LA CRÒNICA – Actuació Mostra de la Cultura Catalana a Figueres
El passat dissabte 29 de març (i tan passat) vam actuar a Figueres en el marc de la mostra de la cultura catalana, on hi vam tenir cabuda diferents associacions o entitats com: Esbarts dansaires, trabucaires, havaneres, gegants, castellers, etc. Pel que fa a les colles castelleres hi vam participar la colla Castellera de Figueres i nosaltres, els Esperxats de l’Estany.
Aquesta actuació no comptava amb el format habitual de les actuacions a les que estem acostumats. Es tractava d’una marxa popular on es posava a prova la resistència física de les persones que realitzen activitats culturals, en desconeixem l’objectiu pràctic d’aquesta metodologia. Després d’un bon escalfament, es va donar el tret de sortida (literalment). Diem això, perquè van ser els trabucaires que després de sacsejar tres vegades els trabucs cap al cel (és que durant la caminada ens vam convertir en experts trabucaires) van disparar donant per iniciada la primera marxa popular de la cultura catalana (sort que repartien taps per a les orelles..). La sortida la vàrem efectuar a les 16:15 hores, minuts després ens vam anar assabentant en què consistia aquella marxa i vam descobrir que no es tractava ven bé d’una marxa sinó que era una cursa d’orientació durant la qual s’havien de realitzar 5 proves en 5 places diferents. D’aquesta manera vam pensar que la indumentària castellera encara ens serviria per alguna cosa.
Llegir abans de començar: Totes aquelles persones a les que us fa “mandrota” llegir les cròniques senceres us avisem que parlarem de castells a les parades 2, 4 i 5.
Primera parada: Quan començàvem a agafar el ritme vam realitzar la primera parada, aquesta va consistir en una cantada d’havaneres on vàrem poder gaudir d’alguns clàssics com “Lola la Tavernera”. A més, les van acompanyar de diferents balls per tal d’amenitzar encara més la cantada.
Segona parada: Seguidament, just després que els trabucaires fessin saltar a vàries persones desprevingudes uns metres amunt, ens vam parar per segona vegada. Ens van informar que la prova que tocava l’havíem de realitzar nosaltres. Després de parlar entre les dues colles, vam decidir demostrar la nostra originalitat i dur a terme quelcom que no estem acostumats a fer, castells. Va començar la Colla Castellera de Figueres. Van apostar pel 3 de 7, castell que ja havien descarregat dues vegades aquesta temporada. Malgrat això, per ells no era un castell qualsevol ja que hi havia molts de canvis. El castell va pujar prou ferm, però quan l’acotxador estava a l’alçada dels dosos el castell es va començar a treballar de manera important, sobretot a terços i quartes, a més, alguna rengla estava deformada. Després d’haver de treballar-lo molt, el castell es va anar desmuntant correctament. Quan s’havia desmuntat tot el pom de dalt, una quarta va demostrar que havia passat una mala estona allà dalt i volia baixar ràpidament, és per això que sense pensar-s’ho es va tirar enrere cap a la pinya com aquell qui es tira a l’estil “palillo”, quan estava volant darrera els terços va tenir una crisi de mala consciència i va pensar que podia fer mal a la pinya i va decidir agafar-se a l’esquena del terç i baixar com si no hagués passat res. D’aquesta manera, descarregaven el tercer 3 de 7 de la temporada. Els Esperxats vam optar per un 4 de 6, castell que no cal dir-ne massa res ja que portem un parell de cròniques on ha sigut bastant “prota”. El castell es va mostrar un pèl obert, ja des de baixos, però aquest va pujar molt ferm i no es va haver de treballar gens. D’aquesta manera descarregàvem un altra quatre més que acceptable, estem que no parem!
Quatre de sis descarregat pels Esperxats de l’Estany
En aquest moment havíem superat la primera hora de competició. Després d’aquesta parada, vam reiniciar la marxa ja que encara quedaven forces i tothom estava bastant fresc.
