LA CRÒNICA – Actuació a l’Aniversari dels Marrecs de Salt

Aquest passat diumenge vam actuar a la Plaça Lluís Companys de Salt. Per sort, ens va acompanyar un magnífic sol, després d’una intensa nit de pluja fet que preocupava, ja que una actuació sempre és més bonica poder-la fer en una plaça i no en lloc cobert. Doncs bé, com és habitual en les nostres cròniques primer descriurem la plaça on ens trobàvem i l’ambient que s’hi respirava, llavors ja hi serem a temps d’explicar si els castells van anar més bé o més malament. Podem dir que la plaça no estava malament, però era molt oberta i d’una forma una mica estranya. És molt bonic que les places siguin una mica més recollides, però bé, això no és més que una opinió d’allò més subjectiva. D’altra banda, imaginem que pels Marrecs representa una plaça més que emblemàtica pels esdeveniments històrics que hi han viscut, igual que pels Esperxats ho és el recinte de Barraques malgrat no ser tampoc el més òptim escenari casteller. Deixant de banda aquestes petites observacions, el que si podem afirmar és la manca de públic a la plaça. Sort que els Marrecs eren moltíssims i semblava que la plaça estava molt plena, perquè si s’hagués hagut d’emplenar només pels Tirallongues i els Esperxats allò hagués estat més buit que la butxaca d’un pobre. Abans de començar l’actuació, vam viure un emotiu moment pels Marrecs de Salt, quan es va inaugurar una placa al costat de l’ajuntament, per homenatjar l’actuació del passat Juliol, on van descarregar per primera vegada la torre de vuit folrada i al mateix temps, descarregaven també per primer cop tres castells de vuit pisos a la mateixa diada. 

Els de Salt, que eren aproximadament 150 efectius, com a amfitrions van ser els encarregats d’obrir l’actuació i ho van fer amb un pilar de 4 on l’enxaneta va pujar al balcó en honor a la placa que acabaven de destapar. El va seguir un 5 de 7, que es va mostrar ferm en tot moment. En segona ronda, portaven el castell més important de la jornada, la torre de set. El castell es va mostrar molt solvent, però a la descarregada un dels terços es va apuntalar una mica, però en cap moment la construcció es va veure perillar. Després, van encarar el segon 7 de 7 de la temporada, un castell preciós que els Marrecs van descarregar a la perfecció. Per últim, van acabar l’actuació amb un vano de 5. A la prèvia que vam escriure fa uns dies, pronosticàvem un possible castell de vuit per part dels de la camisa blava, però al final no el tenien com els hagués agradat i malgrat haver-lo passat net a assaig, van decidir no portar-lo. No dubtem gens, que per temps de flors d’aquí tres setmanes veurem els primers castells de vuit de Marrecs. A més, volem remarcar que l’actuació dels Marrecs, malgrat no contar amb un castell de vuit pisos, va ser una grandíssima actuació ja que els tres castells de set que van descarregar no presenten una execució gens fàcil. 

7 de 7 dels Marrecs de Salt

Els Tirallongues que per cert van arribar una mica tard, i això és motiu de “cese”! És broma Tirallongues, ens vau caure molt bé. I no patiu que en el que queda de crònica ja us deixarem pels núvols si cal. Doncs bé, van arribar amb unes seixanta o setanta camises, això va fer que decidissin no fer cap castell de set pisos. Això de desplaçar-se gaire, molts castellers ho portem fatal. Que si fes bondat el dia abans, aixecat ben d’hora, fes una bona estona de cotxe o bus, etc… Quina mandra no?  Deixant de banda aquestes tonteries que no podem evitar escriure, perquè sinó llegint les cròniques s’avorriria fins hi tot el que les escriu. Van començar amb un pilar de 4, seguit d’un tres de sis amb agulla molt femení, fet que ens encanta. Esperem que els Esperxats ho puguem fer ben aviat. Es va mostrar molt ferm en tot moment i presentava bones mides. En segona ronda, van encarar la torre de sis, castell que semblava més fàcil del que realment és, ja que el van completar amb moltíssima solvència. En tercera ronda, ens van mostrar un bonic tres de sis molt lleuger tant en el pis de segons com el de terços. Van tancar l’actuació amb pilar de 5 molt ferm, que amb el segon que tenien ja ho podia ser de ferm! A Esperxats ens en fan falta molts com ell!

Torre de 6 dels Tirallongues de Manresa

Els Esperxats vam arribar a salt amb una cinquantena o seixantena de camises. Vam iniciar el nostre torn amb un pilar de 4. El va seguir un tres de sis amb mides molt diferents tant a segons com a terces. És ven bé que aquests de la tècnica no miren res prim. Es va haver de treballar una mica, però es va mostrar bastant ferm en tot moment. En segona ronda, els de la blau-verda vam fer quelcom inèdit, un quatre de sis “maco”. Semblava que no arribaria mai el dia però es pot dit que presentava unes mides quasi perfectes i no es va moure en cap moment, increïble. A més, era un quatre molt lleuger ja que les terces del castell esperem que siguin quartes en un futur no molt llunyà, o potser més llunyà, això el temps ho dirà. Vam acabar la ronda de castells amb un tres de sis amb agulla, que malgrat tremolar una mica al moment de fer l’aleta es va descarregar sense dramatismes. Vam acabar l’actuació amb dos pilars de quatre, on les enxanetes ens van sorprendre amb dues aletes molt divertides (no explicarem com van ser, si les voleu veure ens heu de venir a guaitar en alguna plaça quan actuem), qui sap si patentaran una nova manera de fer les aletes.   

Segurament esperàvem una actuació una mica més lluïda per part de totes les colles. Però no hem d’oblidar que tot just comencem i ens queda moltíssima temporada a tots. Va ser un gran dia per agafar rodatge de cares a properes diades que arribaran. Per exemple tant als Marrecs com als Esperxats, el cap de setmana del 17 i 18 de Maig, se’ns presenten unes diades importantíssimes, on intentarem fer els castells més importants que puguem. 

En general, podem dir que va ser una diada molt fluida i els castells van anar molt ràpid, i vam poder passar un dia molt bonic. Agrair als Marrecs el dinar popular que van organitzar per les tres colles al seu local, on vam poder gaudir de divertits espectacles i d’un duet de músics que ens va fer passar una estona d’allò més entranyable. A més, comptaven amb uns seguidors incondicionals que en tot moment ho van donar tot. Un dia molt complert que vam poder compartir les tres colles.