LA CRÒNICA - Actuació a Montserrat

LA CRÒNICA – Actuació a Montserrat

Dia dur, complicat i lleig… ens presentàvem a Montserrat amb ganes i il·lusió de poder aixecar castells en un espai tan emblemàtic com aquest. Però només arribar, vam haver de fer front a les adversitats. Des del minut zero, exigència màxima. La primera expedició va arribar el dia abans. Era el grup d’exploració que havia d’assegurar el benestar del territori. Ferma arribada i sorprenent aparició de la Moreneta que ens va assegurar que tot aniria rodat l’endemà i que no hi hauria problemes… verge, verge, però è de la faràndula, la paia!! En tindrem notícies aviat.

L’endemà tot semblava girar sobre rodes, ja que vam marxar amb bus i ningú es va confondre amb el canvi d’hora – terrenu pantanós, aquest… – però com tots sabem, una flor no fa istiu. Per una banda, un casteller va patir un pintxasso que no li va permetre d’arribar a plaça, l’equip de pinyes va tenir un descuit deixant-se les pinyes al bus – que havia fugit fent xerricar rodes per no haver de pagar pàrking. Sort que el vatsap ho cura tot avui dia!! També teníem el capità del vaixell amb mal d’altura. Acostumat a mar, el canvi de pressions quasi ens el xafa… però vam tenir, de nou, l’aparició de la benparida de la Moreneta per salvar-nos els mobles. El seu recolzament i la seva participació ens vam ajudar a superar totes les adversitats i tancar el jornal amb una grandíssima actuació, aconseguint de fer sortir en Llorenç a última hora per escalfar l’ambient!

Esperxats vam començar la diada amb un pilar de quatre que va deixar a la Moreneta esmaperduda, quasi blanca!!!! Tranquil i treballat durant setmanes no va mostrar problemes a plaça. Obríem la primera ronda amb un espectacular cinc de sis, segon de la temporada, però amb canvis respecte el primer fet quinze dies abans. Una execució molt correcte i una reacció del públic digne d’un lloc emblemàtic com Montserrat. A plaça hi havia dubtes de si havíem fet un 5d6 o un 5d9f…

5d6 descarregat a Montserrat

A segona ronda també repetíem una construcció de l’aniversari. El quatre de sis amb agulla. Tot i que era una aposta nova sobretot a nivell de pinyes, ja que vam incorporar diferents variacions per intentar millorar el treball des del peu d’aquests tipus de castells. La prova va funcionar, el castell va mantenir bones mides i l’agulla no va fer esfereir-se en cap moment.

4d6 amb agulla descarregat

L’última ronda de castells la tancàvem amb l’altre castell amb agulla, el tres de sis. També important per posar a prova les variacions a la pinya, la fermesa del tronc i del pilar van permetre que aquest treball es pogués dur a terme a plaça i veure avantatges i defectes per seguir treballant, creixent i millorant. Vam sortir de plaça amb un pilar de quatre igual d’extremadament avorrit pel públic i pels amants dels castells èpics que el d’entrada.

3d6 amb agulla descarregat

Pel que fa a les colles amb qui vam compartir l’escenari – no ens n’havíem oblidat pas, però els precedents a la diada ens tenien el cap ben emboirat! Semblava que vinguéssim de l’Oest… – els amfitrions eren els Carallots de Sant Vicenç dels Horts que van fer un pilar de 4, dos intents desmuntats de tres de 7 en les dues primeres rondes, però es van aixecar amb un quatre de sis amb agulla, una torre de sis i un tres de sis amb agulla, tancant la diada amb un altre pilar de quatre.

També ens van acompanyar els castellers de Tortosa, amb qui compartíem plaça per primera vegada i, per cert, va ser un plaer!!! Van fer un pilar de quatre per entrar a plaça, intent desmuntat de tres de sis a primera ronda que van descarregar a la següent i van tancar amb un quatre de sis i un altre pilar de quatre.

Finalment, també hi havia la Colla Jove de L’Hospitalet, amb qui també ens retrobàvem a plaça – feines vam tenir a no equivocar-nos de pinya… – que van realitzar un pilar de quatre, intent desmuntat de tres de sis amb agulla, tres de sis, tres de sis amb agulla, intent desmuntat de torre de sis i finalment, un pilar de quatre.

En definitiva, va ser una matinal de castells molt bonica tot i el fred que ens va acompanyar gran part de l’actuació. La jornada va acabar amb un dinar d’antigermanor, ja que el dinar de carmanyola de colles va acabar despardigat per tot Montserrat… O podríem dir que érem tants castellers que vam ocupar tota la muntanya!!!

Gràcies Jove, Carallots i Tortosa per l’ajuda a pinyes, el bon clima de plaça i la jornada compartida. Ha sigut un plaer trobar-vos per primera vegada i retrobar-vos amb Carallots, que havíeu vingut a donar-nos un cop de mà a casa nostra. Fins a la propera!!!!

Podeu veure les fotografies en AQUEST ENLLAÇ