ACTUACIÓ A LA DIADA DE SANT PERE A FIGUERES

Aquest passat diumenge 28 de Juny vam actuar a Figueres en motiu de la diada de Sant Pere. Les colles que vam participar en la diada vam ser:  La Colla Castellera de Figueres, els Castellers de Terrassa, els Xerrics d’Olot i els Esperxats. La diada es va celebrar a la rambla (no patiu que l’esfondrament que va provocar el temporal de l’any passat ha estat arreglat, tot i que dins la riera Galligans segurament haguéssim estat més frescos). Primer de tot, ens veiem obligats a agrair a uns convidats de luxe que van fer possible el fet de dur a terme aquesta diada ja que sense ells, de ben segur que no hauria estat possible. Estem parlant dels arbres de la rambla, us assegurem que sense la seva ombra hagués estat impossible actuar i gairebé a tots ens hauria agafat un patatum o “patatús” (com ho dieu vosaltres?). El fet és que actuar a dos quarts de dotze del migdia a l’estiu fa de molt mal dir. Seguint en la contextualització de la diada, hem de comentar un canvi en el format d’aquesta respecte al que estem acostumats en les diferents actuacions on hem participat.  Abans de res volem dir per avançat que ho explicarem de manera totalment objectiva sense deixar entreveure cap mena de comentari tendenciós. Estem parlant del protocol d’actuació elaborat per a les colles tarragonines, protocol que podríem batejar com a abecedari:

  • A fa pinya a B i C, munta pinya quan D fa el castell.
  • B fa pinya a C i D, munta pinya quan A fa el castell.
  • C fa pinya a D i A, munta pinya quan B fa el castell.
  • D fa pinya a A i B, munta pinya quan C fa el castell.

Fa mal d’ulls i mandra només de llegir-ho, veritat? Doncs imagineu-vos si ho heu de posar en pràctica i seguir-ho en cadascuna de les rondes. No diem que no pugui funcionar i tingui molts avantatges, sobretot en l’agilització d’una diada. El tema és que a les comarques gironines som més de camp que de palau, i això que ens diguin com hem de fer les coses no ens agrada gaire (sense anar gaire lluny podeu recordar els castells realitzats pels Esperxats de l’estany a les barraques de Banyoles 2014). Deixant de banda que a nosaltres ens agrada anar a fer pinya quan volem, segurament la opinió està condicionada per l’ordre de l’actuació. Mentre Figueres feien els seus castells, nosaltres muntàvem la pinya. No ens vam poder posar sota els castellots que els nostres padrins van realitzar aquest diumenge i gairebé no els podíem veure i això ens va indignar de manera espectacular. Semblàvem la Jove o la Vella de  Valls quan mira els castells de l’altra colla sense posar-se a la pinya. Doncs el que dèiem, només us volíem explicar el petit canvi en el format d’aquesta per fer-vos una idea de com funciona el protocol si no vàreu assistir a la diada, sense que aquesta explicació intenti condicionar la vostra opinió. S’ha de dir que la diada va començar a dos quarts de 12 i a la una ja havíem acabat o sigui que ràpida ho va ser i això pot ser un punt a favor. D’altra banda però, volem afegir que ens van arribar diversos “estic indignat” de paraula o a través de coloms missatgers, de diversos bars i restaurants de la zona trobant a faltar els castellers que aprofiten el buit legal en les actuacions i els moments “morts” mentre una colla munta la pinya per anar a buscar una beguda a algun bar de la zona. Aquesta vegada però, aquest fenomen no es va succeir ja que no hi havia temps material per fer-ho. Podríem afirmar que si el protocol s’instaura a totes les ciutats catalanes, podríem parlar de l’enfonsament de molts petits bars i restaurants degut a la manca de castellers assedegats cada cap de setmana.Com que avui estem molt protocol·laris farem la crònica en el format abecedari. Per tant,  començarem per la colla A.

Colla A. La Colla Castellera de Figueres, com a amfitrions, van ser els encarregats d’obrir la diada. Tenien aquesta diada entre cella i cella des de fa molts dies, sobretot des de les festes de la Santa creu a principis de maig, on no van poder els castells que s’havien plantejat per aquella ocasió. Així doncs, els de la camisa lila plantejaven una diada de màxims i tenien clar que aquell havia de ser el dia. Van començar l’actuació amb tres pilars de quatre, que es van descarregar sense complicacions. Després dels pilars d’entrada van començar la ronda de castells amb tota un declaració d’intencions plantant un 4 de 7 amb l’agulla, castell que no havien provat cap cop aquesta temporada. El castell va pujar amb bones mides i no es va quasi treballar. L’estructura del quatre es va desmuntar sense problemes, però en el moment que el pilar va quedar sol i l’enxaneta va fer la motxilla amb l’aixecadora, contra tot pronòstic el castell va patir una sotragada inesperada i el pilar va cedir quedant en carregat. Estem parlant d’un accident, ja que el castell estava gairebé descarregat i no es mereixien la caiguda, però els castells a vegades no hi entenen de mèrits.  Conscients que el castell el tenien, no van abaixar les pretensions i en segona ronda van plantar cara als fantasmes amb un 3 de 7 amb agulla. Aquest va pujar tremolós, sobretot en l’estructura del 3 i va moure’s força en la descarregada. Però tirant d’ofici els empordanesos van saber apretar les dents i tot el que va fer falta per descarregar el primer 3 de 7 amb agulla de la temporada! En última ronda van descarregar un gairebé anecdòtic 4 de 7 (això si, el número 100 del seu historial). En ronda de pilars van descarregar dos pilars de cinc simultanis. Tancant d’aquesta manera una actuació brutal, la millor de la temporada i amb una solvència notòria deixant de banda l’anècdota del 4 amb agulla.

