LA CRÒNICA – Actuació de Vigílies de la Diada dels Tirallongues de Manresa

Aquest passat dissabte 8 de Novembre vam actuar a Manresa a les set de la tarda  a la plaça de Sant Domènech, juntament amb els Tirallongues de Manresa. Abans de continuar volem matissar que no us ha fallat la vista i heu pogut llegir a la mateixa frase: Dissabte, Novembre, 7 de la tarda, Manresa i plaça. Dit d’una altra manera, fotia un fred que estellava les pedres. A partir del més d’Octubre hauria d’estar prohibit actuar a l’aire lliure. El més fort és que aquesta hora no hi actuem ni a l’estiu. Es ven bé que aquests de Manresa s’ho fan venir bé per empalmar-ho amb el sopar, no són pas del tot beneïts. Tirallongues ara venen aquelles línies on us diem que tot és broma i que som molt amics. Però una mica en serio si que ho diem, és que nosaltres som  més de fer castanyes i estar a prop de l’estufeta a aquesta època.

D’altra banda, s’ha de dir que vam estar encantats amb l’actuació, no exagerem si diem que durant tota la temporada hem estat esperant una actuació com aquesta. Una actuació que  durés  una hora. Això s’agraeix, a vegades pretenem que el públic aguanti les actuacions de dues o tres hores, si al final, fins hi tot els castellers volem que s’acabin. En canvi en aquesta ni peus desmuntats ni tonteries. Així si que dóna gust actuar, una horeta, un bon sopar i cap a casa.

Explicarem una mica com van anar els castells, perquè al final ens en descuidarem, ja sabeu que quan comencem a anar per les branques ja l’hem parida. Començarem pels amfitrions, van iniciar la diada descarregant un pilar de quatre.

Pilars de quatre simultanis per part de les dues colles (a la dreta el pilar de cau que no cau)

En la primera de les rondes de castells, van realitzar un 3 de 7 impecable, castell que va ser el més important de la jornada. En segona ronda van descarregar un 5 de 6, on la torre i el tres es van estimar de manera important, ja que no es van deixar d’acariciar en cap moment, tot i això es va descarregar amb solvència. En tercera ronda van descarregar un 4 de 6 amb agulla molt ferm. Ja per acabar van descarregar un pilar de 5, en principi no presentava complicacions, però quan la terça del pilar va anar per baixar del castell, tot es va complicar. Els esperxats vam decidir que faríem la rengla de mans més llarga del Bages i que la terça ja s’espavilaria. Què us pensàveu Tirallongues, que no us tornaríem la brometa que ens vàreu fer a Salt? Doncs ja veieu que els esperxats no en deixem passar ni una, i si no voleu caldo tres tasses!

3 de 7 descarregat dels Tirllongues de Manresa

Pel que fa a nosaltres, arribàvem a Manresa amb unes 70 camises blauverdes i un bus de 60 places, a partir d’aquí feu càlculs! Fóra bromes, poder desplaçar-nos al voltant de setanta esperxats i esperxades cap a Manresa no és cosa fàcil! Un cop vam arribar a la plaça i després d’haver fet el ximple una bona estona, vam ballar “Lo Tio Pep” i vam veure que els Tirallongues són molt “molons” i s’hi van afegir ( punt positiu pels Tirallongues). Després d’això vam descarregar un pilar de quatre format per un tronc de cau però que no cau ( sí, hem arribat a uns extrems de manca d’idees tant desmesurats que ens veiem obligats a robar bromes que ja es van fer durant l’actuació, cròniques “demissión”).

El castell que vam descarregar en primera ronda va ser un 4 de 6 molt bonic, sembla mentida però ja portem dos quatres preciosos seguits. Fins aquest moment els castells estaven anant molt bé, tots molt solvents. Però per sort va arribar l’ànima de la festa en forma de 3 de 6 amb agulla. El castell va pujar una mica obert, però fins a la col.locada de dosos i a l’entrada d’acotxador no estava malament. A partir d’aquí, la rengla va decidir que volia tornar a Banyoles i un dels terços va posar el cul en pompa, no sabem si amb la intenció de que li toquessin, però si era aquesta va estar de pega. El que si van aconseguir va ser una descarregada èpica. Els grallers van quedar bocabadats davant de semblant artefacte i per això van quedar tan petrificats que van deixar de tocar la gralla. Finalment però, tot el tres va aconseguir desmuntar-se fins quedar el pilar sol i d’aquesta manera vam poder descarregar “allò”.

3 de 6 amb agulla èpic mentre es desmuntava el tres

En última ronda vam descarregar un 3 de 6 bastant parat. La tècnica potser es va equivocar de tres a l’hora de posar-hi l’agulla, que no ens estranyi. Finalment vam descarregar dos pilars de quatre. Així doncs vam poder descarregar tres castells de sis a Manresa, que aviat és dit! Només afegir que estem molt contents d’haver tornat a compartir plaça amb els Tirallongues i esperem fer-ho més sovint!!!

Grallers i tabalers dels Esperxats, els que mai surten a les fotos, que ja tocava no?

Estic indignat

-Que sí, que sí, que el dissabte tenim actuació a Manresa i després ens hi quedem de festa. Diuen que és “farra” màxima, que ens hi quedem a dormir i tot!!
Doncs què voleu que us digui, m’indigno perquè a dia d’avui encara estic esperant aquesta festa! Tothom en parla tant que al final te n’acabes fent il.lusions i esperes que arribi el dissabte igual que quan ets petit amb el matí de reis. I arriba el dissabte i… Bé, sí, fer castells està prou bé, però… ja hem acabat? Què dieu? Que ja tornem cap a casa?
Esperxats i esperxades, està molt bé que fem broma de moltes coses en aquesta vida, però amb les coses importants, sisplau, no hi juguem.