LA CRÒNICA - Diada remullada de Maig; 2n xafastre de la història

LA CRÒNICA – Diada remullada de Maig; 2n xafastre de la història

Dues dates senyalades en dos caps de setmana, sinònim de mala senyal: recuperació a llarg termini, ressaques interminables – som dimarts i encara m’està costant encarar aquest escrit –, assajos eterns, muntatges de taules que s’ajunten d’una setmana a l’altra, servir àpats a la gent que al final tens la sensació d’estar en una casa de colònies currant… soms ben xafats, però sobretot, som ben FELIÇOS I FELICES per aquests últims quinze dies!!!!!

Com que è tan just això de fer una crònica a la setmana, us deixo enllaçada la de la 8a Trobada de Colles Gironines, per qui no hagi tingut temps de respondre les preguntes que plantejàvem o de cardar-li una bona llegida. Val la pena, diuen…

Doncs centrem-nos ja en aquesta segona data del #toomaig, la nostra Diada de maig, per la Festa Major de Porqueres! Com cada any per aquestes festes, la climatologia va haver-nos de tocar els nassos i vam haver de traslladar l’actuació al pavelló. Podem estar contents d’haver-lo pogut estrenar perquè no ens l’han deixat mai en set anys! Sembla que comencem a fer coses que agraden a la gent… tot i que de públic, zero… D’altra banda, diuen que si haguéssim actuat a plaça, els baixos haurien hagut de dur bombones d’oxigen… Personalment, preferia les bombones que l’explosió cerebral que vaig patir en sentir la primera mil·lèsima de segon de la primera nota d’una gralla dins d’un pavelló. Tècnica, pel que més vulgueu, MAI MÉS!

Després de recollir les restes del que quedava de mi, d’un buprofè i un cafelito en vena, vam començar l’actuació. Ah, i de l’entrega de camises – crec que en vam donar una desena… –.Diada que havia de culminar un maig trepidant i un primer tram històric, ens van acompanyar en aquesta data els veïns del Maresme, els Maduixots de l’Alt Maresme i els nous bons i grans amics, Castellers de Santpedor.

Els de color vermell maduixa van venir a Porqueres amb una bona colla. Van començar la diada amb un pilar de quatre i a primera ronda van fer un bonic i assajat tres de set. A segona ronda van fer un tres de sis amb agulla sense gens de problemes i van tancar les rondes de castells amb una àgil torre de sis. Per tancar l’actuació van fer un fermíssim pilar de cinc que van descarregar sota crits “d’un pis més” i finalment van fer un darrer pilar de quatre.

Els companys i companyes de casa en Guardiola van completar una diada molt digne força lluny de casa! Van obrir plaça amb un pilar de quatre i a primera ronda hi van plantar un bonic tres de sis amb agulla. A segona ronda van portar-hi la torre de sis que, malauradament, els va quedar amb intent desmuntat. A tercera ronda hi van fer el tres de sis i a ronda de repetició un bonic quatre de sis. Esperem que hi pugueu afegir un pis més als dos bàsics ben aviat! Van tancar l’actuació amb un pilar de quatre aixecat per sota.

Pel que fa a Esperxats teníem deures pendents que no vam poder executar a la Trobada de Colles Gironines. Vam obrir l’actuació amb dos pilars de quatre i a primera ronda vam fer, de nou, el quatre de set, segon de temporada. Aquesta vegada sense despenjades de faixes ni resquillades de quartes, vam convertir un castell límit en una pedra. Una bèstia!

Segona bèstia (4d7) de la temporada

A segona ronda venia el repte gros de la jornada. L’estrena del tres de set. Castell que fins ara havia estat una muntanya russa i tenia una de cal y otra de arena. Vam descarregar-lo sense masses complicacions, més enllà dels nèrvits de l’estrenu. Tot i que hem de tenir en compte que el cap de colla va decidir estirar-s’hi i quasi cardar una migdiada. Res, per donar una mica d’emoció al tema, comenta…

Primer 3d7 de la temporada

A tercera ronda vam reeditar el cinc de sis – ja he perdut la compta aquesta temporada – però è un castell que hem fet quasi a totes les actuacions, lluny i prop de casa. Només espero que la tècnica entengui que aquest segon tram li hem de cardar un pis més a on sigui, que això ja ens avorreix!!! Tot i això, amb el d’aquest dissabte hi havia disparitat d’opinions. Alguns deien que havia estat molt millor que l’anterior, d’altres que no. La conclusió è que la terça de la rengla tenia ganes que tothom lloés el seu panderu i va decidir marcar-lo perquè tota la plaça el gaudís!

5d6 descarregat

Vam tancar l’actuació amb dos pilars de quatre més i quatre pilars de canalla, per estrenar la llarga cua de futures acotxadores que ens ve a sobre – ànims a l’equip de canalla, ja els planyo… –.

Després de la diada vam gaudir d’un concert de Buena Onda i una mica de rumbeta i versions per fer les primeres cerveses de la jornada. Tot seguit vam fer un sopar de germanor, com cada any després de diada – diuen les males llengues que vam xafar el local del sopar – per acabar muntant un bon festival a les barraques de la Festa Major. Així dóna gust fer castells, colla!! Gaudint-los i gaudint-nos!!!!