LA PRÈVIA – ACTUACIÓ BARRAQUES

LA PRÈVIA – ACTUACIÓ BARRAQUES

Les barraques de Banyoles ja han començat. De fet, ja fa dies que ho han fet, ja que fa més de 15 dies que les entitats de Banyoles i rodalies han estat suant la cansalada perquè tothom pugui gaudir d’aquesta nostrada festa major. I és que per Barraques tot és màgic. Entre les persones del Pla de l’Estany esdevé un tema gairebé monotemàtic des de unes setmanes abans. Assumim que som una mica egocèntrics, som així d’identitaris què vols fer-hi. Però ja és bonic no? Ostres, ara que hi penso, en aquest article s’hauria de començar a parlar de Castells no? Però de fet tot ve d’allà mateix, els Esperxats ens estimem moltíssim les barraques i per això hi participem activament i gaudim cadascun dels moments. Però no ens enganyem, hi ha un dia que encara és més autèntic per nosaltres. Un dia, on des de que ens despertem no podem deixar de pensar-hi. Aquelles agulletes a la panxa, aquell neguit, aquelles ganes de menjar-nos el món, perquè el diumenge de Barraques cada vegada és més Blau-verd ( amb el permís de la resta de Barraques). Aquest serà el tercer any que hi actuem. S’ha de dir però, que aquest any, a diferència dels altres anys, a nivell casteller ens plantegem uns objectius molt més assequibles. Perquè els castells que portem a plaça els hem sovintejat moltíssim al llarg d’aquesta temporada i en la Nostra història. Farem Quatre castells que tenim dominadíssims. Entre tots Quatre sumen un total de zero castells descarregats aquesta temporada i un en la nostra història. Per tant, estem molt tranquils, som molt conscients que ens trobem davant d’una diada completament normal, on pràcticament no hi hauran nervis i els castells gairebé no els celebrarem.

IMG_2211

Ens agradaria recordar ràpidament el que hi hem fet en aquesta plaça plaça en els dos anys que hi hem actuat. Fa dos anys, hi vam realitzar la primera actuació important, on vam descarregar un 4 de 4 net, un 3 de 5, una torre de 5 èpica i el nostre primer pilar de quatre. L’any passat vam descarregar el primer pilar de quatre caminat de la nostra història, un 3 de 6 amb agulla, vam intentar dues vegades la torre de sis i vam descarregar un 4 de 6 amb agulla ( aquest últim però, se’n qüestiona la seva existència per part d’alguns membres de la colla) i finalment 3 pilars de 4. Per tant ens trobem d’un escenari talismà per nosaltres on cada any any hi hem estrenat algun castell, i aquesta vegada amb un no en fem prou i en volem estrenar 3! Tenim una espina clavada, i serà aquí, al mateix lloc on ho vam intentar per primer cop on ens la traurem. Tenim moltes ganes de provar el nostre primer 6 de 6, castell que cap colla ha intentat de la manera que ho farem nosaltres (potser és per algun motiu que encara no hem descobert? Això fa pudor a socarrim..). Doncs això, fa dies que estem assajant moltíssim i el treball està fet, per tant, només ens queda gaudir-ho abans, durant i després de l’actuació, perquè per Barraques ens ho petem tot!

Veieu, ara podem parlar de l’egocentrisme del que hem parlat al principi, perquè molt parlar dels esperxats però no actuem pas sols no? Actuem amb la Colla Castellera de Figueres i els Marrecs de Salt. Les dues són les nostres padrines. L’any passat ens van regalar unes actuacions magistrals. Els de l’Empordà van realitzar un 3 de 7 amb agulla, un 3 de 7 i un 4 de 6 amb agulla. Els de Salt van descarregar un 5 de 7, un 4 de 8 i una torre de 7, tota una senyora actuació. Aquest any les dues agrupacions porten una temporada increïble, i diuen les males llengües que per barraques vindran amb tota l’artilleria pesada, de moment però no podem avançar res. Tot i que els de Salt, la setmana que ve volen fer el 5 de 8 a la Plaça del Vi i ja sabeu que diu la dita: “ Si voleu fer una catedral com cal, a Banyoles heu de fer una actuació magistral”.

IMG_2067

Doncs això és tot, afegir només que l’actuació és a les sis de la tarda i a part del que us hem explicat tindrem una sorpresa que encara farà més entretinguda l’actuació. Sabem que aquesta prèvia ha estat bastant curta, però sabeu que passa? Qui escriu les cròniques vol anar a barraques i no aguanta més i es clar, no és que sigui poc interessant escriure aquestes línies, però Barraques són Barraques!