el que vulgui. Es clar que ho podria fer per un altra via, però sinó no hi ha ganxo. Estem molt neguitosos per saber quina serà la propera fira a la que assistirem! Vinga va, que només us queda un paràgraf i ja hi sereu!
Doncs bé, pel que fa a l’actuació hem decidit començar-la pels speakers d’aquesta. Primer de tot volem dir que som uns grans defensors dels speakers durant les actuacions i a més, els que ho feien a Vidreres estaven bastant motivats. Ara bé, tenim seriosos dubtes sobre el que creien que estaven retransmetent. Primer de tot, es comentava tot el castell com si fossin comentaristes d’un esdeveniment esportiu i s’informava durant tota l’execució. En segon lloc, tenim la sospita que ens van confondre amb dues companyies teatrals, ja que anunciaven els castells d’aquesta manera: “A continuació els castellers ens representaran dos pilars”. Esperem que ho féssim bé i que no ens traïssin els nervis del directe. Per arreglar-ho una mica ja hem dit que ens encanta que hi hagi speakers i a més, en aquesta actuació van estar bastant bé.
Ha arribat el moment de començar a parlar de l’actuació i ho farem parlant dels Minyons de Santa Cristina. Van iniciar l’actuació descarregant un pilar de 4 de dol, per la mort d’un familiar de persones de la colla. Una abraçada per a elles! Seguidament, van descarregar dos pilars de quatre simultanis. Pel que fa a les rondes de castells van iniciar-les descarregant un 3 de 6 impecable. Aquest es va mostrar molt ferm en tot moment i es va descarregar sense problemes. En segona ronda, van optar pel 3 de 6 amb agulla. El castell es va començar a muntar i va anar pujant. Quan els dosos s’estaven col·locant el dos obert va decidir que li feia molta mandra aguantar dreta tota l’estona i menys en aquella posició tant estranya. Per aquest motiu, tranquil·lament es va asseure a les espatlles dels terços i així va poder descansar uns instants. Després de descansar es va aixecar i es va tornar a col·locar al seu lloc com si no hagués passat res. A partir d’aquí el castell es va dur a terme sense problemes i es va descarregar de forma molt solvent. Van deixar per a la tercera ronda, el plat fort de la jornada. Tenien la intenció de descarregar per segona vegada al seu historial el 5 de 6. El castell es va bastir i va començar a pujar bastant ferm, però just abans de la primera aleta no es va veure clar i a més, a nivell de crosses s’estava patint molt i per això es va optar per desmuntar-lo i aparcar-lo per una altra ocasió. Una llàstima, però no patiu que d’actuacions us en queden moltes i segur que el veurem molt aviat! Van acabar l’actuació descarregant un bonic i ferm pilar de quatre aixecat per sota.
Els Esperxats vam iniciar la diada descarregant un pilar de quatre de cau que no cau ( en el cas que us hàgiu preguntat si sempre que fem un pilar format per tres persones que són del cau farem exactament la mateixa broma suada, la resposta és afirmativa). Aquest es va mostrar molt ferm en tot moment i la pinya es va avorrir de manera important.
Pilar de quatre de cau que no cau
En primera ronda vam descarregar un 3 de 6 que per varis motius ens feia molta il·lusió poder portar a plaça. El castell es va descarregar de forma solvent, malgrat haver-se de treballar en algun moment. Un dels terços va treure bastant cul, fet que en va dificultar una mica l’execució. A la descarregada va tremolar una mica més del desitjat però es va defensar sense cap problema.
3 de 6 descarregat pels Esperxats de l’Estany
En segona ronda, vam optar pel 3 de 6 amb agulla. El castell va pujar una mica obert de mides però en general es podia treballar. A mesura que el anava pujant el castell s’anava obrint i la rengla anava marxant (no sabem a on, tenim la sospita que es volia tirar enrere per pujar en un tractor i poder participar en el concurs d’arades, però res contrastat). Per això es va decidir desmuntar el castell abans que l’enxaneta comences la travessada. Després que els minyons, ens demostressin com es fan els castells amb agulla, vam poder veure que l’havien fet al revés que nosaltres (nosaltres vam encarar la rengla de cares a la baixada i ells d’esquenes). Per aquest motiu i com que ells l’havíem descarregat vam dir saps què? Els copiarem que si a ells els ha funcionat a nosaltres també, però vam acabar comprovant que el que fallava potser no era la fletxa sinó “l’indio”. El castell va pujar de manera molt idèntica a l’anterior obert de mides i amb la rengla lluny de la resta del castell. Per aquest motiu es va decidir baixar-lo i no tornar-lo a provar. En tercera ronda, vam decidir tornar als v/bells temps i vam apostar per una torre de cinc, la primera que descarregàvem aquesta temporada. S’ha de dir que ens vam tornar melancòlics i vam dir que no podíem deixar tant temps sense realitzar cap torre de cinc. El castell es va descarregar sense complicacions.
Torre de cinc descarregada pels Esperxats de l’Estany
Per acabar l’actuació vam descarregar un pilar de cinc, aquest es va mostrar molt ferm en tot moment. Just en el moment de la sortida de l’enxaneta el castell va patir una sotragada, però es va poder aturar gràcies a un treball de cirurgia de tota la pinya. Els que no vau venir a l’actuació i heu llegit que vam descarregar una torre de cinc i un pilar de cinc en la mateixa diada, no us creieu que ens hem equivocat, va anar així. Vam dividir l’actuació en dues parts: els castells de sis i els castells de cinc, si és que estem d’un “chist” últimament.
Foto de família, estem tan guapes les dues colles juntes!
Per acabar direm el que ja sabeu. Ens encanta compartir plaça amb els minyons i a sobre ara que porten camises “rexulones”. Cal dir que al final de l’actuació els esperxats vam intentar atrapar a un minyó, però al final van ser ells qui ens van atrapar a nosaltres, un desastre!
Si fem una valoració de l’actuació podem dir que no vam fer una actuació espectacular, però si que vam fer una actuació prou bona PER començar a treure a nervis de cares a la diada. Recordeu que dissabte que ve volem que tots els esperxats sortiu de SOTA les pedres i veniu a la diada. Sinó serà impossible fer 3 castells DE 6 pisos!
Estic indignat!
Fins aquesta diada tota anava bé, tot encaixava a la perfecció, tothom es moria de ganes de posar-se els pantalons blancs i la camisa. Després de diumenge, però, tot ha canviat! Ha arribat la calor i amb ella també les indignacions amb la camisa o hauríem de dir-li manta?
