'Thumbnail', 'size' => 'single-thumbnail', 'link_to_post' => false, 'image_class' => 'featured', 'attachment' => false ) ); ?>

La temporada confinada

Aquest no ha sigut un any gens normal. I els castellers de la comarca hem tingut un motiu més de frustració: no poder-nos trobar per compartir tots aquells moments que tant ens agraden al voltant del fet casteller.

Vam iniciar la temporada castellera el 7 de febrer, amb moltes ganes després de les vacances d’hivern. El nivell tècnic de les proves era l’esperat tot i començar una mica fluixos d’assistència. Vam poder celebrar un assaig compartit amb uns dels nostres fillols, els Guillats de la Selva. Teníem el turbo posat per arribar a la primera diada, el 8è aniversari de la Colla, a ple rendiment. Per intentar animar a més gent de la comarca a provar els castells, vam fer dos tallers a Porqueres: un al Centre Cívic amb Escambell i un altre a l’escola de l’Entorn. El dia 11 de març, a 3 dies de la primera diada, vam haver d’aturar fins a nou avís tota l’activitat castellera.

A partir d’aquell moment, com sabeu, la situació va ser complicada i molt canviant. Com que la primera idea era la d’un confinament amb data de caducitat, es va arrencar la iniciativa “Esperxats en forma” per mantenir el to físic necessari per quan fos possible tornar a fer castells. També es va organitzar un concurs de preguntes via Instagram i cada divendres d’assaig ens tocava recordar xifres, dades i anècdotes dels nostres primers vuit anys d’història. Com que la cosa semblava que ja començava a anar per llarg, la junta va dedicar molts esforços per reinventar-se i mantenir el contacte social entre els membres de la colla: un taller d’un punt de llibre per sant jordi, la celebració de la Confidiada, la primera (i esperem que última) diada virtual amb entrega de camises, castells, concerts i alguna sorpreseta més. Cap al mes de juny, i després de celebrar una assemblea extraordinària, vam començar a organitzar petites activitats presencials, sempre seguint la normativa del moment, com ara sessions de fitness, un cinema a la fresca, una passejada per Banyoles, un taller d’esports … Semblava que la situació millorava, però per la idiosincràsia de l’activitat castellera, sabíem que encara trigaríem una mica més a poder-nos tornar a tancar al local. Ens vam animar, també, i com no podia ser d’altra manera, per Festes d’Agost a Banyoles, i vam organitzar la projecció d’un documental casteller i un concurs per trobar el nostre pilar caminat, amagat per les diverses places de Banyoles. Coincidint amb la tornada a l’escola, vam comprovar que la situació no es va acabar de revertir, i ens hem quedat en aquest estat de parada indefinida fins a arribar a finals de novembre, quan en teoria ens tocava tancar la nostra temporada habitual.

L’aturada castellera no s’ha reflectit en una aturada de l’activitat de la junta d’enguany, que ha girat al voltant de 3 grans eixos. En primer lloc, la gestió habitual de junta: comunicació amb l’administració i amb altres entitats, la redacció de butlletins, el pagament de factures i el cobrament de quotes, i un llarg etcètera. En segon lloc, el manteniment del caliu de la colla en època de pandèmia i d’absència d’assajos i actuacions. Des del primer dia de desescalada, l’equip de junta ha intentat promoure activitats no castelleres per mantenir la cohesió entre els membres de la colla i evitar la desconnexió mental. I, finalment, la gestió – no habitual – de la situació extraordinària que vivim: s’han hagut de presentar previsions de pèrdues, justificar convenis sense despeses referents a actuacions, plantejar maneres sanitàriament aprovables de celebrar les nostres dates més subratllades del calendari… També – i preferiríem que no ho haguéssim hagut de fer mai – ens ha tocat donar el condol a les famílies que han perdut algú. En definitiva, tot i que ja és caure en el més repetit dels tòpics d’aquest malaurat 2020, direm que ha estat un any complicat, però des de junta volem agrair la motivació incansable d’aquells que, dins i fora de l’equip, han permès que la cosa seguís tirant. També volem agrair el suport econòmic per part dels ajuntaments de Porqueres i de Banyoles, així com el dels socis de la Colla, que, malgrat no haver-hi castells, han mantingut el seu compromís, sense el qual segur, ben segur, que hagués estat molt més complicat.

Com us podeu imaginar, el nostre estat d’ànim és complex. Tenim moltes ganes de tornar a fer castells, però no tenim ni idea de quan podrem tornar-ne a fer i amb quines condicions. Som optimistes i estem acumulant energia per tirar endavant el projecte quan ens donin llum verda. Tot i això, necessitarem una empenteta de tota la comarca per superar aquest moment complicat i estem convençuts que ens ajudareu a aconseguir-ho!!! Us esperem, tan aviat com puguem, al local per fer pinya amb nosaltres.