LA CRÒNICA – Actuació Barraques de Banyoles
El passat diumenge 25 d’Octubre arribava un dels dies més especials pels Esperxats de l’Estany, una de les cites que més esperem al llarg de tota la temporada. A part de destinar-hi molts esforços per tal de tirar la barraca endavant també intentem fer una de les actuacions més lluïdes de l’any. Aquest any hi actuàvem amb la Colla Castellera de Figueres amb qui hi hem actuat en aquesta plaça els últims tres anys i la Colla Castellera Nyerros de la Plana, amb qui compartíem aquest recinte per primer cop. Com cada any, havíem començat a planejar aquesta actuació des de feia mesos i arribàvem amb un objectiu molt clar, de fet, tant clar com en l’actuació de la diada de bateig, que va tenir lloc a les barraques de Porqueres aquest passat mes de maig, assolir la millor actuació de la nostra història. En aquest sentit no tenim gaire clar que significa assolir la millor actuació de la nostra història. Es tracta de desmuntar el màxim nombre de castells? Perquè si per l’actuació del bateig ja sortíem triomfadors amb dos intents desmuntats, aquesta vegada ens vam coronar (ens referim a nosaltres, no pas als castells).
Som conscients que les persones acostumades a llegir-vos les cròniques probablement esteu esperant aquesta crònica amb candaletes i tal com va anar l’actuació potser espereu més del que nosaltres us podríem oferir. Per aquest motiu no ens atrevim a escriure-la nosaltres sols aquesta crònica i no serem les persones que us narraran els castells que les esperxades i els esperxats van fer aquest diumenge (bé, afirmar que els esperxats vam fer castells aquest diumenge és quelcom bastant atrevit).
Abans però, explicarem nosaltres mateixos com els hi va anar a les altres colles. Començarem per la Colla Castellera de Figueres, la nostra colla padrina. La temporada que estan realitzant és de somni, i castells límit per ells com poden ser els castells de 7 amb agulla els estan realitzant a la majoria de les places on actuen. A més, cada any amb vingut amb tot el que tenien al recinte de barraques i aquest any no n’ha estat una excepció. Van iniciar la diada descarregant dos pilars de quatre simultanis sense complicacions. Van obrir la ronda de castells descarregant un 3 de 7 que abans de l’entrada de la canalla es va obrir al pis de terços i seguidament després de l’aleta es va haver de treballar de valent als pisos de terços i quartes. Malgrat això el van poder descarregar demostrant que saben treballar els castells quan aquests ho requereixen. En segona ronda ens van portar el castellot de la diada, un castell que anys enrere només se’l plantejaven en les seves diades més importants que duien a terme a Figueres. Estem parlant del 4 de 7 amb l’agulla, podem dir que l’estructura del quatre va pujar segura tota l’estona i aquesta es va carregar sense problemes, seguidament es va anar a desmuntant el castell fins a quedar el pilar sol, moment en què es va haver de treballar una mica la descarregada però el castell es va mostrar molt parat en tot moment. Finalment, van acomiadar-se amb un 4 de 7 molt tranquil. Per acabar, ja en ronda de pilars van descarregar un bonic vano de 5.
Pel que fa a la Colla castellera Nyerros de la Plana, ja hem esmentat anteriorment que era la primera vegada que venien al recinte de Barraques de Banyoles (almenys a actuar, segur que a títol individual ja s’hi havien deixat caure abans ja que semblen una colla bastant “fiestera”). Van començar la ronda de pilars descarregant un pilar de quatre. En primera ronda van descarregar un 3 de 6 una mica lent durant la seva execució però que es va descarregar plàcidament. En segona ronda van muntar un 4 de 6, aquest va mostrar unes mides estrambòtiques sobretot a nivell de terces, pis que a mesura que el castell avançava s’anava tancant de manera important, donant a entreveure la complicitat entre les integrants del pis ja que deduïm que tenien moltes ganes d’abraçar-se. Després de desmuntar-lo (segurament es volien solidaritzar amb nosaltres veient com anaven els “tiros”), van decidir aparcar-lo un moment i fer abans el 3 de 6 amb agulla. El castell va tremolar en alguns moments però es va descarregar tranquil·lament. En tercera ronda van muntar altra vegada el 4 de 6, les mides del qual no van canviar molt respecte el primer. Aquest fet, va provocar que s’hagués de treballar de manera molt important sobretot al pis de terces, malgrat això, i després d’un enorme esforç per part de tots els nyerros i les nyerres van poder descarregar el castell. En ronda de pilars van descarregar un preciós pilar de cinc.