Tercera parada: Una estona després ens vam aturar en una altra plaça on hi vam poder gaudir de molts balls protagonitzats per l’esbart dansaire, a més, hi tenien cabuda totes les edats (més grandets, menys grandets, més petits, molt petits, la nena que feia dos pams, etc.). Els hem de felicitar perquè tenien una resistència envejable, després de dues parades encara els quedaven forces per fer balls de totes les tipologies i a més, tornaven a repetir-los, tot plegat increïble. Després d’aquesta parada, ens acostàvem a les dues hores de jornada i el cansament es feia evident en les cares de la majoria de les participants.
Quarta parada: Ens trobàvem en aquell punt en el que comences a encarar la recta final, però que cada metre que realitzes és una odissea. En aquesta, es va realitzar un ball de gegants (el pastor i la sirena) i també d’un drac, protagonitzaven una emocionadíssima persecució entre tots plegats. Just després ens tornava a tocar a nosaltres, aquest cop amb un handicap important ja que el cansament ens estava superant i trèiem el fetge per la boca. Per aquest motiu vam fer un canvi de plans, ja que volíem fer un 3 de 6 amb agulla però en veure que la pinya havia d’aguantar moltes persones vam decidir fer un pilar que pesa molt menys. Els de Figueres van descarregar un 4 de 6 amb agulla tant parat que no hi hauria tramuntana que pogués amb ell. Els Esperxats estàvem davant d’un moment important, ja que estrenàvem per primer cop en aquesta temporada el pilar de quatre aixecat per sota. El castell en alguna aixecada va anar una mica de tort, però es va aixecar perfectament i per un moment, va semblar que hi enteníem una mica i tot. Així doncs, vam descarregar el primer pilar de quatre per sota de la temporada.
Pilar de quatre aixecat per sota descarregat pels Esperxats de l’Estany
Cinquena parada: Portàvem dues hores i mitja sense gairebé parar i les forces es començaven a esgotar, però sabíem que si ens ho proposàvem podríem acabar la marxa. Tothom tenia al cap desaparèixer per anar a buscar una cervesa, però no, valia la pena acabar la marxa i a més volíem fer una bona marca. Així doncs, després que els trabucaires fessin un espectacle final bastant èpic amb una rotllada gegant i un tret apuntant a una muntanyeta de pólvora que va propiciar una flama de dimensions prou importants, vam realitzar els últims castells del dia. Els Empordanesos van descarregar un bonic pilar de cinc. Els del Pla de l’Estany vam descarregar un pilar de quatre, cal explicar que a la descarregada i recuperant tradicions que estàvem perdent, entre nosaltres i els de Figueres vam aconseguir allargar la rengla de mans per darrera, així l’enxaneta i la terça havien de realitzar una cursa d’obstacles per aconseguir sortir de la pinya. D’aquesta manera donàvem finalitzada l’actuació, marxa, mostra, cercavila, cursa d’obstacles o com preferiu anomenar-la!
Pilar de quatre descarregat pels Esperxats de l’Estany
Va ser a les 19:15 hores quan vam aturar els nostres rellotges. Les dues colles castelleres vam realitzar la mateixa marca, tres castells en tres hores de marxa. Aquests números ens mostren una mitjana d’un castell realitzat per hora. En general, no marxem del tot satisfets amb la marca ja que a nosaltres ens agraden les mitjanes més elevades, com per exemple tres castells per hora, així amb una hora ja tenim l’actuació enllestida i podem anar de “juerga”. S’ha de dir que l’espera va valer prou la pena ja que després vam anar a sopar en un restaurant on sense saber-ho celebràvem un casament, però a hores d’ara encara ens han de comentar qui es va casar.
Per acabar podem dir que va ser una actuació força diferent, ja que no estem acostumats a fer cercaviles d’aquesta tipologia. Però va ser una tarda prou entretinguda i vam poder gaudir de diferents espectacles que segur moltes persones no estem acostumades a veure. Així doncs, esperem que si es torna a realitzar la mostra de cultura se’ns torni a convidar (només si ens donen un sopar com aquell, és broma, aquest cop una mica de marisc estaria bé).
Podeu veure les fotos al següent enllaç:
Fotos Fira de la cultura catalana
Estic indignat
Si, segur?
