LA CRÒNICA – Corpus a Mont-Ras
El diumenge 18 de Juny vam viure el dia de la marmota. Van anar fins a Mont-ras a fer una nova actuació de Corpus (una setmana després de la de Vilavenut), aquest cop amb els Minyons de Santa Cristina. Feia exactament la mateixa calor sufocant, i actuàvem en un indret amb exactament la mateixa escassetat d’ombra. Però alguna cosa n’havíem après de Vilavenut i els nostres companys Capgirats: Vam comprar xiu-xius d’aigua per anar-nos ruixant de tant en tant com aquell que ensulfata les tomaqueres. I la nostra magnífica junta no es va aturar aquí! Va portar unes neveretes amb síndria tallada a trossets per anar-nos refrescant i alimentant! BRAVO!
Els de Santa Cristina d’Aro van començar la diada amb un bon pilar de quatre, mentre nosaltres ens ho miràvem… Sempre anem tard! En rondes de castells, els Minyons van tenir una diada d’aquelles complicades en què no et surt res del dret. Van fer dos intents desmuntats de tres de sis i un intent desmuntat de torre de cinc. Vam estar investigant sobre si hi havia alguna raó per la qual els havia passat això, i ho vam acabar descobrint (ens ha costat una mica, per això ha trigat tant aquesta crònica): Els Minyons de Santa Cristina són uns castellers de ferro. Però de ferro forjat, d’aquell del bo! I ja sabeu què passa amb tots els metalls, que es dilaten quan fa calor! I per això els castells els quedaven una mica més oberts que de costum i no els van veure del tot clars. Van acabar la diada amb un altre pilar de quatre ben eixerit i finalment amb tres pilars de canalla.
Nosaltres vam començar amb un pilar de 4 “Rodalies”, d’aquells que arriben sempre ben tard! De fet, hi ha qui diu que vam començar amb un pilar de dos, i que al cap d’una estona en vam fer un de quatre.
Pilar de 2 d’Esperxats, amb estrena d’enxaneta
Vam arrencar les rondes de castells amb la torre de sis. Era ja la quarta de l’any i ja és la temporada que n’hem fet més! Això demostra que és un castell que tenim consolidat, i que allò que era el màxim castell que teníem els Esperxats i que ens costava tant ha passat a ser un castell que podem portar a qualsevol plaça i ens ajuda a completar actuacions amb tres castells de sis. Tot i això, va ser segurament la més moguda de les quatre que hem fet fins ara i per tant tocarà tornar a treballar-hi ben aviat!
La 4a torre de l’any, a la bonica plaça de Mont-ras
En segona ronda vam completar el tres de sis amb agulla. També el quart de l’any i ja en portem tants com l’any passat! Aquesta temporada és un castell que ens està servint per anar treballant el tronc del que esperem que sigui el nostre primer tres de set tornant de vancances. Tot i això, aquest castell no va mostrar la fermesa desitjada i per tant ens queden deures i molta feina per fer encara! Sense patir per cap caiguda, va ser un castell llarg i que va ser una mica remenat en tot moment.
Un altre 3 amb agulla al sarró
I per acabar un últim castell de sis, el tres de sis. I si l’anterior hem dit que va ser una mica mogudet, aquest no ho va ser gens ni mica! Estava de postal! Des del principi del castell el tronc va trobar una bona mida i la pinya va quedar súper ben compactada. I amb aquests dos ingredients claus a lloc, no hi ha castell que es pugui resistir!
El 3d6 va ser el castell més parat de la diada
Per tancar la diada vam fer un últim pilar de quatre. Penseu que feia molta calor i que les ganes d’acabar ens farien córrer i fer el pilar quan toca? Doncs no! Un altre pilar “Rodalies”.
I per veure si n’aprenem, un altre cop els Minyons amb el pilar carregat i nosaltres amb el segon sobre pinya