Ja us hem explicat que no ens veiem en cor d’estar a l’alçada dels esdeveniments que vam protagonitzar els esperxats aquest diumenge. Per aquest motiu, hem decidit que ens explicaran els castells (o castell) tres persones qualsevols que podrien haver assistit a l’actuació d’aquest diumenge i que no estan acostumades a veure castells. Segurament us sobtarà i d’entrada us semblarà una mica peculiar tot plegat, però bé, hem arribat a la conclusió que a diades sorprenents, cròniques estrambòtiques. Però no us preocupeu seguirem l’acurat rigor amb què duem a terme les nostres cròniques, i per això aquestes persones existeixen i se’n va enregistrar degudament l’audio dels seus comentaris durant tota l’actuació. Ni molt menys són persones inventades, ja sabeu que les cròniques estan caracteritzades per una enorme objectivitat i no les narrem com si d’una novel·la fantàstica es tractés. És per això que us presentarem a en Biel, la Clara i l’Antonio. La Clara és la mare de l’Antonio i en Biel és un amic de l’Antonio. El passat octubre l’Antonio i la Clara van anar a veure castells al recinte de barraques per primer cop i van quedar al·lucinats en veure tots els castells d’aquell dia. És per això que aquest any hi van voler tornar i a més, l’Antonio tenia ganes que en Biel veiés els castells per primera vegada. La Clara però, de tant en tant ha vist alguna diada i sap alguna cosa de castells. Dit i fet, després del tradicional dinar de St. Martirià, ja que tots viuen a Banyoles i el diumenge la majoria de les famílies Banyolines solen dur a terme un dinar d’aquests on no hi falta ningú, van desplaçar-se fins al recinte de barraques. Aquest any van arribar-hi més puntual que l’any anterior i és per això que van poder veure la diada des del seu començament.
Biel: Mireu, mireu! Els verds estan fent una rotllana!!
Clara: No és una rotllana Biel, això vol dir que tanquen la pinya i que l’actuació està començant!! A més, has de saber que els Esperxats de l’Estany van vestits de blau-verd i no de verd, es veu que si els dius que la camisa és verda s’enfaden.
(En aquest moment els esperxats tanquen la pinya del pilar caminat i el segon del castell es col.loca al damunt)
Antonio: Aquest és aquell castell que es mou com el de l’any passat?
Biel: Tots els castells es mouen no? És impossible fer-los sinó!
Clara: Crec que sí que és el mateix. I no Biel, es refereix a que el castell caminarà.
(En aquest moment es fa l’aleta del castell, la pinya s’obre una mica i a ritme de les gralles el pilar comença a caminar)
Antonio: A veure si aquest any li fan fer una volta sencera i no com l’any passat que el van girar una mica i la nena quasi cau a terra pobreta.
Biel: Perquè l’han parat aquí? No volien anar més lluny?
Antonio: Jo penso que ho han fet perquè hi havia les banderoles al davant i tenien por que la nena se les emportés.
Biel: Potser ho han fet perquè hi havia massa gent el davant no?
Clara: Segurament només volien arribar fins aquí, però el que no entenc és perquè no el giren, semblava que no es bellugava gaire.
Biel: Ja, així és impossible que hi hagi emoció.
Clara: Tranquil, queda tota l’actuació per endavant i els esperxats sempre tenen alguna sorpresa guardada.
(Minuts després de descarregar el pilar caminat es va tancar la pinya de la torre de sis).
Biel: Com ha dit que es diu aquest castell la persona que parla pel micròfon?
Antonio: És una torre de sis, oi que si Clara?
( l’actoxadora es col.loca)
Clara: Si, però ara feu silenci perquè l’enxaneta està a punt de fer l’aleta.
Biel: Però l’enxaneta no havia de travessar per l’altre costat o l’aleta es fa d’esquena?
Clara: Això és un intent desmuntat.
Antonio: Però ara la tornaran a provar?
Clara: Ostres, la veritat és que jo no sé què faria. És una decisió complicada.
Intent desmuntat de torre de sis dels Esperxats de l’Estany
(Es munta per segona vegada la pinya de la torre de sis)
Biel: Que bé, la tornen a fer, tinc ganes de veure-la!
Antonio: Ai, ai!! Han dit avall, cauran!!!
Clara: No, precisament ho han dit per evitar una possible caiguda. A vegades s’ha de ser prudent.
Biel: Un altre, un altre!!!!!!!!!!
Clara: Ja l’han desmuntat dues vegades, no crec que la tornin a provar.
(Després que Nyerros de la Plana hagi realitzat la seva ronda de castells, esperxats munta la pinya del cinc de sis)
Biel: Mireu, la tornen a provar però amb tres persones més al costat!!
Clara: No, Biel. Això és un cinc de sis, és un castell que té dues estructures enganxades, un tres i una torre.
Biel: Oh, que bé! Almenys podrem veure una torre!
(Peu desmuntat de cinc de sis)
Antonio: O no…
Clara: La pinya del cinc de sis és més difícil de quadrar i és molt normal desmuntar-la un cop abans de fer el castell.
Biel: Un altre, un altre!! Puja molta gent de cop, que guai!
Antonio: Va que això promet!
Biel: Perquè crida tant aquell noi? S’hi deixarà la veu al final!!
Clara: Aquest noi és la persona que porta el castell. I si, crida molt!
Antonio: Jo no hi entenc, però un tres no ha de tenir forma de tres?
Biel: I no estava enganxada la torre?
Clara: En teoria si, però ja us he dit que els esperxats sempre en tenen alguna de guardada!
Biel: Han fet una aleta! I una altra!!!
Antonio: Per això he tornat a venir aquest any, perquè si alguna cosa tenen els esperxats és que els castells els defensen el que no està escrit.
