LA CRÒNICA – Actuació Fira de l’Embotit a Bescanó
El passat diumenge 22 de març vam realitzar la segona actuació de la temporada. Aquesta vegada actuàvem una altra vegada amb els nostres padrins: Els Marrecs de Salt i la Colla Castellera de Figueres. Vam actuar al parc de l’ajuntament de Bescanó, un recinte molt bonic on hi ha molta herba i bastant d’espai. Ara bé, el lloc deixa de ser tan idíl·lic si durant els dies previs a l’actuació hi ha plogut de manera important. Aquella herba tant bonica es convertia en basalts i un “poti-poti” prou considerable. D’aquesta manera, els pantalons blancs que tant goig fan quan els llueixen els castellers i les castelleres deixen de ser tant bonics i adquireixen un efecte difuminat, fet que provoca que a hores d’ara les rentadores possiblement no parin de treure fum. A més, hi podem sumar un fet molt divertit que es produïa quan alguna de els persones que havia de pujar en un castell demanava: “Ei, em pots fer l’escaleta siusplau”. Les ganes que les persones tenien d’agenollar-se les podríem comparar amb les que té una persona que es posa a la pinya d’una altra colla i li toca fer de tap.
Abans de començar la crònica ens agradaria transmetre la preocupació que comencem a tenir des dels Esperxats sobre un tema concret. En un principi feia gràcia, però a mesura que els fets es reprodueixen comença a fer-nos una mica de basarda i sembla que tenim algun tipus de poder una mica estrambòtic. Ens referim a la meteorologia, com ja vam dir la setmana passada, nosaltres tenim una teoria que afirma que si els Esperxats hem de fer castells no plourà. Aquesta sempre s’ha complert, fins aquí tot és molt “maco”. Però ara bé, si totes les pàgines del temps diuen que plourà (excepte una, és clar) i a més, el cel està molt ennuvolat i no acaba plovent durant l’actuació però ho comença a fer poca estona després, comença a ser un tema molt estrany, i molt bon rotllo no acaba de donar malgrat ens benefici sempre. En el fons ens va bé que no plogui, però no deixa de ser curiós. Us seguirem informant per avisar-vos en el cas que algun dia patim algun tipus de fenomen sorprenent, però de moment intentarem manipular el temps sempre que podem.
Ens hi posem i deixem de posar palla a la introducció (és que l’actuació va ser prou avorrida, no ens enganyem) i comencem a explicar com van anar els castells. Per cert, us anunciem d’entrada que intentarem que la crònica no sigui tant llarga, perquè sabem de bona mà que en la darrera crònica, al final ja no sabíeu ni com posar-vos per poder-la acabar. Ara bé, el verb intentar no té el mateix significat que el verb assegurar…
Començarem per la Colla Castellera de Figueres, per ells era la tercera actuació de la temporada. Van iniciar l’actuació amb dos pilars de quatre, la única informació dels quals us podem donar és que es varen descarregar, ja que els fèiem en ronda simultània i estàvem molt concentrats amb el nostre pilar. El castell d’entrada va ser el tres de set, el segon de la temporada. Aquest es va executar correctament, malgrat haver-lo de treballar una mica més del desitjat ja que el castell va tremolar una mica. Tot i això, no van tenir cap problema per descarregar-lo. En segona ronda i després d’un intent desmuntat, van descarregar el primer quatre de set de la temporada. Aquest es va mostrar prou solvent fins a la carregada. A partir de l’aleta aquest es va deformar una mica, sobretot a terços, fet que va provocar que haguessin d’apretar les dents més de l’habitual. Tot i això, es va descarregar sense complicacions. En tercera ronda, van descarregar el primer 7 de 6 de la temporada. Aquest es va mostrar molt ferm, però també va patir alguna sotragada. Aquest castell els ha servit per començar a rodar gent, i poder encarar reptes superiors que esperem que puguin complir al llarg de la temporada. Van tancar l’actuació estrenant el pilar de cinc, i no un, sinó dos (“toma ya”).
El Marrecs de Salt van començar la temporada el mateix dia que els Esperxats, és a dir, la setmana passada. Van obrir l’actuació descarregant tres pilars de quatre, també us podem donar la mateixa informació que us hem donat quan hem parlat dels que van fer els de Figueres. En primera ronda, van descarregar un 5 de 7 que es va realitzar sense cap sotragada important, però va anar tremolant durant tota l’execució. Esperem que el vagin treballant i ben aviat puguin descarregar per primer cop en seva història el 5 de 8. En segona ronda, van estrenar el 7 de 7, aquest sembla que va anar prou bé, però si us diem la veritat fent de tap no es pot saber gaire si el castell és un “nyap” o “la hòstia amb patinet”. Per acabar la ronda de castells van descarregar un paradíssim 4 de 7 amb agulla. Després de molt de temps, els de Salt tornen a fer castells amb agulla (ja ens agrada, canviar d’aires sempre va bé). Per acabar van descarregar dos pilars de cinc molt parats.
