LA CRÒNICA - DIADA DE LES COLLES DEL NORD

LA CRÒNICA – DIADA DE LES COLLES DEL NORD

El diumenge 22 de maig vam actuar a Quart en motiu de la 5ena trobada de les colles del nord. Bé, això de colles del nord… Érem les colles gironines, però ja se sap, els de Girona ens agrada això de sentir-nos importants. Amb l’excusa del seu 20è aniversari, els Marrecs van decidir tornar a organitzar aquesta trobada (que feia alguns anys que no se celebrava). Esperem que a partir seguim totes les colles amb ganes d’organitzar-la i la puguem celebrar durant molts anys.

Érem set colles: Castellers de les Gavarres, Marrecs de Salt, Minyons de Santa Cristina, Castellers de Figueres, Xerrics d’Olot, Vailets de l’Empordà i nosaltres. Això feia que la gestió de la diada fos una mica especial. Es van dividir totes les colles en dos grups. Totes les colles d’un grup actuaven de manera simultània mentre la resta de colles de l’altre grup els ajudava a les pinyes. A més a més, cada colla tenia un comodí, un castell que podia demanar de fer completament en solitari, assegurant-se així una bona col·laboració a la pinya. A nosaltres ens va tocar al grup B. Com deia el nostre tuiter: “Som al grup B! B de binga ba! B de Bendetta! B de vurros… ‪#AiSenyor ‪#alnordfempinya”.

Ens va fer especial il·lusió poder actuar en una mateixa plaça amb els nostres dos padrins i els nostres fillols!

Com comprendreu, va ser una jornada amb un munt de castells, i no els repassarem pas tots. Però sí que en destacarem alguns dels més espectaculars i algunes de les curiositats aquestes que quan les veus dius… “És carn de crònica..!”.

XERRICS:

Els Xerrics van entrar a plaça amb un pilar de 4. Van continuar amb el cinc de sis, el tres de set i la torre de sis. Per acabar un pilar de cinc.

MINYONS:

Els Minyons van fer un pilar de quatre per començar. En rondes de castells van fer el quatre de sis, la torre de sis i el tres de sis. Van acabar amb un altre pilar de quatre.

MARRECS:

Els marrecs portaven com a objectiu a Quart la primera tripleta de 8 de la temporada. Això implicava la primera torre de vuit amb folre. Evidentment va ser el castell que van decidir fer en solitari. Van muntar el peu, i es van començar a enfilar. Però quan es van col·locar els quarts, van veure que no acabaven de tenir una bona mida i van decidir tirar-la avall. És un castell molt delicat i qualsevol petit detall pot fer decantar l’èxit o el fracàs del castell. A la segona, els quarts ho van veure bé i van decidir tirar-lo amunt. El castell va pujar una mica més remenat del compte i es va anar deformant amb l’entrada dels dosos i l’acotxadora. Finalment, amb l’entrada de l’enxaneta, l’estructura va cedir. I va quedar un espai per la polèmica. No es va veure aleta, però ningú acabava d’estar segur de si l’enxaneta havia recolzat el segon peu (que és el que marca que el castell ha estat carregat) o no. Des dels canals oficials de Marrecs i des de la CCCC es comptabilitza com a carregat, però ens va semblar sentir que l’enxaneta deia que no havia acabat de posar el peu. Però bé, polèmiques a part, el castell més gros de la diada va ser molt impressionant.

La seva actuació va començar amb tres pilars de quatre. Tot seguit van fer el tres de vuit, la polèmica torre de vuit amb folre i el quatre de vuit. Van acabar amb dos pilars de cinc.

GAVARRES:

Dels castellers de les Gavarres destacarem el seu gran sentit per la innovació. Ens sentim orgullosos de ser els seus padrins veient que han après el veritable sentit de fer castells: l’espectacle. Però no només això, sinó que van fer una cosa que no havíem vist mai! Era el moment de la torre de cinc, el castell sobre pinya que porten treballant des de fa temps. Amb l’acotxadora col·locada, no ho van acabar de veure clar i van decidir tirar avall. Però una dos va tenir ganes de fer-ho molt aviat. Estava cansada. Total que va decidir asseure’s sobre les espatlles del segon. L’altre dos se la va mirar amb cara d’incredulitat, i va dir alguna cosa com: “AAAAA L’IGUAAAAL!!! JO TAMBÉEEE!!!”. Una imatge ben divertida, la de l’acotxadora sortint de la torre amb els dosos asseguts sobre els segons. Tot seguit la van repetir i aquest cop, malgrat la decepció evident que sabien que ens provocaria, van decidir fer-la com manen els cànons i la van descarregar amb molta solvència.

Els castellers de les gavarres, després d’entrar a plaça amb un pilar de quatre, van fer el tres de cinc amb agulla net, la torre de cinc i el tres de cinc net. Ens va semblar sentir que era la primera actuació sense acotxaneta a cap castell, és a dir amb acotxador i enxaneta a tots. Felicitats fillols!!! A veure si ben aviat podeu pujar tot això sobre una bona pinya!

