LA CRÒNICA – Fira de l’Embotit a Bescanó
De… “L’hivern més sec de la història més recent” arriba… “Mecagumdes i l’aigua i quin fart de patir perquè tampoc sabem si ens hi volen aquí!”. Aquest diumenge arribàvem a Bescanó amb la mirada al cel, de nou, ben bé com a Montserrat. Però aquesta vegada cardava mija basarda!! I el problema no era només el cel, sinó que portàvem els genolls pelats de tanta penitència que vam haver de fer perquè ens deixessin actuar a plaça. Escaldats – no pas la colla castellera – de l’any passat que no van veure ni un pilar, però bé van haver de pagar aquest any divenres ja ens van dir que “nanai, aquí no paga ni dios, que van a caer de dos en dos”. Ara bé, un aplaus pel meteoròleg de Marrecs!! No era una aposta fàcil i ho van posar tot sobre la taula. Es nota que tenen gent que treballa a l’hort!!!
Més d’un hauria agraït un bon xàfec, d’aquells que acaben amb riuades i s’ho enduen tot sense deixar res pel camí i així poder anar a jeure al sofà de ca seu. O directe al cau! I qui diu més d’un, potser només era un. En fi…
Més enllà dels desastres meteorològics i les tempestes cerebrals d’ahir, també vam fer castells. Esperxats seguim de dulse i vam plantar a Bescanó la millor actuació de la temporada. Anem embalats com una mala cosa, aquesta temporada… Sé pas què ens posen a l’aiga aquesta gent de tècnica, però semblem potrus de carreres… Vam entrar a plaça, com és habitual dins i fora de casa, amb un pilaret de quatre. Maco, maco!! Nerviós, però maco. Del més emocionant de la jornada, possiblement!!!
Tot seguit vam començar ronda de castells – els primers!! Però no pas per galons, eh? Que Marrecs i Figueres els arribaven tard un parell de fitxatges d’hivern… – amb la primera TORRE DE SIS de la temporada – ¿cómo te quedas? –. Per ser la primera de la temporada amb les estrenes que duia, que voleu que us digui… jo esperava una mica més de xixa per la crònica…
Vàrem continuar l’actuació amb el tercer cinc de sis de la temporada, que ràpid és dit! Avorrit, avorrit… ni el vent que feia abans de la diada l’hauria fet moure! S’ha de dir que això è bo, de cares a posar-li un pis més a dalt o a baix o alguns per aquí i altres per allà, tot ben menxambrat!!
Tancàvem la jornada amb un quatre de sis lleugeret, lleugeret – tant, que una tramuntanada se l’hagués endut a l’Empordà! – amb moltes estrenes i grans alegries!! S’ha de dir que també en va ser un rato d’avorrit, aquest…
I per sortir de plaça, vam fer un darrer pilar de quatre.
Pel que fa a uns dels nostres padrins, Castellers de Figueres, van entrar a plaça amb un pilar de quatre aixecat per sota. Tot seguit, després de refer-se d’un intent desmuntat de tres de set per una relliscada de l’enxaneta, van descarregar aquesta mateixa construcció, acompanyada del quatre de set i d’un cinc de sis per tancar amb dos pilars de quatre.
Pel que fa als altres padrins, els Marrecs de Salt, van fer tres pilars de quatre, el cinc de set, van estrenar aquesta temporada la torre de set i ho van arrodonir amb el set de set i dos pilars de cinc de sortida.
En fi, diada fàcil i ràpida perquè el temps també apretava. Evidentment, deu minuts després d’acabar va començar a ploure… tenint en compte que alguns érem com peixos fora l’aigua era per cagar-se en tot. Però una data més superada amb nota. El jefe ens va facilitar pel treball fet i aprofitarem que ara ens ve un mes de repòs per encara un maig potent i ambiciós!!! El proper fregao és acollir a totes les colles gironines a Banyoles –jojojo! Ànims als que ho organitzeu –.
Gràcies Figueres i Marrecs per l’ajuda a pinyes, l’ambient a plaça i per retrobar-nos un any més a Bescanó!!! – Les males llengües diuen que l’últim? Ai, ves –.
