LA CRÒNICA - Santa Tecla a Cassà de la Selva

LA CRÒNICA – Santa Tecla a Cassà de la Selva

El dia 25 de Setembre havíem d’actuar a Cassà de la Selva en motiu de la fira de Santa Tecla. El matí alguns esperxats van anar fins a Sant Feliu de Guíxols a donar un cop de mà als companys dels Minyons de Santa Cristina. Després dels castells, una mica de picnic a la platja, parar una mica el solet, i cap a Cassà per la segona part de la jornada. Poc s’esperàven el que passaria… Aquell dia va caure el diluvi universal, i vam haver de traslladar l’actuació al pavelló de Cassà. Anul·lar l’actuació no era una opció, aquell dia teníem l’objectiu d’estrenar la torre després de tota una temporada assajant-la. Però bé, anem a pams.

Els Castellers de les Gavarres van començar la seva actuació amb un bon pilar de quatre. Tot seguit, un dels millors moments de la diada. Els nostres fillols van fer el tercer tres de sis de la seva història, el primer en una actuació on compartíssim plaça (o pista de pavelló, és igual!). Moltíssimes felicitats! A segona ronda van fer un vano de quatre (un pilar de quatre flanquejat per dos pilars de tres al seu costat) i a tercera una torre de cinc neta que semblava una foto. Es veia que ben aviat la podrien posar sobre una pinya. En ronda de pilars, una d’aquelles coses que ens agrada tant als Esperxats, fer més pilars del compte perquè pugui participar el màxim de gent en posicions diferents. Van fer primer dos pilars de quatre, i després dos pilars de tres de canalla. Va ser bonic poder veure la nostra canalla donant-los un cop de mà a les pinyes. AIXÍ SÍ! Des de ben petits donant cops de mà a la resta de colles de la plaça.

Nosaltres vam començar amb dos pilars de quatre que van servir, com de manera habitual aquesta temporada, per estrenar més canalla. Tenim molt clar que el futur de la colla passa per la gent de dalt de tot, pels més menuts!

29686478564_a423093b22_o

2 Pilars de 4

Vam començar les tres rondes de castells amb un magnífic cinc de sis. Un cop més, servia per estrenar gent a noves posicions. Era ja el tercer de la temporada, i el segon que fèiem fora de casa. Les coses pintaven molt i molt bé!

5d6 dels Esperxats

5d6 dels Esperxats

Arribava un dels moments esperats de la diada. Per primer cop aquesta temporada portàvem la torre de sis a plaça. L’havíem assajat molt i hi teníem molta confiança, però es notava també el rum-rum de tensió i nervis de la colla. Es va fer un silenci sepulcral i la torre anava pujant bé. Amb la col·locada de l’acotxadora, la torre va començar a tremolar una mica però sabíem que tot i així la podíem treballar. La travessada de l’anxaneta va ser bona però la torre ja anava una mica massa al límit, i amb la sortida de l’acotxadora l’estructura va cedir. Així doncs, la torre va quedar només carregada. La caiguda no va ser exageradament greu, però algun casteller va quedar tocat.

La moral, però, no hi havia de quedar gens de tocada, i vam aixecar-nos per poder refer-nos ben aviat. Teníem un quatre de sis preparat en tercera ronda, i tot i que implicava fer algun canvi d’última hora, sabíem que era vital espolsar-nos el mal regust de la caiguda. I això és una cosa que potser fins ara ens havia costat, però aquell dia vam demostrar de quina pasta estem fets els Esperxats, i que mica en mica ens anem fent grans i aprenem a superar les dificultats i els entrebancs.

4d6 en tercera ronda

4d6 en tercera ronda

Per acabar, vam acomiadar-nos de la diada amb dos pilars de quatre, un dels quals va caure un cop ja s’havia carregat. La caiguda, aquest cop va quedar com a anecdòtica, però quedava clar que aquell dia no era el nostre millor dia, i que d’alguna manera, notàvem el xàfec que estava caient a fora.

29686144173_b35284fc9a_o

Últims 2 pilars de 4 de la diada