LA CRÒNICA – Actuació a la Festa Major de Llagostera

Sí, sabem que fa quasi un mes, sabem que esperàveu amb candeletes la crònica i sabem que estàveu impacients a morir… però no cardem, som juny, comença l’istiu, m’havia de posar morenet i, què cony, jo esperava que s’anul·lés l’actuació a Llagostera i no ho van fer, així que ajo y agua!!!

Doncs això, a principis de mes – ja no recordo ni el maleït dia, ja veuràs quina feinada per recordar els castells… hauré d’entrar a la coordinadora… – vam anar a actuar a la Festa Major de Llagostera, un poble bonic, amb història i molta pendent, que els agrada molt la cultura popular. Munten allà a la plaça una exhibició per cagar-s’hi de cultura i quan arriben els castellers, els carden fora de plaça i els fan actuar en una carretera que no van haver ni de tallar del trànsit que té…! En fi, allà ben apartadets, vam actuar a les vuit del vespre, com aquell qui no vol la cosa – suposo que els amfitrions volien assegurar-se que els seus castelleres havien superat la ressaca, perquè sinó que algú els expliqui que actuar a aquesta hora és infumable! Ja ho són els assajos a aquesta hora…! –.

Bo, un cop posats en context, fotem-li als castells, que ja semblo la mateixa diada i se’ns faran les vuit del vespre. Començarem comentant l’actuació que vàrem fer nosaltres… – visita a la web de coordinadora perquè per no tenir, no tenim ni les fotos! Sóc pas l’únic que va tard, aquí… – vam entrar a plaça amb un pilar de quatre que deuria anar la mar de bé! A primera ronda vam descarregar un 4d6 molt parat i tranquil – se’ns queden petits – i vam continuar l’actuació amb un 3 amb l’agulla. A tercera ronda vam descarregar-hi un 3d6 i finalment vam marxar de plaça amb un altre pilar de quatre.

Pel que fa als nostres fillols i amfitrions, els Castellers de les Gavarres, van entrar a plaça de la mateixa manera que nosaltres, amb un pilar de quatre. A primera ronda van descarregar un 4d6 que, tot i tenir algun tremolí a la carregada, no va patir més del compte. A segona ronda van fer un 3d6 en el qual s’havien deixat el metro per mesurar les rengles, però amb suor, sang i llàgrimes també van poder-lo descarregar. Després d’això van tancar l’actuació amb un pilar de quatre.

Au, doncs!! Malauradament ens queda una actuació abans de vacances i conseqüentment, una altra crònica. Al ritme de la darrera, aquesta que ve la podreu llegir al setembre, aproximadament.