VAILETS:

Els vailets van fer allò que comencem a conèixer com a “vailetades”. Ja sabem que són una colla molt atrevida que fan castells sempre al límit de les seves possibilitats, a vegades, al nostre humil entendre, arriscant una mica més del necessari. El cert és, però, que a vegades els surt bé i salven alguns castells quan sembla totalment impossible. És el que els va passar amb el quatre de set amb agulla. El castell va pujar una mica remenat, però amb l’entrada d’acotxador i enxaneta allò semblava una gelatina. El més espectacular, però, va ser el pilar. Un cop desmuntat el quatre, l’agulla va aguantar unes fuetades increïbles! No sabem ben bé com se’n van sortir… Recordem que tenen una plaça molt propicia als “cantos” de les monedes… Estan entrenats. Després van voler repetir sort amb el tres de set amb agulla, però en aquest cas, quan s’estava encara muntant l’estructura, l’agulla ja patia i es movia, i al final el castell va cedir abans de l’aleta.

La seva actuació va acabar de la següent manera: pilar de quatre per sota, quatre de set amb agulla, intent de tres de set amb agulla, tres de sis i finalment pilar de cinc.

FIGUERES:

De figueres volem destacar el que havia de ser el segon set de set de la temporada. Després de descarregar un cinc de set impecable (el cinquè de l’any ja!) tot feia pensar que el set seria similar. Després d’un intent desmuntat, van decidir fer-lo tirar amunt. Un cop carregat el quatre i quan l’enxaneta feia la travessada cap al tres, l’estructura del quatre es va enfonsar i amb ella tot el castell.

Els Castellers de Figueres van començar amb tres pilars de quatre. A continuació van fer el tres de set, el cinc de set, l’intent de set de set i el quatre de set. Van rematar l’actuació amb un vano de cinc.

ESPERXATS:

Arribem finalment al que ens interessa de veritat! La nostra actuació. Es nota que al Pla de l’Estany ens agafem les coses en calma, perquè la ronda conjunta de pilars d’entrada la vam fer sols, després de la resta (exceptuant els nostres fillols, que ens volen seguir els passos). Vam fer un magnífic pilar de quatre saludat.

27116784740_b54f2e7377_o

pd4 saludat

A continuació vam optar pel quatre de sis amb algunes estrenes. La veritat és que el castell no va tenir gaire res destacable. Semblava una foto! Sí, ho heu llegit bé. És un quatre d’esperxats i no li dediquem una crònica sencera… “Hay que ver, menudo lío!”.

26784823064_5661cc3f4a_o

4d6 dels Esperxats de l’Estany

En segona ronda era el moment del tercer cinc de sis de la temporada al mes de maig, el segon fora de casa! Es va muntar la pinya, i un cop van pujar els segons, van detectar una diferència d’alçades considerables i vam decidir fer una modificació. Després de girar l’orientació del castell fent us de la baixada de la plaça, les alçades dels segons es van igualar, i les terces del tres es van col·locar. Creiem que els nostres grallers tenen una bola de cristall o algun estri per veure el futur, ja que es van esperar a començar el toc de gralles (sabien que alguna cosa passaria). Des de pinya es va demanar que es desmuntes el castell de nou i així ho vam fer. Veient que la diada s’allargava i que teníem un parell d’efectius tocats per les caigudes de les altres colles, vam decidir saltar la ronda i no fer cap castell.

Finalment, en última ronda vam fer un tres de sis. Era el mateix tres que havia caigut uns dies abans a la diada de Porqueres. Aquest any ens agrada treure’ns ràpid l’espina de les caigudes, i creiem que aquesta és la millor manera de donar confiança a la colla: demostrar que les coses es fan bé i ens surten, però que a vegades passen petits accidents inevitables. Com era d’esperar, el tres de sis es va descarregar amb molta facilitat, i estava clavadíssim.

26785265953_9e7a69d078_o

3d6 de la colla

Per acabar l’actuació vam fer un últim pilar de quatre.

27116425220_4314f7450a_o

Últim pd4 de la diada

La trobada encara va veure l’aparició d’una vuitena camisa. Una camisa ataronjada desconeguda per molts. Era ni més ni menys que la camisa més antiga de les colles gironines! I és que una mica abans dels Marrecs de Salt, els Castellers de l’Albera fundaven la primera colla castellera gironina a la Jonquera. Va ser una colla que va fer castells com el pilar de cinc, el tres i el quatre de set, i el quatre de set amb agulla carregat. Finalment, es va dissoldre l’any 2002.

Com a homenatge, alguns Castellers de Figueres (amb membres que havien format part de la colla desapareguda) es van posar les camises taronges i van alçar un pilar de 5, flanquejat per dos pilars de quatre liles. Una bona manera de tancar la diada.

La diada va acabar de manera multitudinària amb un dinar popular al local social de Quart i amb un concert de Jaume Barri.