Colla B. Els Esperxats de l’estany actuàvem en segon lloc. Cal dir que no eren moltes les camises blau-verdes  que es van desplaçar Figueres. S’ha de dir que són forces les actuacions que portem consecutives i això s’acaba notant. Vam iniciar l’actuació descarregant un bonic pilar de quatre.

DSC02936

Pilar de quatre descarregat pels Esperxats de l’Estany

En primera ronda vam descarregar un 3 de 6, aquest es va mostrar molt ferm sobretot fins la carregada. A la descarregada es va obrir un pèl sobretot a l’alçada de terces fet que va obligar a defensar-lo una mica més del que el castell estava mostrant. Però, es va descarregar sense gaires complicacions.

DSC02990

Pom de dalt del tres de sis descarregat pels Esperxats de l’Estany

En segona ronda, vam muntar el que seria per nosaltres el millor castell de la jornada, el tres de sis amb agulla. Ens va costar descarregar el primer d’aquesta temporada, però un cop hem fet pop… El castell va pujar molt bé, però en la descarregada la plena es va apuntalar una mica cap a l’agulla, però el segon com si d’un braç hidràulic es tractés va decidir que no estava gens romàntic i no volia dur a terme un episodi tendre amb el segon de l’agulla i va decidir tirar-se enrere. D’aquesta manera el castell va tornar a agafar les bones mides que presentava al principi de l’execució. En tercera ronda vam descarregar dos pilars de quatre. Es veu que ara els intents desmuntats no agraden, però ja sabeu que a nosaltres si. En la tercera ronda, teníem la última oportunitat per  a fer un intent desmuntat, lluny de fer-ho vam fer dos pilars de quatre.  A més el quatre de sis que haguéssim fet en aquesta ronda tenia un alt percentatge de ser desmuntat, fet que encara ens fa enfadar més. En fi, una diada desaprofitada. Ara que portàvem una ratxa d’escàndol amb els intents desmuntats marxarem de vacances amb un mal regust de boca.

DSC03239

Dos pilars de quatre descarregats pels Esperxats de l’Estany

S’ha de dir que bromes a banda, ja ens tocava realitzar una diada sense cap intent desmuntat demostrant que els castells cada vegada estan més solvents. Hem acabat el primer tram de temporada (a falta de dos pilars i un “xapu” a l’estany), i ho fem molt contents ja que són bastants els castells descarregats, tot i que tenim deures per el segon tram de temporada que de ben segur solventarem i amb nota. Per acabar, ens agradaria dir que tots aquests castells i els que hem anat realitzant al llarg d’aquests anys no serien possible sense aquest tresor que representa el motor que fa tirar endavant aquesta colla dia rere dia, per això creiem que algun dia havien de quedar retratades a través d’una imatge en alguna crònica.

canalla2

La canalla dels Esperxats de l’Estany

Colla C. En tercer lloc van actuar els Castellers de Terrassa, que es van desplaçar més d’un centenar de castellers des de terres egarenques. No havíem actuat mai conjuntament i sempre ens fa il·lusió actuar amb colles amb qui no hem compartit plaça encara.  D’entrada van descarregar dos pilars de quatre. Van iniciar l’actuació descarregant el que seria el millor castell de la jornada per la seva banda, el quatre de set amb l’agulla. El castell es va mostrar molt ferm i es va descarregar amb molta elegància. Ens va sobtar d’aquest castell que el segon que entrava a l’agulla ho va fer el mateix temps que la resta de segons de l’estructura del quatre, de tant en tant està bé veure coses que no estem acostumats a veure. En segona ronda van descarregar un 4 de 7 també de forma molt plàcida. Ja en tercera ronda van descarregar un 3 de 7 també impecable. En ronda de pilars van descarregar un bonic pilar de cinc. En general, van fer tan bé els castells que eren avorrits de veure i tot. Esperem que tinguin molta sort en l’actuació del proper diumenge a la festa major de Terrassa que de ben segur que faran els millors castells que tenen.

Colla D. Xerrics d’Olot. Vd4 3 de 6 a, torre de 6, id 3 de 7, 3 de 7, pd5

Va ser una actuació molt entranyable, on vam disfrutar molt de tota la diada. Aquesta va ser molt ràpida i amena (això si que no se li pot negar al protocol en forma d’abecedari) i els castells es van dur a terme de manera molt solvent. Felicitar a totes les colles pels seus castells, sobretot a Xerrics pel 3 de 7 i a Figueres per la grandíssim actuació que van fer. Esperem veure’ns aviat a les places!

Estic indignat!

Tenim uns grallers molt molons que assagen tocs inimaginables, que de festa no hi ha qui els guanyi, que fins i tot tenen nom propi! Però no m’indigno amb ells, sinó amb els que érem a Figueres, perquè no els tenim mai en compte, i ho dic perquè ningú va tenir la dignitat d’enviar-los la ubicació, o explicar-los com s’arriba a figueres… Per culpa nostra i només nostra el pobre graller de Figueres va haver de fer-nos el toc de castells, mentre el nostre exèrcit de grallers buscava la manera d’arribar a l’actuació. Atrapats (són els grallers), encara que aquest diumenge no arribéssiu a “puesto” que sapigueu que sou la canya!