(els esperxats celebren el castell cantant efusivament el seu himne)
Cinc de sis descarregat per part dels Esperxats de l’Estany
Clara: Com es nota que el necessitaven, segur que ara tot va de pujada.
Antonio: Quin castell és aquest, l’any passat no el varen fer oi?
Clara: Tens raó, no el van fer. És un 4 de 6 amb agulla i només l’han descarregat 3 cops en tota la seva història.
Esperxat espontani: Només l’hem fet dues vegades aquest castell, la primera no conta, són els pares!
Antonio: Sempre n’hi ha algun que no gira rodó…
(Després de pujar les terces del quatre de sis amb agulla, el segon entra a l’agulla)
Biel: Però que hi fot aquell allà al mig, no l’esclafaran si el castell cau?
Clara: No, Biel! És la persona que farà l’agulla, aquesta consisteix en un pilar com el que hem vist al principi però sense caminar-lo.
Antonio: Sempre té aquesta forma un 4 de 6 amb agulla?
Clara: No, les persones que estaven a dalt no tenien una forma de quadrat com ha de tenir correctament aquest castell i per això l’han desmuntat.
Biel: Querai, si que desmunten castells no? Ho fan per donar-hi emoció?
Clara: No Biel, però no donis aquests ànims que ara segur el faran!
Antonio: Voleu dir? Aquesta gent té un mal dia…
(Els segons del 4 de 6 amb agulla tornen a estar damunt la pinya)
Biel: Si el tiren amunt és perquè ara ja té forma de quadrat?
Antonio: Jo el veig igual que abans.
(segon intent desmuntat de 4 de 6 amb agulla dels esperxats de l’estany)
Biel: Un altre, un altre!!!
Clara: Crec que no hi tornaran Biel, a vegades les coses no surten com es voldria.
Biel: Si hi tornen segur que el faran!
Antonio: Si Biel..
(Es munta la pinya del pilar de cinc)
Clara: Això és un castell molt difícil, es diu pilar de cinc!
Biel: Ostres, l’enxaneta ha aixecat la mà com si matés una mosca i s’ha bellugat molt, a més, no?
Clara: Calla Biel, que s’ha de fer silenci!! Vaaaa, que és vostre!!!
Biel: Què heu dit que era aquest castell? Un pilar de cinc?
Antonio: No sé que era Biel, però el que si t’asseguro que era, és èpica.
Clara: El que era això és com fan els castells els esperxats, defensant-los al límit inclòs en un dia com avui!
Pilar de cinc descarregat pels Esperxats de l’Estany
Biel: Ja estan ara?
Clara: No, falten els pilars de les altres colles i 3 pilars de quatre dels esperxats.
Antonio: Doncs que s’espavilin que tinc molta gana!
Biel: Que guai, aquests tres pilars han fet la onada!!
Clara: No era una onada Biel, no han pujat sincronitzats que no és el mateix!
Antonio: Em van agradar més l’any passat, no sé pas si tornaré l’any que ve!
Biel: Però què dius, jo m’ho he passat pipa. Potser no han fet una actuació molt bona, però t’asseguro que amb aquests els esperxats és impossible avorrir-se.
Clara: Oi tant si tornarem. I jo potser m’hi apuntaré hi tot
Antonio: Però que dius beneita, si han desmuntat gairebé tots els castells i no han caigut de miracle!
Clara: I no has vist com fins hi tot amb les coses complicades han celebrat el castell i tothom s’hi ha deixat la pell? I no heu vist com després d’aquesta actuació han aconseguit descarregar un pilar de cinc, que feia temps que no el feien? Doncs això, és el que el fa diferents!
Antonio: Sempre m’acaba convencent aquesta noia…
Biel: Crec que jo també m’hi apuntaré l’any que ve!
Ara que ens l’hem llegit potser ens hem passat amb tanta fantasia i amb diàlegs estanys, però ja sabeu que després d’actuacions que no van com voldríem ens encanten les cròniques fora de lloc i sense massa sentit per intentar fer-nos uns riures de tot plegat! Per això volem donar les gràcies a les persones com en Biel, la Clara i l’Antonio que van fer que el recinte de barraques gairebé s’omplís i van aguantar tota l’actuació encara que aquesta no anés com ens agradaria. També a les dues colles que ens van acompanyar en aquesta diada i van portar-hi els màxims castells que van poder dins els seus respectius contextos. Només afegir que l’any que ve tornarem a fer castells en aquesta plaça, la nostra plaça, una plaça que malgrat no sigui la més còmode de les places nosaltres ens l’estimem amb totes les forces, així que prepareu-vos per l’any que ve que segurament tindrem moltes coses a dir.
Estic indignat/da
Aquesta setmana no hi ha hagut cap estic indignat i no entenem perquè, de motius no en faltaven. Esperem que en les properes actuacions desperteu una mica la vostra imaginació i us indigneu tant com podeu que sinó ja veieu que les cròniques no són el mateix! Val a dir que ens podem indignar nosaltres perquè només tenim algunes fotos i ens en falten, per això quan les tinguem totes les adjuntarem!
