LA CRÒNICA – ACTUACIÓ FIRA D’HIVERN

LA CRÒNICA – ACTUACIÓ FIRA D’HIVERN

El dilluns 8 de Desembre vam realitzar la última actuació de la temporada. Es va dur a terme a la Plaça Major de Porqueres a les 11 del matí, hi participàvem tres colles: Castellers de Gavà, Minyons de Santa Cristina i els Esperxats de l’Estany. Abans però, vam quedar a Can Carreres amb totes les colles per començar la cercavila que ens portaria a la plaça. Cal dir que durant la cercavila faltaven els castellers de Gavà, que van corroborar la hipòtesi de que Porqueres és de mal trobar i els carrers tots són iguals! Doncs al què anàvem, vam fer una cercavila. En aquesta vam demostrar que tenim un exèrcit que ens va conquerint poc a poc i això fa por. Gairebé hi havia més grallers que castellers! Doncs això, podem manifestar públicament que Esperxats corre el risc de convertir-se en un escissió de la “Principal de Porqueres”. És broma grallers, ja sabeu que ho vàreu fer molt bé i us estimem molt (és que l’estic indignat és de procedència i connotacions gralleres i si no ens disculpem les coses no quadren, tot i que podreu veure que es pot parlar del mateix analitzat des de punts de vista diferents). Després de seguir a l’exèrcit de grallers vam arribar a la Plaça Major, on hi havia moltes paradetes i bastanta gent. Vam esperar una estona i per fi va arribar l’autobús de Gavà i vam poder començar l’actuació.

Començarem pels Minyons, podem dir que van portar bastants castellers a plaça i havia una blancor que fotia goig de veure (fins hi tot el color blanc els hi queda bé). Van encetar la seva actuació amb  un pilar de quatre caminat i no només això sinó que el van girar (són més macos aquests minyons). Després van iniciar la ronda de castells descarregant un 3 de 6 prou bonic, malgrat treballar-se una mica a la descarregada on l’acotxador tenia moltíssima pressa i va decidir que podia baixar amb menys d’un segon, i així ho va fer (fins hi tot saben treballar els castells de totes les maneres possibles). Seguidament van realitzar un intent desmuntat de 3 de 6 amb agulla ( per donar emoció òbviament, no perquè estigués malament). Després van descarregar un 4 de 6 bastant parat. Finalment van descarregar amb seguretat el 3 de 6 amb l’agulla. Per acomiadar-se de la plaça van descarregar dos pilars de quatre simultanis . Doncs res, només ens queda afegir: “Si vols ser feliç, apadrina a un Minyó”. Gavà no us ho prengueu malament, però és que amb ells vam tenir un amor a primera vista i no ho podem evitar (ho sabem, quan ens hi posem som molt pesats però ho fem amb “carinyo”).

Pel que fa als castellers de Gavà, van iniciar l’actuació amb un pilar femení que creiem que estava prou bé, però no en podem dir res més ja que fer de tap i escriure cròniques són coses no compatibles. En primera ronda, van fer un intent desmuntat de 3 de 6 amb agulla. Un dels segons es pensava que el seu primeres era una cadira molt còmode, però no era així i van haver de tirar avall, perquè si no el primeres se’ns quedava sense mans. En segona ronda venia el 4 de 6 amb l’agulla, el castell va pujar prou bé, tot i que la canalla va ser bastant lenta. Però després de l’aleta es va començar a treballar moltíssim. Les terces van fer un treball titànic i estaven aguantant el que no estava escrit, i just quan semblava que estàvem davant d’una d’aquells descarregades més que èpiques, el castell va cedir i va quedar en intent. En tercera ronda, lluny de baixar els ànims, van muntar la torre de sis. El castell tremolava una mica, però s’anava treballant, tot i això, la canalla relliscava i el van haver de desmuntar. Ja en ronda de repetició, van intentar un 3 de 6, aquest però es també es va haver de tirar avall perquè no acabava d’estar del tot bé. Van tancar la seva actuació descarregant un pilar de quatre aixecat per sota. Davant d’aquests dies a vegades no se sap gaire què dir, però podem dir que hi ha més dies que llonganisses!

