LA CRÒNICA – Plantada de l’Arbre de Maig a Cornellà del Terri

Actuar en solitari è molt bonic, molt prestigiós – sobretot quan tens la capacitat de fer tres castells de sis -, molt ràpid, etcètera, etcètera, etcètera… però desenganyem-nos… actuar en solitari è una GRANDÍSSIMA MERDA! No tens temps per anar a cardar un trago  d’aiga, ni per respirar l’aire pur que ens grada a alguns, no pots veure els castells per poder-los comentar constructivament a la crònica – haaaaaaaaaaaaahah – i per colmo, a Cornellà no podíem anar ràpid perquè havíem d’esperar que arribés el maleït i famós arbre assassí. Trending topic aquest cap de setmana.

Doncs sí família, vam arribar el dilluns de pasqua a la Plaça de Maig de Cornellà i tothom mirava enlaire – no pas per mirar si cauria un aigat o no – ja que tothom estava esfereït pels successos del dijous, no fos cas que ens cardessin algun pollancre – disfressat de pi – pel cap. Evidentment, un servidor el primer que va fer va ser anar a comprovar el forat on es planta l’arbre del Maig per analitzar els fets i poder elaborar teories – aviat i en primícia hi haurà la crònica de la Caiguda de l’Arbre –. Però a tall d’spoiler, res. Molt d’espectacle, molts quiebrus sota l’arbre caient, però estava tot controlat i preparat. Gat per llebre, com deia la iaia – tot i que la fama l’han ben guanyat, els listos! –.

En fi, centrant-nos en els castells, Esperxats ens marcàvem la data com a repte per poder fer tres castells de sis en solitari. Ràpid è dit, però poca è moco de pavo!!! Vam començar la diada com sempre, amb un pilar de quatre que no va tenir massa res més que molt treball a l’esquena. D’aquells avorrits que et venen ganes de donar alguna empenteta per posar-hi un xic d’emoció… total, la gent no ens mirava perquè esperaven el pollancre…

Tot seguit, vàrem arrencar la ronda de castells amb un tres de sis amb agulla – pulpete – amb moltes estrenes, sobretot al nucli… un castell que tampoc ens va portar masses problemes. Total, la gent seguia esperant l’arbre!

En segona ronda vam descarregar la segona torre de sis de la temporada, però al llorut que estàvem més sols que l’Enric Serarols al local un dimarts que no hi ha assaig!!! Es nota que aquesta torre s’ha treballat a foc lent, fent xup-xup…

Finalment tancàvem la ronda de castells amb un tres de sis molt tranquil i bonic, molt ben gravat pels companys de la televisió local, que van fotre un desplegament a plaça que semblava que fóssim a Sant Fèlix! Aprofitem l’avinentesa per felicitar-los, ens van agradar prou les imatges que ens vau treure!! Ara, així entre nosatres, crec que eren més ells que nosaltres…!!!

Per tancar l’actuació vam fer un o dos pilars de quatre – ja ni m’enrecordo –. Es va anar dilatant tot per esperar l’entrada a plaça del tronc que è més famós que el tió de Nadal, a dia d’avui!!! En fi, Cornellà del Terri mola, té lloc al maps, és la població on vam estrenar els castells bàsics de set i cada dos anys ens donen butifalls… en el fons, ens estimem aquest poblet dormitori!

Per cert, comencem a gestionar les contractacions per l’any vinent d’aquesta diada. Sabem que totes les colles friseu per veure la caiguda i l’aixecada de l’arbre… escoltem la millor oferta i estem oberts a tot!