LA CRÒNICA – DIADA D’ANIVERSARI DEL BATEIG DELS ESPERXATS | 17 DE MAIG

LA CRÒNICA – DIADA D’ANIVERSARI DEL BATEIG DELS ESPERXATS | 17 DE MAIG

L’esperat dia va arribar i quin dia! Malauradament fotia un sol que estellava les pedres. Ara pensareu, que es queixen aquests si tothom voldria dies com aquests en qualsevol diada. Però nosaltres estem molt indignats! En la majoria de festes majors de Porqueres és tradició haver de patir pel mal temps i aquesta vegada feia dies que s’anunciava un sol increïble. I és clar, això és molt bonic, però no va ser maco aquell patir de fa un any que si plourà o no plourà? Penseu que les webs meteorològiques van treure fum tota la setmana prèvia. I el més divertit de tot, en casos com aquest apareixien els “esperxats entesos” (diem esperxats perquè parlem d’un context que afectava als esperxats, però això ho podem aplicar en molts moments de la vida quotidiana), que semblaven grans dones o homes del temps, amb comentaris com: “ Tranquils que si a Olot no està tapat aquí no plourà” o “ com que no bufa tramuntana no farà pa ben res” i així un llarg etc… Per això des d’aquí fem una crida al temps incert abans d’una diada, que ens agrada patir coi! Què és això d’aixecar-se el dissabte al matí ben d’hora (sobretot si són barraques) i veure que en Llorenç brilla com una mala cosa, quin avorriment! Que això treu l’èpica d’una actuació! Bé, hauríem d’anar acabant la tonteria, que tots heu vist que ens agrada allargar temes que no donen per més, però si només expliquéssim els castells seria un rotllo no? 

Vinga va, començarem a explicar com va anar tot plegat que ja seria hora. Doncs bé, els Esperxats havíem quedat a les tres a la plaça. Recalquem “l’havíem” perquè això de ser-hi tots a aquesta hora fa de bastant mal dir. Un cop allà vam fer l’entrega de camises, en vam donar 8 o 10. Quina enveja viure aquell moment que puges allà dalt ben nerviós, a sobre et fan dir unes paraules i no saps ni com posar-t’hi, que bonic tot plegat! Després de que ens deleitessin amb llargs discursos molt elaborats, van arribar les altres colles, la colla castellera de Figueres i els Marrecs de Salt, i vam anar per començar l’actuació.

Començarem pels empordanesos, van començar amb dos pilars de 4. Seguidament, van sorprendre a tothom començant la primera ronda amb un 3 de 7 impecable. En segona ronda, van descarregar un 5 de 6, que els hi està demanant a crits que el pugin un pis més. Ja en tercera ronda, van descarregar un 4 de 7, malgrat haver-se de treballar una mica, el van solventar perfectament, amb una baixada rapidíssima de la canalla. En ronda de pilars, van descarregar dos pilars de 4.

Per la banda Marreca, van arribar amb no molts efectius (pocs, tractant-se dels de Salt), però això no els va impedir fer una grandíssima actuació. Van començar amb dos pilars de 4. En primera ronda, van descarregar un 3 de 7 una mica bellugadís, però molt bonic. En segona ronda, ens van portar un castellot en tota regla a la plaça major de Porqueres, una torre de set que estava realment preciosa. Seguidament, van descarregar un 4 de 7 fantàstic. Ja per acabar van alçar dos pilars de 4. 