Els Esperxats de l’Estany vam començar descarregant tres pilars de quatre simultanis que per diferents motius ens feia molta il·lusió poder-los portar a plaça.

Tres pilars de quatre d’entrada descarregats pels Esperxats de l’Estany

Tres pilars de quatre d’entrada descarregats pels Esperxats de l’Estany

En la primera de les rondes de castells vam descarregar un 4 de 6, una mica treballat, però que presentava unes bones formes com els últims quatres ens tenen acostumats.

IMG_5638

4d6 descarregat per els Esperxats de l’Estany

En segona ronda, venia el castell més important de la jornada el cinc de sis. El castell va pujar ferm, malgrat algun petit problema en els poms, el castell es va mostrar molt solvent i es va descarregar amb moltíssima elegància ( qui ens ho havia de dir que descarregaríem cinc 5 de 6 i un d’ells seria margarita, som la hòstia amb patinet i ho sabem).

IMG_5704

Cinc de sis descarregat pels Esperxats de l’Estany

Per acabar  les rondes de castells vam descarregar un 3 de 6, que va pujar molt parat, però a partir de la col·locada d’acotxadora i de la passada d’enxaneta el castell es va haver de treballar força, sobretot a terços per on es va tancar una mica. Malgrat això, no hi va haver més problemes que aquest.

Tres de sis descarregats pels Esperxats de l’Estany

Tres de sis descarregats pels Esperxats de l’Estany

Després d’aquesta actuació tant avorrida sense ni tant sols un peu desmuntat, van aparèixer alguns espontanis eixelebrats demanant un quart castell, dient que amb tres no n’hi havia prou ( és ven bé que hi ha gent que a vegades no hi barrina pas gaire). Per acomiadar un 2014 increïble en tots els sentits, ho vam fer per la porta gran. Vam decidir que amb un pilar desastre per any no en fem prou i en volem dos!! Sort en vam tenir d’això, perquè la resta era per adormir-s’hi. Doncs això, que vam marxar amb 3 pilars de 4 i el del mig va desaparèixer. No volem ser supersticiosos però en aquesta mateixa plaça per la diada del bateig vam fer tres pilars de quatre també de sortida i el pilar del mig va ser el que ens va caure, una mica estrany tot plegat. Esperem que si tornem a fer tres pilars de quatre en aquesta plaça tota la gent que està ubicada al del mig no decideixi marxar corrents per malastrugança.

IMG_5820

Tres pilars de quatre (dos descarregats) pels Esperxats de l’Estany

Després de l’actuació totes les colles vam anar a Can Carreres, per poder fer un bonic dinar tots plegats. Moltes gràcies a les dues colles per haver vingut i esperem actuar amb vosaltres l’any que ve.

Sembla estrany però ja ha passat gairebé un any, des del dia que es va decidir contaminar aquest blog amb unes cròniques perverses i sense massa sentit lògic. Amb això volem donar les gràcies a totes aquelles persones que tenen poca feina, i decideixen malgastar el temps llegint aquestes cròniques que no s’aguanten per enlloc. Fora bromes, estem molt contents de com ha anat tot plegat i de la bona resposta que ha tingut la iniciativa tot i començar com aquell qui no vol la cosa! S’ha de dir que teniu molta paciència i si ens ho permeteu, esperem poder seguir dient molts disbarats més =)

Estic indignat

De tant en tant està bé tirar-se pedres a la pròpia teulada, no? Avui jo m’indigno perquè érem tants grallers que no aconseguíem trobar una posició correcta per tal que fóssim capaços de sentir-nos entre nosaltres i el so fos compacta. No sabíem com posar-nos-hi. És com quan t’estires al llit per intentar dormir i no saps com col·locar-te perquè sempre hi ha un braç que et molesta! Primer vam provar de posar-nos en fila, un al costat de l’altre, però ens passava que quan el de més a la dreta havia acabat el toc, els altres tot just començaven. Després vam provar de fer una V, però érem tants que haguéssim pogut fer perfectament una W.  Després vam tenir la gran il.luminació de provar de fer dues files, intercalades, això sí, que a tots ens agrada sortir a la foto. I, com que de “frikisme” no ens en falta, vam introduir-hi un punt de coreografia. A l’aleta (sí, aquella que va durar tant) ens vam intercanviar posicions, els de davant a darrera i els de darrera a davant. Però la nostra neurona no podia estar pendent de tantes coses.