Els Esperxats de l’estany vam iniciar la diada descarregant un pilar de quatre.
Pilar de quatre descarregat pels Esperxats de l’Estany, després d’haver canviat el color de la camisa pel blau elèctric
En primera ronda, vam atacar els fantasmes i vam descarregar sense despentinar-nos un parat 4 de 6. Sí, no feu aquestes cares, hem dit parat i 4 de 6 en la mateixa frase. Què us penseu que de tant en tant no ens sabem lluir amb els quatres? Doncs aquí ho teniu.
Quatre de sis preciós descarregat pels Esperxats de l’Estany
Vam començar la segona ronda desmuntant el peu de la torre de sis ja que no estava quadrada (precisament una torre no ha d’estar quadrada, més aviat rectangular no?).
Vam continuar la segona ronda desmuntant la torre, aquesta vegada quan l’enxaneta ja estava a punt de travessar. La torre tremolava de manera important i per això es va desmuntar.
Vam continuar la segona ronda tornant a bastir el castell i la tremolor d’aquest hi seguia essent. Sobretot gràcies a un dels terços que estava molt empipat perquè fins el moment no hi havia castells èpics i va intentar deformar-la per tots els mitjans possibles, però tot i haver de treballar més del que ens hagués agradat la vam poder descarregar. I ara pensareu, perquè la desmuntàveu tant si va acabar sortint com un brunyol? Doncs la veritat és que nosaltres també ens ho preguntem, però a vegades queda bé desmuntar un castell, així pots dir, no és que no s’acabava de trobar les mides ara ho polirem, com si hi entenguéssim una mica sabeu.
Torre de sis descarregada per part dels Esperxats de l’Estany
En tercera ronda, vam descarregar un tres de sis, malgrat estar una mica desquadrat de mides, es va mostrar molt ferm en tota l’execució amb una pinya molt compactada.
Tres de sis descarregat pels Esperxats de l’Estany
Per acabar, vam carregar el pilar de cinc. En general els castells havien anat molt bé a totes les colles i vam decidir que això no podia ser i que volíem posar-hi una mica d’espectacle. Bromes a part, el castell es va mostrar molt ferm fins a la carregada, però en el moment que l’enxaneta va fer la motxilla a l’esquena de l’aixecadora hi va haver una forta sotragada que en primera instància semblava que es podia parar, però just després el pilar va anar enrere i cap un costat fins que es va acabar trencant (va anar d’un pèl que no descarreguem el segon castell èpic de la temporada, una llàstima).
Pilar de cinc carregat per part dels Esperxats de l’Estany.
Des de la crònica estem molt enfadats. Ja hem avisat al principi, que no ens agraden els castells on no hi passa res. A la plaça això queda molt bé, però aquí què voleu que us expliquem? El castell va anar molt bé, estava preciós… I encara sort de la torre i el pilar perquè sinó no sé pas com ho haguéssim fet… O totes les colles hi posem una mica més de la nostra part, o això no s’aixeca per enlloc. Imagineu com estem de desesperats que hem acabat parlant del fang dels pantalons, un drama tot plegat!!
Ara que ja hem acabat de dir totes les tonteries, ens agradaria comentar que estem molt contents d’haver tornat a actuar amb els nostres padrins. En les diades on hem compartit plaça sempre hi ha hagut castells molt importants i per aquest motiu esperem que ens veiem molt aviat. Amb Figueres això serà molt fàcil ja que dissabte actuem junts altre vegada, i amb Marrecs potser costarà una mica més aquesta temporada.
PD (Punxa Discs?): Estem molt contents que ens aneu enviant “estic indignats”, ja que donen un toc molt autèntic a la crònica i a més, cada vegada us supereu. És per això que us animem a seguir-ne fent, i no només això, sinó que si alguna persona té ganes de col·laborar amb la crònica amb alguna idea o té ganes de fer-la, només ens ho ha de comentar ja que això només les enriqueix. Moltes gràcies =)
Estic indignat/da
Creia que sí, que aquest era el cap de setmana. Moltes coses feien pensar que res podia sortir malament: Els astres s’havien alineat, fins i tot un eclipsi solar, que si fa la marea del segle, etc. En definitiva tot em feia pensar que era el dia… Però no!!! Un cop més, quan els Esperxats fan castells no plou.. i “ale” les cerveses han d’esperar una estona…