Voleu saber que vam fer els de casa no? Vinga va, doncs ens hi posem. Abans de res, volem destacar el nombre de camises blau-verdes que hi havia a la  plaça, ja que érem entre 80 i 90. Mai havíem estat tants en una actuació, fet que ens indica que mica en mica anem creixent. Vam sortir a plaça amb tota una declaració d’intencions. Vam descarregar 3 pilars de 4, amb el del mig aixecat per sota. A més, van pujar molt sincronitzats, semblava tot molt premeditat, però s’ha de dir que les aparences de vegades enganyen! Però tornem a estar molt indignats, gairebé no es van celebrar, es ven bé que som una colla de “sossos”! És broma, si som uns motivats que dóna gust!

pd4 | pd4xs | pd4

pd4 | pd4xs | pd4

Posteriorment, vam demostrar que els antecedents no ens fan por i vam començar la ronda de castells amb un 4 de 6 amb agulla, que poc va tenir a veure amb el 4 de 6 amb agulla que vam fer a Barraques de Banyoles el passat Octubre (hi ha qui considera que aquest diumenge era la primera vegada que el fèiem i a barraques ho havíem somiat i prou). No farem bromes d’aquell castell perquè si ens hi poséssim ompliríem tres pàgines. Doncs res que el quatre amb agulla estava molt bonic i en cap moment semblava que només l’havíem fet una vegada abans. A la descarregada es va desquadrar una mica però no hi va haver cap problema. En segona ronda, vam descarregar per segona vegada aquesta temporada i també en la nostra història, el 5 de 6. Castell que es va mostrar molt solvent i no es va haver de treballar en excés.

IMG-20140518-WA0001

Segon 5d6 dels Esperxats de l’Estany

Per últim, vam fer un 4 de 6 que també es va mostrar molt segur. Ja en ronda de pilars vam fer 3 pilars de 4, i el del mig ens va caure. Fet que va servir per desbancar el conegut mundialment pilar desastre, l’únic que ens havia caigut. De tant en tant hem de canviar d’aires i posar cares noves al nostre estimat pilar desastre. Ja a Can Carreras es va formalitzar el traspàs de relleu entre els antics pilar desastre i els nous integrants del pilar desastre. Es va entregar un detall molt bonic, d’una complexa elaboració. Ep, ens hem deixat els dos pilars! Finalment, vam descarregar dos pilars de quatre i les enxanetes van tornar fer aquella aleta que ens agrada tant, i que si encara no heu vist ja sabeu que heu de fer per poder-les veure! Tancàvem així la millor actuació de la nostra història. 

Podem dir que les tres colles ho vam petar! Els de Figueres segueixen demostrant que aquest any estan pletòrics i si no ens equivoquem ja són 10 els castells de set pisos que han descarregat aquesta temporada. Pel que fa als Marrecs, van fer una brillant actuació tenint en compte que l’endemà tenien una cita molt important on van carregar el 3 de 8 i per això els volem felicitar. Encara que caigués es va tenir molt a prop, i a vegades per molt que un castell no es descarregui la feina que hi ha el darrera queda palesa. Per la nostra banda, estem molt contents perquè vam fer una actuació impressionant. Hem de dir però, que en la crònica prèvia pronosticàvem la possibilitat d’estrenar dos castells. Un es va dur a terme, els tres pilars de quatre amb el del mig aixecat per sota. Però en l’altre, vam tenir contratemps durant la setmana fet que ens va impossibilitar el fet d’estrenar-lo en aquesta diada, aquest és el pilar de 5. Castell que només queda treballar-lo una miqueta més i d’aquí poc el podrem descarregar, si esteu atents veureu com ho expliquem en alguna de les nostres cròniques. 

Com a nota negativa volem dir que els castellers “futboleros” són uns “pesaos” (amb carinyo e)! A les 6 menys 10 tothom mirava el rellotge! Què encara no havíem acabat i és molt lleig coi! És ben bé que això del futbol ens trastoca d’una manera que ens farà para ben bojos. 

La Puça Diatònica i els Esperxats

La Puça Diatònica i els Esperxats

Per últim, agrair a La Puça Diatònica el seu concert ja que malgrat ser pocs (es clar, tothom mirava el futbol) els que érem allà ho vam gaudir d’una manera increïble. Finalment, els esperxats vam anar a sopar a Can Carreres amb un grandíssim ambient. I després de Can Carreres… Bé, acabem la crònica aquí millor no?