Per sort, finalment, va passar que graller a graller vam anar caient (el que se n’havia d’anar a dinar amb la família, el de les pràctiques, el que ja no tenia bufera…), i aquest fet va facilitar enormement el poder trobar una posició còmoda i correcta per tal de fer una actuació com déu mana! Siusplau, quanta indignació! Al final els grallers haurem de tenir equip de titulars i de suplents. Això sí, que no ens els treguin per anar a pinyes!!

El racó de la iaia

Per donar encara més dinamisme a aquestes cròniques i poder donar altres visions a part de la que en pot tenir la persona que les escriu, inclourem un nou apartat que s’anomenarà “El racó de la iaia”. No sabem si aquest tindrà una durada permanent, o quina en serà la seva periodicitat. El cas és que el seu objectiu és poder valorar altres aspectes que s’escapen una mica de la temàtica de castellera, com poden ser reaccions del públic, accions curioses, etc. Sobretot fixar-nos en aspectes relacionats amb el públic, o en les coses que valora la gent menys castellera, que a nosaltres els castellers, ens poden passar desapercebuts. Dit això, encetarem aquest nou apartat, per tal que pugueu interpretar a petita escala com pot viure una iaia o altres persones, que no estan acostumades a viure una jornada castellera.

Feia un dia radiant, perfecte per actuar (si portaves un parell de mantes a sobre) i es va decidir despertar tot Porqueres perquè vinguessin a veure l’espectacle, i de quina millor manera que un concert de l’exèrcit de grallers Esperxats, sort que les iaies som matineres, perquè sinó per aquí no hi passem. I és que n’hi havia un bon fotimé eh!!

Un cop arribat a plaça era fàcil distreure’s ja que era plena de paradetes, i com els Minyons de Santa Cristina es senten com a casa seva, van portar la seva pròpia. Si en són de trempats eh!

L’actuació va anar molt bé, i és que als que ens agrada l’emoció no ens podem queixar. Que si ara en el 5d6 (un quinto van dir que es deia oi?) dels Esperxats, la canalla volia demostrar que els nostres grallers són uns cracks. Tant que diuen que assagen que es noti aquí la bufera esperxada. Els Minyons de Santa Cristina ens van fer una brometa pensant-nos que farien un 3d6 amb agulla i de cop i volta.. “Xante”! El pilar va decidir sortir abans. Els Castellers de Gavà van fer un 4d6 d’aquells que agraden tant a les iaies, on es permet cridar i fer algun que altre ai, ai, ai! i comentar amb el del costat la valentia dels més petits.

No tot van ser flors i violes allà a la plaça, tots sabem aquella frase que diu “ Cosa dolenta fora del ventre” oi? Doncs els gossos que hi havia per allà també, i algun d’aquets va aprofitar per perfumar tota la zona on hi havia la canalla de les colles.. si si va ser tant exagerat que quasi aconsegueix que la paradeta de Minyons es traslladés a una altra zona.

Tot i la flaire, res impedia algun que altre moment d’anar a repetir un got de xocolata calenta, i és que a Porqueres hi ha gana, i com que no tenim platja per anar cridant “cocos, tengo cocos”.. doncs aquí es converteix en “coques, tenim coques”…

Però amb tot això no n’hi va haver prou, sinó que els Esperxats convidaven a dinar a les dues colles, abans però els Grallers encara no estaven cansats de bufar i van tornar-nos a tocar tot el seu repertori, i no és pas poc eh!

En el dinar ens volien fer creure que havien cuinat els Esperxats, tots sabem qui va cuinar aquells plats.. Està clar, les iaies de la colla. I és que qui es creu que algú es passi la nit abans fent un rostit, era de la iaia confesseu!!

Va ser un dia molt entretingut i es que què millor que un dilluns de Sol, Castells, Gralles i Menjar. Les iaies del Pla de l’Estany ja esperen amb candeletes la següent actuació per poder gaudir d’un dia com els que ens tenen acostumades aquests Esperxats!